Tour ΑΙΓΙΑΛΟΣ

Per a que no es perda ningú!

ΔΙΑΛΟΓΟΣ: la classe dels dimecres

Ací vos deixe el video amb el que treballarem demà en l'hora de grec complementària a migdia.

I els documents corresponents, per a qui vullga tindre'ls en color (Per poder fer la descàrrega necessiteu registrar-vos en Scribd primer!)

ΔΙΑΛΟΓΟΣ 3

Ágora: l' enigma del cercle

Comencem hui, ara que estem de pont, una nova temporada d'enigmes.

La idea és la següent: es planteja un repte o xicotet treball de recerca i donem un plaç per trobar la resposta correcta. El primer alumne que resol l'enigma i vol rebre un positiu, a banda de l'admiració dels demés :), el puja normalment a la nostra wikipedia. Però, com que de moment encara no tots sabeu fer-ho, podeu entrar en la xarxa social (registreu-vos, si encara no sou membres) i penjar allí la solució (aneu a la columna dreta "añadir instantáneamente" i "post del blog", que funciona com un editor de textos normal). L'altra possibilitat, més fàcil, és emprar aquest blog, escrivint la solució en els comentaris d'aquesta entrada.

Per a aquest nou enimga aprofitaré la recent película ÁGORA.

A banda de l'A i Ω que surten en la portada de la Biblia, quan l'obisp Ciril l'alça per fer un jurament, en diversos moments del film surt una abreviació d'una paraula grega que hem vist en classe. Quina?

Pista: la solució está en el cercle!
En aquest video surt només uns segons! Heu d'estar molt atents.

Teniu de plaç per a resoldre l'enigma fins que lleven la peli de la cartelera.
Així que, si no heu vist la paraula que estem buscant en el video de dalt, aprofite per a recomanar-vos que aneu al cinema (fixeu-vos sobre tot en el vestuari d'alguns personatges).
Val la pena, vos emocionareu amb una història d'amor i passió intensa en tots els sentits, aprendreu moltes coses sobre el món antic grecoromà, les teories dels primers filòsofs i astrònoms, la importància cultural de la cosmopolita ciutat d'Alexandria, els conflictes socials i religiosos o la situació de la dona als els primers segles de l'era cristiana, al temps que comprendreu perquè aquesta película té un missatge totalment actual, dissortadament. La intolerància i el fanatisme són sempre botxins de la llibertat i el coneixement, vinguen d'on vinguen, i ens convertixen, com ens fa veure Amenábar, en formigues ignorants de l'infinit i meravellòs cosmos.

Aci teniu més informació interessant.

El dia (a dia) del docent

Cada dia celebrem el dia de. I tots passen sense pena ni glòria, el dia de la dona, el de la fam, el de l'aigüa o el dia de la pau, i tots els anys seguim tenint els mateixos problemes que intentem recordar any rere any. Una altra cosa són el dia del pare o el de "san valentín", és clar, concebuts només per a consumir i per tant incompatibles amb els altres dies d'intencionalitat altruïsta, pacifista, ecologista, etc.

Hui era el dia del docent, i jo quasi no m'entere. Ningú no m'ha felicitat, xé!

Però, per què necesitem fixar un dia del docent? I qui el fixa en el calendari?

Les reivindicacions del professorat són ja conegudes: necesitem més recursos, formació i que se'ns tinga en compte a l'hora de decidir reformes educatives.

Aquestos dies, però, el que està surtint als mitjans de comunicació és únicament el tema de l'autoritat. Algunes comunitats han fixat ja lleis que preveuen penes per als que agredisquen als professors, considerats a partir d'ara autoritats públiques.

Jo crec que els problemes de disciplina i falta de respecte en classe, com els de casa, no es solucionen llegislant. Ens cal, sens dubte, més educació, per a que els nostres joves no acaben veient en el "botellón" la major diversió possible del cap de setmana.

En les famílies hem passat de la por a la figura paterna i de l'ús del vosté a l'amiguisme i la condescendència paternal. I en l'escola hem passat de l'excesiu autoritarisme dels professors d'altres èpoques dictatorials a la pèrdua de prestigi i importància social. La nostra tasca docent compta poc per a alguns pares, som qüestionats constantment i no pocs alumnes passen literalment d'allò que els professors diuen i no respecten les normes bàsiques de convivència. Tractar de recuperar l'autoritat a base de lleis amb penes disuasòries és simptomàtic d'una societat en crisi de valors cívics. És com haver de recordar a la gent que cal cedir el puesto en l'autobús o el metro als ancians o embarassades.

I vosaltres què penseu? Seguim la conversa, si voleu, en la xarxa social.

El MARQ en la Xarxa social

Aquesta és la crònica de la nostra visita de hui al MARQ.

A diferència de l'any passat, i de l'altre, enguany, per temor a la plutja no hem visitat Lucentum, només el museu. Hem tingut ocasió de veure la sala dedicada a la prehistòria, tot i que no estava previst. Hem conegut una miqueta la evolució de l'home en la manera de viure i el desenvolupament de la tècnica. Hem vist que de vegades la nostra tecnologia del segle XXI no funciona i que per aixó cal improvisar. Com que el video no funcionava, Lucia ha tingut l'amabilitat de mostrar-nos la sala romana, que tampoc teniem previst visitar. Així que hem tingut dos visites a preu d'una!

En el taller ens hem relaxat una miqueta amb el sentit de l'humor dels xics prehistòrics i ens hem pringat modelant amb pasta ídols, o alguna cosa pareguda.

El suplici ha vingut després. A toc de pito i en riguròs silenci marcat per una guia "tiquismiquis" hem recorregut les sales de l'exposició temporal dedicada a bellesa del cos en Grècia. Per sort ens han deixat una estona disfrutar a soles de la famosa escultura del Discòbol.
Espere que l'activitat haja sigut del gust de tots.
En la xarxa social Cutres Baixes teniu la resta de fotos.