Ni volem...

Costa arrancar, però ací estem, ja no sabem fer una altra cosa...ni volem.
Enguany seguim a mínims, com l'any passat. Amb una sensació extranya, pel fàstig d'aquesta ja llarga i crua situació econòmica i social que ens envolta, la preocupació per les retallades en educació i, a nivell personal, pels inesperats canvis i pèrdues. Però recorde lo bé que ho vaig passar el curs passat i recobre aleshores ànims.
En 2n de batx seguirem més o menys es pautes que ens marca la PAU tractant de buscar activitats una mica més creatives del que se'ns demana al selectiu. Ens familiaritzarem amb Cèsar i Xenofont.
En 1er de Batxillerat introduirem alguns materials nous.Com ho farem? Aci teniu algunes idees...
Benvingudes, benvinguts.

Fins sempre, Juanvi

Amb el record d'un bon amic comencem enguany el curs una mica més tristos. Ens ha deixat fa unes setmanes el nostre benvolgut Juanvi, l'incansable Hermes de la gens clàssica. I ho ha fet tant sobtadament quasi que costa encara assimilar que ja no veurem més una persona amb tanta energia i vitalitat, il·lusió per la seua feina i simpatia amb tothom. Una pèrdua que ens deixa a tots orfes. 

Vull, però, quedar-me, amb tot el que amb ell hem guanyat, els cursos del CEFIRE, els LUDI SAGUNTINI, les jornades de Cultura Clàssica, els seus somnis, els consells sobre gastronomia, el seu somriure.... 

I res millor que fer-ho amb les paraules del començament de l'Ascètica de Kazantzakis, que de segur li agradarà sentir al nostre inmortal missatger. 

Venimos de un abismo tenebroso; vamos a parar a un abismo tenebroso; al espacio luminoso intermedio llamamos Vida. Al punto que nacemos, empieza el regreso; a un mismo tiempo, la partida y el retorno; morimos a cada instante. 

Por eso muchos han proclamado: el objeto de la vida es la muerte. 

Mas luego que nacemos, comienza el esfuerzo por crear, por componer, por convertir en vida la materia; nacemos a cada instante. 

Por eso muchos han proclamado: el objeto de la efímera vida es la inmortalidad.