dilluns, 10 de setembre del 2018

Benvinguda 12


Curs nou, primer post.

Enguany tornem a compartir departament amb la nostra Lorena. Ella s'encarregarà dels xicons de llatí II, i dels alumnes de 3er ESO que participen en el Projecte Cotes Inter Pares, un nou repte que esperem funcione de meravella, malgrat el poc temps que ha tingut per organitzar-ho.

Jo seguiré amb:
  • els nanos de 1er d'ESO amb el Projecte Interdisciplinar TEATRE, continuant l'experiència del curs passat. Espere que ens ho tornem a passar bé duent a terme el taller per tal de desbloquejar-nos intel·lectual i físicament per poder gestionar les emocions el millor possible.
  • amb els valents xicons que han agafat el grec en 2n de Batxillerat, amb els quals, com de sovint, i a falta de noves ordres des de Conselleria, de moment seguirem dialogant, fins que sapigam exactament cóm queda el tema del selectiu.
En coneixerè també de nous:
  •  els pocs xavals de Llatí de 4rt ESO amb els que a banda da practicar la llengua farem alguna mena de taller de cal·ligrafia, seguint amb la trajectòria del projecte de caligrafia La Ploma de Safo; es relaxarem i gaudirem escrivint textos antics amb tota mena d'utensilis que fabricarem.
  • la nova generació d'humanistes de 1er de Batxillerat amb els quals seguirem la dinàmica d'anys anteriors. Enguany tenim un grup prou nombrós de 13 alumnes. Espere gaudim tots fins al final.





A tots i totes, benvinguts, benvingudes!

dimecres, 13 de juny del 2018

Valoracions agredolces

Dues paraules per valorar el que ha estat aquest curs i deixar constància d'allò que em dut a terme en les classes 4rt ESO i 1r de Batxillerat.


Amb els primers hem tingut ocasió de realitzar diversos tallers de cal·ligrafia. Alguns m'han sorprès enormement per la destresa demostrada, mostrant molt interés per allò que feiem en tot moment. A altres, però, els ha costat prou escriure amb els instruments antics i la tinta, potser perquè eren impacients o no es concentraven prou. De fet allò que no he aconseguit molt enguany és convèncer els xicons de la necessitat de mantindre un ambient de silenci a classe, esencial per a qualsevol tasca manual. 
S'han fet també alguns treballs molt interessants sobre qüestions culturals i s'han presentat amb molta cura. Però no tots s'han lluït tant. Alguns han fet poc per surtir del pas, i uns pocs, a més a més, han trigat fins l'últim moment, in extremis, en pujar alguna cosa al blog La Ploma de Safo, jugant-se l'aprovat. Aquestos xavals, si no s'espavilen rebran més d'un disgust.

Us desitje sort a tots en allò que feu a partir d'ara.
Espere veure el proper curs aquells que s'interessen per les lletres i les humanitats. I parlant d'humanitats, espere que a tots, feu el que feu,  no us falte el sentit humanitari. De fet, m'haguera agradat que alguns  mostrareu més empatia vers aquells que tenen necessitats especials. A bon entenedor poques paraules.

SALVETE!



Un sentiment agredolç tinc també en finalitzar el curs amb els alumnes de grec i llatí en 1er de Batxillerat. Parlaré no dels continguts teòrics, que al final han segut més dels que pensava que podriem assolir quan vaig tornar al centre durant la segona avaluació (també s'han fet alguns treballs molt bons, com ara la web d'actualització bibliogràfica sobre Dafnis i Chloe o les resenyes de certs llibres al blog ΜΙΚΡΟΣ ΑΙΓΙΑΛΟΣ). Ara m'interessa més comentar la part emocional.


M'he sentit un poc incòmode quan havia d'interrompre el ritme normal de classe i fer més d'un excursus sobre comportaments "inadequats",  havent d'explicar coses obvies en les que fa anys no calia insistir. Potser estiga fent-me vell, però abans era tot més fàcil, perquè els alumnes es disculpaven sempre quan arribaven tard a classe, demanaven permís per obrir finestres, no dissimulaven si no havien fet els deures per tal de no rebre negatius o no es posaven els auriculars quan el professor comentava precisament aquest tipus de qüestions.

Afortunadament, sempre hi ha alumnes molt educats, que presten atenció constantment, són discrets i no xarren a classe de les seues coses ni xafardegen de res, i que amb el seu comportament correcte demostren tàcitament que valoren l'esforç del professor. Aquesta complicitat s'agraeix.

ΧΑΙΡΕΤΕ!

diumenge, 20 de maig del 2018

Acomiadant les xicones de 2n

Demà tenim la recuperació de 2n de Grec. Dissortadament han arribat a aquest punt dos alumnes, dos de les muses de la promoció anterior. Les altres, potser, espere, vinguen a muntar nota, ja que la mitja final no és massa alta.

I és que enguany Xenofont ens ha costat una miqueta. Però tambè, cal dir-ho, em tingut problemes de regularitat en el ritme de treball. Els darrers dos anys han estat realment arrítmics deguts a la meua absència, fins que arribaren els substituts, primer per la meua baixa i després pel permís de paternitat.

Hem aconseguit, però, arribar a la fi i ara ens queda només desitjar-vos sort, que aproveu totes tot i que surta un fragment "fàcil" i no s'estenga un plany des del Pireu fins a Alcoi!

Gràcies a les quatre pels bons ratets que em passat junt i el vostre sentit de l'humor. Els "logopollos" m'acompanyaran sempre.




Aprofite per desitjar sort també als xicons que van canviar de camí al final de l'any passat, uns per canvi de modalitat, altres d'optativa i d'altres, fins i tot, de centre.



dilluns, 26 de març del 2018

El oráculo délfico al Cotes

Aquest és el resum de l'activitat dut a terme pel nostre company Alejandro. Gràcies per compartir la experiència. Jo també us augure un futur brillant!


 
La semana del 12 al 16 de marzo, los alumnos de Cultura Clásica de 3º de ESO realizaron un taller de adivinación en el aula en que, a parte de los alumnos de la asignatura, pudieron participar otros compañeros de tercero, así como profesores que tenían disponibilidad a esas horas.
 
Originalmente, el taller iba a girar en torno al tema de la adivinación de las Pitias griegas, que emitían sus famosos vaticinios en el célebre oráculo de Apolo en la ciudad de Delfos; pero se nos ocurrió que, para hacer más completo el tema y que la participación y riqueza del taller fueran más variadas, podíamos ampliarlo a otras formas de adivinación existentes en al mundo griego y romano. Así que, por grupos de cuatro personas, los alumnos crearon sus propios gabinetes de adivinación formados por los cuatro roles adivinatorios que habíamos estudiado e investigado en clase. Tras alguna semana dedicada a recopilar datos de distintas fuentes sobre estas formas de adivinación, su influencia, su funcionamiento, su contexto, etcétera, los miembros de cada gabinete elegían un rol a desempeñar: pitia, quiromante, augur y arúspice.
Mientras que las pitias, entre velas, invocaciones a Apolo, ritos de purificación y mucho misticismo, ofrecían sus oráculos sentadas desde elegantes trípodes, las quiromantes escrutaban bajo el aroma del incienso las líneas de las manos de sus curiosos clientes; por su parte, los augures alzaban la mirada hacia el orbe para, a través del vuelo de las aves con las que cada persona se sentía identificada, poder leer el porvenir de quienes preguntaban, y finalmente, los siniestros arúspices, sosteniendo su cayado, nos leían con atención el futuro en las entrañas (simuladas, eso sí) de pequeños animales silvestres.

  

El taller fue entretenido no sólo por su realización final, sino porque los alumnos pudieron hacer un trabajo muy completo a lo largo de las semanas en que nos dedicamos a ello; con el cual no sólo aprendieron mediante quiénes y cómo era el oficio de la adivinación en la Antigüedad, sino porque desde el punto de vista de la creatividad y el trabajo compartido, elaboraron carteles publicitarios, combinaros sus ropajes, fabricaron sus complementos mágicos, idearon ritos de purificación, desempeñaron un rol con ciertos aspectos teatrales, etcétera. De hecho, uno de los aspectos singulares del taller fue que, a quienes iban a consultar su sabiduría adivinatoria, se les hacía entrega, a modo de regalo, de un certificado de adivinación donde dejaban constancia de sus predicciones, elaborado por ellos mismos con el nombre de su gabinete y algunos elementos decorativos, sus firmas de adivinos y un deseo final en nombre de Apolo para que éste protegiese sus destinos.
 
Para casi todos fue una experiencia curiosa, entretenida y completa, donde aprender, investigar, crear, colaborar y, sobre todo, disfrutar, no estaba en modo alguno reñido. Por supuesto hubo mucho que se podría haber hecho mejor, pero también saber darse cuenta de los fallos o aspectos mejorables del propio trabajo, es una forma fundamental de formarse como estudiantes, como personas y como grupo social, de modo que nuestros futuros trabajos sean mejores, y con ellos, nosotros mismos.

divendres, 2 de març del 2018

Post per a Paula


La setmana passada vam rebre la visita de Paula Seserino, una exalumna que ha fet la carrera d'Humanitats i està fent ara les pràctiques del máster al nostre centre. 


Guarde molt bons records d'ella. Era, i seguix sent, una xicona molt simpàtica, que aleshores es prestava a fer coses divertides fora de l'horari de classe, com aquest video amb Leo.



Inolvidables també les seues cançons amb la guitarra que encantaven a tothom.



Gràcies, Paula, per animar-nos a seguir amb les humanitats. Molta sort amb tot.

dilluns, 5 de febrer del 2018

SOM A LA MEITAT...

Ja quasi estem arribant a la meitat del curs, xé com vola el temps!
Us deixe ací, xiquets, l'audio que vam gravar l'altre dia.
Moltes gràcies, Mar, Xavi, Maria A., Alexis i Maria, per la participació. Ha quedat molt ben dramatizat!