dilluns, 23 de febrer del 2009

S.O.S. Referents clàssics i Fonaments lèxics en perill

L'altre dia, casualment, vaig escoltar una conversa entre una jove i sa mare mentre caminaven davant meu. Parlaven de la modalitat d'estudis a triar al Batxillerat. La mare li recordava la importància de conèixer civilitzacions antigues per aprendre del passat. La xiqueta, però, es mostrava partidària de les ciències, més atractives i amb major utilitat. Vaig estat temptat de ficar-me en la conversa, però quan em vaig decidir les dos canviaren de carrer. Aixina que no sabem com acabará la història. Segurament trie el mateix que els amics.

Nosaltres, els clàssics, hem començat a fer els deures, conscients de la necessitat de canvi metodològic de les nostres velles matèries, però imprescindibles per a la formació global de l'individu. Un canvi que passa necesàriament per la revisió del model de les PAU i que es fa necessari per tal d'acabar amb allò de les "llengües mortes" de la vox pupuli.

Només d'aquesta manera convencerem els orientadors dels centres perquè ajuden els xavals a triar opcions no tant en funció del poder adquisitiu que proporcionen els estudis, sinó la satisfació personal i el plaer que proporciona coneixer el món, l'èsser humà i les seues manifestacions artístiques.

Amb els buròcrates traumatitzats des de xicotets per les declinacions ens tocará seguir lluitant. En època de crisi econòmica la cultura i l'educació són les primeres en veure's afectades, com si foren un luxe prescindible. Es comença per les humanitats i s'intenta de nou reduir la presència d'allò que resulta menys productiu, la cultura clàssica.

Els rumors finalment s'han fet realitat. Una vegada més la nostra administració ens dona mostres del seu absolut desconeixement - o potser pitjor, el despreci- de la tasca que els professors de llatí i grec realitzem dia a dia. Malgrat els bons resultats de molts companys que li han dedicat no pocs esforços a preparar les optatives de Batxillerat que tant va costar introduïr al Païs Valencià, els recents esborranys de Conselleria preparats per a les pròximes negociacions amb els sindicats contemplen la desaparició de Fonaments lèxics i la pèrdua de Referents clàssics.
Ara més que mai tenim l'oportunitat de unir esforços gràcies a la ret. L'amic Miguel Ángel ens posava alerta i difonia la noticia. Álvaro posava nom a les sucessives impertiències d'aquest esborray. Domingo ens anima a que salvem les nostres matèries, preparant-nos un escrit de protesta i invitant-nos a que l'enviem massivament als sindicats.
I si no ens fan cas?
El problema ens afecta ara a nosaltres els valencians. Però la precària situació de les clàssiques és general i l'arrastrem des de fa temps. Si la diplomàcia no funciona potser siga el moment de plantejar-se una mobilització grossa per demanar a qui corresponga que els clàssics estiguen al lloc que es mereixen.

diumenge, 22 de febrer del 2009

The Reader: un emotiu referent homèric

"¿Cuánto puede equivocarse uno?"
Aquesta es una de les reflexions finals que fa el protagonista de "El Lector".
Crec que jo no m'enganye si afirme que es tracta realment d'una de les millors pel·lícules de l'any, potser lo més interessant que está projectant-se aquestos dies en els nostres "cines de palomitas" d'Alcoi. Els actors están molt convincents, la història molt ben narrada i la trama força emocionant.

El film está basat en l'homònima novel·la de Bernhard Schlink. A diferència d'altres obres inspirades en la Segona Guerra Mundial, ací el tema de l'holocaust nazi está tractat des d'una nova perspectiva. Els morts i els camps d'extermini es presenten com a fatal resultat en alguns casos de la ignorància i la por, errors que no eximeixen de responsabilitat, però que ens poden arribar a qüestionar la fràgil linea que separa llei i moral, sobre tot si som capaços de reconèixer els errors propis. El nazisme n'és doncs el rerefons de la història, un pretext per contar el que passa abans i després de la guerra entre dos persones de classes socials diferents i d'edats diferents , però als qui Eros i la Fortuna unixen durant un estiu.


El jove Michael Berg, fill d'una acabalada familia alemana, descubreix l'amor en casa de Hanna Schmitz, una humil i solitària cobradora de bitllets del tranvia. Al seu torn aquesta descobreix el plaer de viatjar amb la fantasia i la literatura. Michael començará a mostrar-li altres mons a la seua amant amb una peça clàssica, l'Odissea.

Al llarg del film s'ascolta un parell de vegades l'inici de les aventures de l'heroi homèric. Hi ha a més a més una escena en la que el protagonista fa un parell de cites en llatí i en grec que ens venen a mostrar la capacitat de seducció del llenguatge i el misteri de les paraules, així com, indirectament, la importància dels clàssics com a font essencial de coneixement.

Però el referent literari va més enllà, está en la estructura mateixa de l'obra. Crec que l'autor ha tingut en ment l'idea esencial de l'Odissea com viatje cíclic. De fet el mestre d'escola de Michael comenta a classe que Homer el que vol presentar no és tant un heroi en el seu afany per tornar a casa, sinò la importància de l'aprenentatge mitjançant les experiències. I entre aquestes están també els errors, dels quals s'apren sempre una lliçò, tot i que de vegades massa tard. Perquè, com acaba rexoneixent la pròpia protagonista condemnada a cadena perpètua, allò que al final compta, per a bé o per a mal, no és el que sentim, sinò allò que fem.

Com Odisseu quan arriba finalment a Ítaca i troba el seu fill Telèmac, Michael, convertit ja en una advocat de prestigi, torna al seu lloc d'origen per retrobar-se amb la seua filla. En una emotiva escena d'anagnòrisi davant la tomba de Hanna, la jove reconeix per fi al seu pare. Michael-Odisseu obrirá aleshores el seu cor per contar-li com va descobrir l'illa de Hanna-Calipso, i com la llei de vida-Zeus el va portar cap altres indrets.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Mira, mira: enigma de Referents

Si l'administració no retalla més presupostos i ens permet obrir grups d'optatives amb menys de 15 alumnes, potser el proper any podriem oferir per a 2n de Batxillerat l'assignatura de Referents clàssics per a totes les modalitats.
L'enigma que ací vos propose ens servirà per fer-nos una idea del que podrem fer en aquesta matèria.


Les qüestions a resoldre en aquesta ocasió són:
  1. En quina famosa peça escultòrica d'origen grec está inspirada aquesta composició fotogràfica?
  2. Qui fou l'autor de la peça antiga?
  3. Cuántes peces originals o còpies romanes del mateix model de l'Antiguitat s'han conservat? On es troben?
  4. Com descriuries l'obra de l'escultor grec? Què t'inspira?
  5. Què tenen en comú l'obra antiga i aquesta moderna?
  6. Troba altres exemples, antics o moderns, en l'escultura, fotografia o pintura, d'inspiració en la mateixa obra grega i comenta-les.
  7. Fes una composició teua original amb la mateixa temàtica (dibuix, ppt amb fotografies, figura plastelina o fang...)
Entrega:
  • Les preguntes 1-5 es respondran en la wikipaideia. El/s primer/s que done/n solució satisfactòria rebra/n el positiu de rigor.
Recomanacions:
  • No oblideu citar sempre les fonts o posar els enllaços corresponents a les fotos emprades o pàgines web visitades.
  • Llegiu amb deteniment la informació que trobeu en ret, seleccioneu i resumiu amb les vostres paraules les més interessants.
  • Sigau originals amb els vostres comentaris i valoracions estètiques.