L'altre dia, casualment, vaig escoltar una conversa entre una jove i sa mare mentre caminaven davant meu. Parlaven de la modalitat d'estudis a triar al Batxillerat. La mare li recordava la importància de conèixer civilitzacions antigues per aprendre del passat. La xiqueta, però, es mostrava partidària de les ciències, més atractives i amb major utilitat. Vaig estat temptat de ficar-me en la conversa, però quan em vaig decidir les dos canviaren de carrer. Aixina que no sabem com acabará la història. Segurament trie el mateix que els amics.
Nosaltres, els clàssics, hem començat a fer els deures, conscients de la necessitat de canvi metodològic de les nostres velles matèries, però imprescindibles per a la formació global de l'individu. Un canvi que passa necesàriament per la revisió del model de les PAU i que es fa necessari per tal d'acabar amb allò de les "llengües mortes" de la vox pupuli.
Només d'aquesta manera convencerem els orientadors dels centres perquè ajuden els xavals a triar opcions no tant en funció del poder adquisitiu que proporcionen els estudis, sinó la satisfació personal i el plaer que proporciona coneixer el món, l'èsser humà i les seues manifestacions artístiques.
Amb els buròcrates traumatitzats des de xicotets per les declinacions ens tocará seguir lluitant. En època de crisi econòmica la cultura i l'educació són les primeres en veure's afectades, com si foren un luxe prescindible. Es comença per les humanitats i s'intenta de nou reduir la presència d'allò que resulta menys productiu, la cultura clàssica.
Nosaltres, els clàssics, hem començat a fer els deures, conscients de la necessitat de canvi metodològic de les nostres velles matèries, però imprescindibles per a la formació global de l'individu. Un canvi que passa necesàriament per la revisió del model de les PAU i que es fa necessari per tal d'acabar amb allò de les "llengües mortes" de la vox pupuli.
Només d'aquesta manera convencerem els orientadors dels centres perquè ajuden els xavals a triar opcions no tant en funció del poder adquisitiu que proporcionen els estudis, sinó la satisfació personal i el plaer que proporciona coneixer el món, l'èsser humà i les seues manifestacions artístiques.
Amb els buròcrates traumatitzats des de xicotets per les declinacions ens tocará seguir lluitant. En època de crisi econòmica la cultura i l'educació són les primeres en veure's afectades, com si foren un luxe prescindible. Es comença per les humanitats i s'intenta de nou reduir la presència d'allò que resulta menys productiu, la cultura clàssica.
Els rumors finalment s'han fet realitat. Una vegada més la nostra administració ens dona mostres del seu absolut desconeixement - o potser pitjor, el despreci- de la tasca que els professors de llatí i grec realitzem dia a dia. Malgrat els bons resultats de molts companys que li han dedicat no pocs esforços a preparar les optatives de Batxillerat que tant va costar introduïr al Païs Valencià, els recents esborranys de Conselleria preparats per a les pròximes negociacions amb els sindicats contemplen la desaparició de Fonaments lèxics i la pèrdua de Referents clàssics.
Ara més que mai tenim l'oportunitat de unir esforços gràcies a la ret. L'amic Miguel Ángel ens posava alerta i difonia la noticia. Álvaro posava nom a les sucessives impertiències d'aquest esborray. Domingo ens anima a que salvem les nostres matèries, preparant-nos un escrit de protesta i invitant-nos a que l'enviem massivament als sindicats.
I si no ens fan cas?
El problema ens afecta ara a nosaltres els valencians. Però la precària situació de les clàssiques és general i l'arrastrem des de fa temps. Si la diplomàcia no funciona potser siga el moment de plantejar-se una mobilització grossa per demanar a qui corresponga que els clàssics estiguen al lloc que es mereixen.
I si no ens fan cas?
El problema ens afecta ara a nosaltres els valencians. Però la precària situació de les clàssiques és general i l'arrastrem des de fa temps. Si la diplomàcia no funciona potser siga el moment de plantejar-se una mobilització grossa per demanar a qui corresponga que els clàssics estiguen al lloc que es mereixen.
