En l’aprenentatge de llengües extrangeres la veu passiva apareix sovint al final de la gramàtica, per allò de que, com deia no sé qui, “la voz pasiva es un fenómeno lingüístico de escasa importancia y no exento de dificultat de aprendizaje, debido a que rara vez es utilizada en la lengua cotidiana”. Nosaltres, però, l’hem vista al capítol sisé del nostre manual LLPSI!
Fen un repás, ja que així m’ho demaneu, xiquets, perquè falta en l’ΑΙΓΙΑΛΟΣ virtual.
Durant el camí de tornada Juli i els esclaus van carregats a casa (ad villam eunt), però són en realitat els esclaus els que fan ejercici físic i suen la cansalada:
- van caminant: Servi ambulant.
- porten el seu amo dins d’una còmoda llitera: Duo servi, Ursus et Davus, lecticam cum domino portant.
- duen als seus muscles el pesats sacs: Duo servi, Syrus et Leander, saccos portant.
Iuli també va a casa, óbviament: Iulius ad villam suam it; però no fa res: Dominus in lectica est; Són els esclaus els qui el duen: Iulius non ambulat, sed servi eum portant in lectica. És a dir, el que Iuli fa és el que fariem tots, és a dir, deixar-se portar si tinguerem esclaus: Dominus a servis portatur (Iulius és per tant el subjecte gramatical, mentre que els esclaus són el motor de l’acció, eixe complement que tot verb passiu desitja sempre tenir al costat).
Del mateix mode els sacs no fan tampoc res, a banda de baldar els pobres esclaus: sacci non ambulant (per suposat), sacci a servis in umeris portantur.
Un altre exemple una mica diferent: Cornelius Tusculum it. Cornelius in equo est. Cornelius non fessus est, nam is non ambulat. Is equo vehitur.
Ací al que li toca currar és a l’animal. Però fixeu-vos que ja no utilitzem el verb porto (dur), sinó el verb veho (transportar). Aquesta lleugera diferència semàntica en el verb ve a més a més matizada pel fet de que l’ablatiu equo no va precedit de cap preposició, perquè ja no és considerat un agent, sinò un instrument. Per aixó són equivalents sintàcticament les frases: Iulius lectica vehitur = Cornelius equo vehitur.
I perquè tot açò? Està clar, perquè des de que el món és món hi ha classes: servi ambulant et domini vehuntur.
La noció doncs está clara, perquè funciona igual en les nostres llengües maternes. El que hem de recordar és doncs l’especial construcció llatina:
- les desinències de la passiva en present són : -tur (3ª sing.), -ntur (3ª pl.). Segons les conjugacions tindrem doncs les terminacions -atur, -antur (1ª, tipus amatur, amantur), -etur, -entur (2ª, tipus videt, videtur), -itur, -untur (3ª, tipus ponit, ponuntur), -ītur, -iuntur (4ª, tipus auditur, audiuntur).
- amb un verb passiu tendrem sempre o bé un agent (s’expresa en cas ablatiu precedit de la preposició A, AB) o bé un instrument (animal o cosa en ablatiu sense preposició).
Volieu cinquanta frases per practicar, passant d’una veu a l’altra. Bé, crec que amb aquestos expemples tindreu suficient, no cal ser tan massoques...
Discipulus librum legit
Magister discipulum vocat
Libri a discipulis aperiuntur
Magister discipulos interrogat
Davus a Medo accusatur
Medus Lydiam verbis delectat
Discipuli lingua latina delectantur
Davus sacculum in mensa ponit
Magister librum et codicillos in mensa ponit
Iulia pueros non audit
Discipuli magistrum non audiunt
Servi improbi dominum iratum timent
Boni discipuli a magistro amantur
Iulius Aemiliam amat
Quintus Marcum videt
Si no esteu en plà passiu, sinò que les feu sense mandra mitjanament bé, i enteneu a més a més aquesta història, contada pels alumnes del Wyoming Catholic College, significa que esteu cridats a aprovar!