Hola xiquets!
Gràcies pels desitjos de millora.
Dissortadament estaré una temporadeta de baixa. Em vaig caure de la bici aparatosament i tinc limitada la mobilitat. Perdoneu les faltes, però estic escivint amb la mà esquerra.
Deixe per a les cinc Muses gregues i Julien la presentació i exercicis de repàs del tema 13 que tenia pensat emprar estos dies abans de l´examen.
A l'espera de que les autoritats educatives ens diguen com quedarà el selectiu o quins continguts hi haurà en la revàlida, comencem grec II on on vam deixar el curs passat.
Pareix ahir que començàvem al Cotes. I ja han passat 10 anys!
Comencem curs nou amb la benvinguda internauta de rigor.
Enguany compartim departament amb una persona especial, Lorena. Ella s'encarregarà dels xicons de llatí II, Llatí de 4rt i els nous de Cultura Clàssica en 2n i 3r ESO. Segur que apreneu un fum i disfruteu amb les seues entretingudes classes!
Jo seguiré, amb molt de gust, amb:
les valentes xicones que han agafat el grec en 2n de Batxillerat. De moment seguirem dialogant, fins que sapigam exactament cóm queda el tema del selectiu. Espere que pugam reprendre els assatjos per tal de representar en públic el nostre divertit Musical de Letras!
- la nova generació d'humanistes de 1er de Batxillerat amb els quals seguirem la dinàmica d'anys anteriors. Ja tinc ganes de veure les seues caretes quan comence a parlar-los en grec!
- a més a més encetarem una experiència nova: el taller de teatre de 1er ESO. Espere ens ho passem molt bé fent el patllasso i col·laborem amb l'esperit del Projecte d'Innovació Educativa fent pinya i tractant de gestionant emocions el millor possible.
Ya está, aquí tenéis el tan esperado video con el montaje que estuvimos preparando durante el último més en clases de griego.
Como ya os dije, a pesar de no haber obtenido el premio esperado, el trabajo ha sido, a mi modo de ver, muy original. Trabajamos intensamente en la composición de un guión que ha quedado muy divertido y lúcido, así como en la construcción de los personajes durante varios ensayos.
Por ello, y felicitándoos por el premio colectivo sobre el Quijote, os animo a seguir con nuestro proyecto. Porque nuestro Musical de Letras no ha hecho más que empezar!!
A partir de Septiembre he pensado traer a algún amigo actor cómico para que os de alguna clase magistral sobre representación.
Habría que acabar de montar la coreografía y preparar algo de escenografía.
Si queréis puedo solicitar continuar con vosotras en 2º como tutor para así poder dedicar alguna sesión a seguir ensayando y prepararnos para eventuales actuaciones.
Concretamente, podríamos actuar a principios de curso en el colegio M. Hernández, y en abril participar en el concurso Thalía para institutos en Sagunto, así como en el 1er festival de teatro escolar que organiza el Ayuntamiento de Alcoi en la Casa de la Cultura.
Id pensándolo, mientras preparo el video con las tomas falsas!
Hola, mis musas. Cerramos ya casi el blog este curso con las palabras de nuestra Calíope y sus reflexiones sobre los asuntos de los que hemos ido hablando en tutoria. Con alumnas como vosotras las humanidades, como decía vuestro rap, no son cosa del pasado, sino que tienen mucho, pero que mucho futuro. Nos vemos en él; en el futuro inmediato, vaya.
LA DESHUMANIZACIÓN DE LA EDUCACIÓN
Andrea Rubio
1r Bachiller Humanístico
IES COTES BAIXES
ALCOI Junio 2016
Cada vez menos personas optan por la vía de las humanidades como una opción preferente entre las demás. Las causas que han llevado al desprestigio de las mismas son claras: no resultan útiles.
La orientación que ha recibido la educación moderna ha condenado ésta a convertirse en una fábrica de trabajadores. Constantemente se pregunta a los estudiantes qué quieren ser en el futuro, con qué profesión se introducirán en la sociedad y de qué forma resultarán útiles para ésta. Del mismo modo se ven obligados a tomar esta decisión de forma abrupta, guiados por el sentimiento de preferencia hacia una rama u otra, hecho que no hace sino enmascarar una razón más profunda. La razón con la que se orienta a elegir no es otro sino el interés puramente pragmático.
Los estudiantes se plantean los beneficios que tendrá una asignatura, un cursillo o el aprendizaje de una habilidad determinada en el futuro. Todas aquellas disciplinas que no sirvan en la búsqueda de un trabajo que garantice un buen nivel de vida en una sociedad propiamente moderna serán desechadas en consecuencia por la misma, así como las personas que opten por ellas.
Viendo que la educación pierde su primera función que es la felicidad y la formación de personas y no de trabajadores que sirvan a un sistema colectivo y productivo, ¿de qué forma sobrevivirá aquello que se considera inútil en un sistema educativo meramente pragmático?
Vamos pues a poner de manifiesto que aquello que es considerado inútil, no lo es ni mucho menos. Aquellas asignaturas que comprenden la rama de las humanidades están siendo constantemente repudiadas y desprestigiadas sin razón y sin conocimiento, ya que la exclusión de las mismas conduce de forma inexorable a la deshumanización de la educación.
El ser humano se diferencia de los animales en el sentido de que sus acciones no están determinadas por la búsqueda de la utilidad de las mismas; a lo largo de la historia el ser humano ha confeccionado todo un entresijo de cosas inútiles que conforman nuestra cultura y que nos separan de forma irremediable del mundo animal. Otra diferencia sería el desarrollo de la razón, capacidad gracias a la cual el ser humano se eleva por encima del puro instinto dando paso a la cúspide de su razonamiento con la filosofía, la literatura, la música y el arte en generl.
Por lo tanto la concepción de que estas materias no tienen cabida en la educación condena irremediablemente a la deshumanización de esta con la consiguiente pérdida de aquello que supera la ignorancia.
Seguim mirant enrere, aquesta vegada una mica més prop.
Parlem dels xicons i xicones que he conegut enguany.
En 3er de Cultura Clàssica hem passat per etapes diverses. Vam començar amb molta il·lusió perquè encetavem una matèria nova amb continguts i activitats pensats exclusivament per a uns alumnes suposadament amb certes inquietuds pel món grecoromà antic, pero la cosa va anar desunflant-se.
En general es va perdre l'interés i alguns començaren a distorsinar l'ambient de treball tranquil i perdre en ocasions el respecte mutuu. Afortunadament, a la fi hem recuperat el bon ritme i, gràcies sobretot al treball col·laboratiu sobre Heròdot amb els alumnes venecians, ens hem esforçat una mica més per tal treure el millor de cadascú. El promte d'alguns, el desfici d'altres o, fins i tot, l'egoisme d'uns pocs hem deixa, però, un sabor agredolç.
Espere trobar-me el proper any en Llatí i en el projecte de caligrafia de Cultura Clàssica de 4rt ESO (La Ploma de Safo) que he preparat amb molt entusiasme, a tots aquells que han sabut aprofitar el temps al màxim i guanyar-se amb empatia l'amistat de la resta. Amb un grup reduït de segur que farem, i escriurem, coses molt boniques, en silenci i calma, condicions indispensalbes per a una bona lletra!
La paraula amb la que definiria el curs de grec i llatí de 1er de Batxillerat és satisfacció. Aquest grupet de xicones ha treballat prou bé i en general les relacions personals han sigut bones. Potser gràcies al fet d'haver sigut tutor, he tingut ocasió de xarrar prou amb elles i conéixer-les una mica més. Deixant de banda el tema puntual de l'assistència més o menys "justificada", la falta d'espenta o desgana sobretot cap a la fi de curs, i la inevitable xafarderia d'algunes, el grup ha funcionat molt bé. Llàstima que no arribaren totes al final. Espere que les dos xicones que ens van deixar a meitat de curs hagen trobat una opció personal millor. Perquè si alguna cosa ha caracterizat al grup humanístic d'enguany ha estat la recerca a tota costa de la felicitat. Les que s'han quedat fins a la fi esperen trobar-la també mitjançant les lletres. Perquè són conscients de pertànyer a un col·lectiu minoritari força qüestionat per l'actual societat interessada únicament en la productivitat. Seguirem el proper curs intentant donar resposta a les eternes inquietuds de l'èsser humà mitjançant els exemples dels clàssics.
Toca ara mirar enrere i fer balanç d'aquest curs i deixar constància d'allò que hem viscut.
En uns dies acomiadarem definitivament als xicons de 2n de Batxillerat.
Divendres passat es va celebrar la tradicional cerimònia d'entrega d'orles, seguida del sopar corresponent. Des de fa uns anys, i fins que no s'acabe la moda del Reggaeton, ja no sol festejar al restaurant la fi del cicle, però sí m'agrada acompanyar els meus alumnes grecollatins quan arrepleguen emocionats i ben guapots les seues orles, enmig dels flaixos dels orgullosos familiars.
Enguany m'ha sabut molt greu arribar tard, perquè en tots els anys que porte assistint és la primera vegada que un alumne de lletres, que m'estime especialment per allò del κιθαρίζειν μανθάνω, pronuncia un discurs, i a més a més amb referents clàssics que no va deixar ningú indiferent, segons em van contar després. Em va compensar la xarrada amb alguns pares i alguna que altra abraçada còmplice.
Llàstima que no tots puguen arreplegar també el corresponent títol. En Grec a alguns no els ha servit l'esforç d'última hora i, dissortadament, no han aconseguit passar el llistó. Potser se'ls va atragantar Xenofont. Ara tenen una segona oportunitat.
La majoria, però, ha rebut la recompensa esperada a la regularitat. Enhorabona a tots i en especial als merescuts excel·lents.
Com ja vaig comentar a classe, amb aquest grup he tingut la sensació, en general, de que anava tirant continuament del carro i més d'una vegada m'he disgustat perquè les coses no es portaven al dia. Vam aconseguir, amb tot, arribar a la fi dels textos i crec que hem aprés prou amb el poc temps disponible per a un autor d'aquestes dificultats.
En el record tindré què bé que ens ho vam passar en 1er de Batxillerat, gràcies fonamentalment a que ereu un grup força cohesionat i amb sentit de l'humor.
Vull recordar des d'ací també, encara que no ho llegirá, a una xicona del mateix grup que s'ho va deixar a final del curs passat i que va estar amb vosaltres en la cerimònia de les orles. Ara está molt il·lusionada buscant feina com hostessa de vol. Segur que promte la veurem viatjant pel món.
A la resta, molta sort amb tot. Fareu allò que volgueu, perquè hi ha molta imaginació i, sobretot, sou molt bona gent.
Un plaer treballar amb vosaltres.
Gràcies pels detalls d'última hora!
Ací teniu els darrers treballs sobre els temes de cultura i literatura del selectiu preparats per Aitana i Neus, Valeria i Fátima. Els ha costat una miqueta, però finalment han quedat molt bé; enhorabona!
Ja podeu començar a preparar la corresponent prova!
Ací teniu la presentació que hem emprat per al taller de caligrafia romana (majúscules) i les fotos que ens van fer.
Espere us haja agradat.
Gràcies per la participació i el bon ambient. Espere puguem trobar un altre moment abans d'acabar el curs per finalitzar la inscripció.
Agraïsc a Indalecio Carbonell la seua col·laboració i a Bea Casani pel reportatge i l'organització dins de les Jornades Literàries.
Ahir vam estar als Ludi Saguntini una activitat extraescolar que he repetit en anys anteriors, perquè ens resulta molt interessant, formativa i lúdica.
De matí, mentres el grupet de Literatura Universal assistia a la representació tràgica de l'Edip Rei de Sòfocles, la resta d'alumnes va estar fent uns tallers, de ceràmica els de Cultura Clàssica i d'indumentària els de 4rt de Llatí i els grecollatins de 1er de Batxillerat.
Vam doncs aprendre la tècnica dels ceramistes grecs i la forma i simbolisme de les prendes de vestir emprades a Roma segons classes socials i sexes.
A
alguns xicons de 3r el plat els va eixir molt bé, perquè ho van fer amb
gust i paciència. A d'altres, que estigueren xarrant tota l'estona, la
cosa no els va lluir tant.
Els xicons de 4rt i 1er em consta que van estar atentíssims a les explicacions de la benvolguda Celi, a qui envie des d'ací una forta abraçada.
Després vam visitar el xicotet Museu Arqueològic. El grup dels més menuts, potser perquè estaven més atents a les seues necessitats bàsiques com ara l'estómac, no van apreciar res de les peces del passat que allí es mostren i simplement es van passejar ràpidament com si estigueren al centre comercial. La resta, però, si va disfrutar, i jo amb ells, observant amb curiositat les deixalles mitjançant les quals els romans habitants de SAGVNTVM encara ens parlen.
A migdia uns pocs van poder gaudir de l'ombra i bon estar de les muralles. Altres van aprofitar per fer un tomb pel centre de la ciutat i gaudir de l'ambient del Festival. Uns pocs van fer la bobada d'anar en bus fins al port, on no hi ha res, a menjar a un local de menjar ràpid nordamericà dels que es troben en qualsevol lloc. Llàstima de temps perdut i diners.
De vesprada ja vam passar una estona agradable en companyia dels disbarats, escatologies i obscenitats de la comèdia aristofànica Tesmofòries. Gens de prejudicis i fora complexos, vaja.
Espere doncs que passareu tots un bon dia, aprenent coses del món grecoromà fora de classe de manera pràctica. Ja vau veure que no som els únics!!
El comportament del grup va ser correcte, gràcies a tots per l'atenció prestada en general (no falta mai la gent que no sap estar en companyia d'altres compartint en silenci l'autobús o el que fa la pose "gracioseta" en la foto; casualitat que sovint són els mateixos!).
Gràcies als meus acompanyants, Xavier i Carmen.
Agraïm també des d'ací als organitzadors i voluntaris del Festival i dels Ludi Saguntini.
Unes reflexions abans d'anar-nos de vacances de Setmana Santa sobre la marxa del curs:
En tots el cursos la segona avaluació ha estat una miqueta pitjor que la primera. Es veia vindre.
En 3er de Cultura Clàssica observavem ja en la primera avaluació una falta d'interés generalitzada. El comportament ha anat empitjorant. De poc a servit que intentarem decorar l'aula per tal de motivar el personal. A les baixes notes han contribuït, a més a més, els negatius que molts han anat acumulant per no portar les tasques de casa fetes i la falta d'atenció en les explicacions teòriques d'italià, com s'ha vist en l'examen de gramàtica.
Esperem que aquest avís servisca per tornar al ritme i bon ambient del principi i puguem fer amb èxit les activitats que tenim planejades per a la 3ª avaluació. M'agradaria que els treballs que preparem en tornar de Pasqua tinguen el mateix nivell dels alumnes venecians amb els que començarem a col·laborar aviat.
En 1r de Batxillerat hem tingut de tot: dos baixes, uns quants suecs, moltes faltes d'assistència i, en general, prou de relax. Si bé ha hagut alumnes que han mantingut el ritme, la majoria, però, s'ha "distret" una miqueta, com s'ha comprovat en els resultats.
Si en grec la cosa es manté similar a la 1ª avaluació (els treballs de grup i les exposicions ens han ajudat molt), en llatí tenim ja els primers suspesos. Falta de dedicació? Em perdut potser el fil i ens hem centrat en altres coses? No ho sé. La qüestió és que hem de remuntar com siga. Algunes xiquetes necessiten ja, urgentment, recolzament adicional. Aquelles que van millor potser podrien tirar una maneta a les que estàn despenjades. Si no, no arribaràn.
De moment, xicones, teniu deures per a aquestos dies. A banda de repasar amb els exercicis que us haveu fotocopiat, us recomane vejau alguna peli sobre Romans, com ara la Vida de Brian!
Què puc dir, que no els haja ja dit als meus xicons, benvolguts de 2n de grec?
Sembla que van "a salto de mata". Un dia ho fan mitjanament bé i a la següent desastre total. La falta de regularitat en l'estudi i, en general, la poca organització del temps fa que deixem les coses per a l'últim moment. Si no repasem constantment els textos de Xenofont vistos a classe, està clar que no podem esperar que les Muses ens inspiren el dia del Selectiu.
Fins al final no sabrem com queda la cosa, però si no fem de les Hel·lèniques el nostre "credo" i se'l fiquem al cap senzer, no s'ens surtirem.
Cal també repassar la morfologia i la sintaxi, perquè no podem deixar-nos preguntes sense puntuar, però ara ja no ens podem detindre més. Estem a la meitat del corpus i necessitem acabar-lo prompte per poder repassar en Maig. Així que preparareu uns quants paràgrafs a casa per tal de poder avançar!
Per celebrar els dies aquestos, i relaxar-nos una mica a última hora de hui divendres, us deixe ací, xiquetes, un par de cançons de la poetisa Safo.
Com sabeu, ella era de Lesbos i escrivia en eoli. Entre les característiques d'aquest dialecte está, per exemple, l'ús de -α on l'àtic presenta -η.
EL MÉS BONIC
Uns diuen que un exèrcit de jinets, altres d’infants,
i altres una flota de naus, sobre la negra terra
és el més bonic; però jo dic que és el que un estima
I és molt senzill fer entendre això a qualsevol;car Hèlena, que sobrepassava de molt en bellesa els humans,
va deixar el marit més honorable
i va anar a Troia navegant,
i ni de la filla ni dels pares es recordà per res
Escolta ara els versos en paraules de Farina, un dels protagonistes de la película Mediterraneo
ΘΕΛΩ ΤΙ Τ ́ ΕΙΠΗΝ
θέλω τί τ᾽ εἴπην, ἀλλά με κωλύει αἴδως.
αἰ δ᾽ ἦχες ἔσλων ἴμερον ἢ κάλων,
καὶ μή τί τ᾽ εἴπην γλῶσσ᾽ ἐκύκα κάκον,
αἴδως κε νῦν σ᾽ οὐκ ἦχεν ὄππατ᾽,
ἀλλ᾽ ἔλεγες περὶ τῶ δικαίως.
VULL DIR-TE UNA COSA
Vull dir-te una cosa, però m’atura la vergonya.
Si tingueres desitjos de bondat i bellessa la teua llengua no ordiria infàmies,
no tendries vergonya sota els ulls,
car de justicia parlaries sempre.
Dolça mare meua, no puc treballar,
el fus se’m cau d’ entre els dits.
Afrodita m’ha omplit el cor
d’amor per un bell adolescent
i jo em sucumbe a aquest amor.
La cantant Eleftheria Arvanitaki canta els versos de Safo amb música de Nikos Xidakis, transcrits al grec modern per un altre gran poeta grec, Odiseas Elitis.
δέδυκε μεν ἀ σελάννα
Γρήγορα η ώρα πέρασε, μεσάνυχτα κοντεύουν,
πάει το φεγγάρι, πάει και η Πούλια, βασιλέψανε
και μόνο εγώ κείτομαι δω μονάχη κι έρημη.
Ο Έρωτας που βάσανα μοιράζει, ο Έρωτας
που παραμύθια πλάθει άρπαξε την ψυχή μου
και την τράνταξε ίδια καθώς αγέρας απ’ τα βουνά
Rápido pasó el tiempo, la medianoche está cerca,
se va la luna, las Pléyades, se ocultan,
y yo duermo aquí, sola y deshabitada.
El amor que depara sufrimientos, el amor
que inventa cuentos, me ha robado el alma
y la estremece del mismo modo que el viento de las montañas
azota, golpea sobre las encinas ululando.
Hui hem tingut una tutoria diferent. Aprofitant que está fent el PRACTICUM al centre, Sandra Serran, una exalumna de llatí de fa uns anys, ens ha estat explicant la seua experiència en la UA.
Amb la simpatia que la caracteritza, Sandra ens ha contat una miqueta en què consistixen els estudis de Filologia Anglesa, com és la vida universitaria en general i tot allò que va aprendre a nivell acadèmic, però també a nivell cultural a Manchester amb la beca Erasmus.
Ella era una bona estudiant, amb un bon nivell d'anglès i una habilitat especial per a les llengües. Al final del post ho podeu comprovar pel que fa al grec.
Però com ella reconeix, allò més important a l'hora de ficar-se en la universitat no es tant la preparació previa, sinó les ganes que hi posem, i açò depén fonamentalment del tipus d'estudis que triem; si escollim allò que en principi ens agrada, amb la dedicació necesaria, sempre acabarem la carrera exitosos; i tampoc importa tant si al principi no ho tenim clar del tot i pel que siga decidim a mitat de camí canviar de carrera. Tot el que fem ens servix, d'una manera o una altra, per a la nostra formació i per a les vitals experiències personals.
I sobre el tema de les ixides profesionals, Sandra ens ha recordat també que al final qui busca sempre trova alguna cosa, tard o pronte, ací o allà.
Axí que estic segur que aviat la veurem fent classes d'anglès en algún lloc. Ella s'ho passarà pipa i els alumnes que tinga disfrutaran molt.
I a vosaltres, xiquetes meues d'enguany, espere veure-us també dins de poc -perquè el temps passa volant-, sense els dubtes i pors d'ara, estudiant feliços allò que més us agrada.
Aprofite per enviar des d'ací una abraçada a dos de les Muses que recentment ens van deixar per triar un altre camí. Esperem que vaja tot genial.
Ací teniu un parell d'exemples de les coses que feiem aleshores, allà pel 2009, amb Sandra i els seus companys.
