divendres, 12 de febrer de 2016

Safo i l'amor


Per celebrar els dies aquestos, i relaxar-nos una mica a última hora de hui divendres, us deixe ací, xiquetes, un par de cançons de la poetisa Safo.

Com sabeu, ella era de Lesbos i escrivia en eoli. Entre les característiques d'aquest dialecte está, per exemple, l'ús de -α on l'àtic presenta -η.

EL MÉS BONIC

Uns diuen que un exèrcit de jinets, altres d’infants,
i altres una flota de naus, sobre la negra terra
és el més bonic; però jo dic que és el que un estima
 I és molt senzill fer entendre això a qualsevol;car Hèlena, que sobrepassava de molt en bellesa els humans,
va deixar el marit més honorable
i va anar a Troia navegant,
i ni de la filla ni dels pares es recordà per res

Οἱ μὲν ἰππήων στρότον οἱ δὲ πέσδων
οἰ δὲ νάων φαῖσ ̓ ἐπὶ γᾶν μέλαιναν
ἔμμεναι κάλλιστον, ἔγω δὲ κῆν ̓ ὄττω τις ἔραται


Escolta ara els versos en paraules de Farina, un dels protagonistes de la película Mediterraneo





ΘΕΛΩ ΤΙ Τ ́ ΕΙΠΗΝ
θέλω τί τ᾽ εἴπην, ἀλλά με κωλύει αἴδως.
αἰ δ᾽ ἦχες ἔσλων ἴμερον ἢ κάλων,
καὶ μή τί τ᾽ εἴπην γλῶσσ᾽ ἐκύκα κάκον,
αἴδως κε νῦν σ᾽ οὐκ ἦχεν ὄππατ᾽,
ἀλλ᾽ ἔλεγες περὶ τῶ δικαίως.

VULL DIR-TE UNA COSA

Vull dir-te una cosa, però m’atura la vergonya.
Si tingueres desitjos de bondat i bellessa la teua llengua no ordiria infàmies,
no tendries vergonya sota els ulls,
car de justicia parlaries sempre.
Dolça mare meua, no puc treballar,
el fus se’m cau d’ entre els dits.
Afrodita m’ha omplit el cor
d’amor per un bell adolescent
i jo em sucumbe a aquest amor.




La cantant Eleftheria Arvanitaki canta els versos de Safo amb música de Nikos Xidakis, transcrits al grec modern per un altre gran poeta grec, Odiseas Elitis.

δέδυκε μεν ἀ σελάννα
Γρήγορα η ώρα πέρασε, μεσάνυχτα κοντεύουν,

πάει το φεγγάρι, πάει και η Πούλια, βασιλέψανε

και μόνο εγώ κείτομαι δω μονάχη κι έρημη.

Ο Έρωτας που βάσανα μοιράζει, ο Έρωτας

που παραμύθια πλάθει άρπαξε την ψυχή μου

και την τράνταξε ίδια καθώς αγέρας απ’ τα βουνά

Rápido pasó el tiempo, la medianoche está cerca,

se va la luna, las Pléyades, se ocultan,

y yo duermo aquí, sola y deshabitada.

El amor que depara sufrimientos, el amor

que inventa cuentos, me ha robado el alma

y la estremece del mismo modo que el viento de las montañas

azota, golpea sobre las encinas ululando.

dijous, 11 de febrer de 2016

Post per a Sandra

Hui hem tingut una tutoria diferent. Aprofitant que está fent el PRACTICUM al centre, Sandra Serran, una exalumna de llatí de fa uns anys, ens ha estat explicant la seua experiència en la UA. 

Amb la simpatia que la caracteritza, Sandra ens ha contat una miqueta en què consistixen els estudis de Filologia Anglesa, com és la vida universitaria en general i tot allò que va aprendre a nivell acadèmic, però també a nivell cultural a Manchester amb la beca Erasmus.

Ella era una bona estudiant, amb un bon nivell d'anglès i una habilitat especial per a les llengües. Al final del post ho podeu comprovar pel que fa al grec.


Però com ella reconeix, allò més important a l'hora de ficar-se en la universitat no es tant la preparació previa, sinó les ganes que hi posem, i açò depén fonamentalment del tipus d'estudis que triem; si escollim allò que en principi ens agrada, amb la  dedicació necesaria, sempre acabarem la carrera exitosos; i tampoc importa tant si al principi no ho tenim clar del tot i pel que siga decidim a mitat de camí canviar de carrera. Tot el que fem ens servix, d'una manera o una altra, per a la nostra formació i per a les vitals experiències personals.

I sobre el tema de les ixides profesionals, Sandra ens ha recordat també que al final qui busca sempre  trova alguna cosa, tard o pronte, ací o allà. 
Axí que estic segur que aviat la veurem fent classes d'anglès en algún lloc. Ella s'ho passarà pipa i els alumnes que tinga disfrutaran molt.

I a vosaltres, xiquetes meues d'enguany, espere veure-us també dins de poc -perquè el temps passa volant-, sense els dubtes i pors d'ara, estudiant feliços allò que més us agrada. 

Aprofite per enviar des d'ací una abraçada a dos de les Muses que recentment ens van deixar per triar un altre camí. Esperem que vaja tot genial.



Ací teniu un parell d'exemples de les coses que feiem aleshores, allà pel 2009, amb Sandra i els seus companys.


 

dilluns, 8 de febrer de 2016

ΔΙΑΛΟΓΟΣ 9 i inscripció xarrades UA


Ací teniu, xiquetes, la introducció al capitol 9 que començarem demà.


Com hem quedat aquest matí, aprofite per deixar-vos enllaç a la inscripció per a les conferències-col.loqui de la Universitat d'Alacant. Apunteu-vos individualment a aquelles que us semblen interessants al llarg del matí!

dilluns, 18 de gener de 2016

Mix de videos sobre Grècia


Per a eixes estones de "desfici" d'última hora dels divendres un parell de videos dels quals hem parlat a classe en algún moment...
  • un per fer gana abans d'anar a Grècia...

Athens, Greece
Athens, GreecePublished by Nefeli
Posted by Greece Art & Architecture on Martes, 8 de diciembre de 2015
  • un altre, per motivar-nos una mica fins que anem algún dia a Grècia (jo afegiria algún motiu més per estudiar grec... ja sabeu quin, no? :)

 
  • per suposat, no podia faltar aquell del saqueig del Partenó famós... (dedicat a Andrea)

  • i un video musical simpàtic, per acabar amb bon humor 

diumenge, 20 de desembre de 2015

La Ilíada: treballs

Ací teniu, xiquetes, les instruccions per a la realització dels vostres treballs.

A. FORMAT I DATA D’ENTREGA

  • Els treballs tindran format digital.
  • A banda del text es poden realitzar presentacions, audios o videos que recolzen la redacció o que plasmen de manera original i creativa algún dels temes tractats.
  • S’han de muntar al blog ΜΙΚΡΟΣ ΑΙΓΙΑΛΟΣ abans del 10 de Gener els individuals i del 31 de Gener els col·lectius. 
  • Es presentaran en classe durant la primera setmana de Febrer.

B. TIPUS I CONTIGUT DELS TREBALLS

- Individuals 

1. Resum de l’obra i valoració de la lectura. (Máxim 10 línies).

-Col·lectius (a triar un per equip)

2. Relació entre la Ilíada i la pel·lícula Troia de Petersen.
La pel·lícula "Troya", està basada en el poema èpic atribuït a Homer: la Ilíada. Tanmateix, la versió cinematogràfica és una mica diferent d’allò que ens narraven els versos homèrics.
Comenta els aspectes coincidents i els divergents, a partir d’allò que has llegit en la versió de A. Baricco, centran-te en aquestos apartats:

Personatges
- Què personatges importants del llibre o fets importants de la guerra no apareixen en la pel·lícula? per què creus que no apareixen?
- Alguns personatges de la pel·lícula es relacionen de forma diferent als del poema. Analitza les relacions amb Aquiles de Patrocle i Briseida.

Argument
- Quins elements argumentals de la pel·lícula sí están en l’obra literària? Fixa’t, per exemple en els següents:
α.  Héctor i Menelao lluiten per obtindre Helena i decidir el final de la guerra
β.  Aquiles arrastra el cadàver d´Hèctor davant dels murs de Troia.
γ.  La guerra de Troia va durar un any.   
δ.  Aquiles mori per una fletxa al taló.            
ε.  Agamemnó viola Helena durant la conquesta de Troia 

Escenes
- Algunes escenes de la pel·lícula no es troben en l’obra literària, com per exemple la inicial del combat a Tessàlia. Per a què creus que s’ha introduït? Explica-ho comentant les següents qüestions: la conversació que té Aquiles-Brad Pitt amb el xiquet sobre la immortalitat, la negativa d’Aquiles a lluitar amb Boagrius i la forma que té Néstor de convencer-lo, la forma que té Aquiles de lluitar en l’enfrontament amb Boagrius (representa un dels calificatius homèrics de l’heroi), o els possibles anacronismes en la mentalitat dels personatges (si trobes, per exemple, algun motiu antibelicista propi de la nostra època).
- D’altres escenes sí están tant en la pel·lícula com en l’obra literària. És el cas de l’escena de despedida d’Hèctor i Andròmaca. Comenta-les.
   

3. Pervivència de l’obra homèrica  
Les primeres recreacions de la llegendaria història es produixen ja en època antiga. Comenta, per exemple, el diàleg de Lucià de Samosata titolat “el judici de Paris”, o les següents cartes fictícies del poeta llatí Ovidi: 3 “Briseida a Aquiles”,  17 “Helena a Paris”.
    La versiò de Alessandro Baricco és un exemple de pervivència dels poemes homèrics en època actual. Un altre exemple molt famós és el poema del poeta alexandrí Cavafis titolat Itaca, del que LLuís Llac va fer una versió basat en una traducció al català de Carles Riba. Comenta’l i busca’n daltres exemples actuals de pervivència literària. Cita titols i fes-ne un resum del seu argument.
    L’obra homèrica està present també en la música. Comenta la cançò de Serrat “Penèlope” indicant què ha canviat en la història d’aquest personatge.


4. Context històric i geogràfic
Exposeu breument els trets característics de la cultura micènica.
Va existir realment la guerra de Troia? Què en diuen els arqueòlegs?
Redacteu una xicoteta biografia sobre el descubridor de Troia Schliemann.
Realitzeu en google maps un mapa de Grècia i Turquía; localitzeu les ciutats o regions que apareixen en l’obra literària com ara Troia, Esparta, Micenas, Ítaca, Tesalia.
Informació en:
http://clio.rediris.es/fichas/minos_micenica.htm
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/griego/esg142ca3.php


Recursos
Us podran servir per informar-vos o treure idees per als vostres treballs més creatius els següents recursos i enllaços:

dimecres, 16 de desembre de 2015

Taller de numismàtica grecoromana

Hui hem dut a terme una activitat que ens fea molta il·lusió: el taller de numismàtica grecoromana. Amb els xicons de 3r de CUC hem estat una bona estona tractant de posar-nos en la pell dels antics artistes que fabricàven als seus tallers monedes romanes i gregues.
De la mà del professor d'Història de l'IES Pare Arques, Alejandro Barber, a qui quedem molt agraïts per la seua col·laboració i bon humor, hem imitat la tècnica d'encunyació per fundició. No ha estat gens fàcil, però el resultat en general ha segut prou bó. No sé si algunes de les monedes fetes podrien fins i tot passar per bones en el mercat negre!!



Ens hem entretingut prou i hem aprés molt també gràcies a l'ajuda del company de francés, José Manuel Parreño, expert en numismàtica, qui ens ha mostrat i explicat algunes peces de la seua interessant col·lecció. Merci!



Gràcies a tots pel bon comportament. Ara només vos queda resoldre els enigmes numismàtics!

Agrair també a Bea Casani, la nostra vicedirectora, per facilitar-nos l'organització i al nostre secretari, Miquel, per les gestions burocràtiques.