Últim post

Un curs en imatges

Bonam aestatem habeatis

καλό καλοκαίρι

Feliç estiu!

Espartac i el biri biri

Al blog del company del Departament de Informàtica, trobe aquest video que no puc resistir-me a incloure ací. Si és que els clàssics donen molt de joc!

Als que no haveu sentit encara parlar del fenòmen biri biri i del seu misteriòs autor què vos puc contar? Deixe per a vosaltres les opinions sobre el sentit de l'humor alcoià.

P.S. ¿Y la versió del chiki chiki en llatí no la coneixeu?

El hombre de Esparta en Alcoy

¿Açò pujará la nota? ¿Ens posaràs un possitiu, veritat?

És la pregunta típica que tots els alumnes fan quan participen en alguna activitat extraordinària a iniciativa del profe. Tot influeix, sol contestestar jo de manera poc concreta, perquè sé que a la fí de l’activitat els xavals ja no se’n recorden, ni els interessa ja tant la valoració acadèmica del que han fet. Ser protagonista del teu propi aprenentatge és una compensació personal que no té equivalent numèric.
Un exemple recent d’açò va ocòrrer el passat dimecres. L’autor de El Hombre de Esparta, Antonio Penadés, havia acceptat amablement la invitació a passar una estona amb nosaltres. Abans de deleitar-nos parlant sobre el plaer de la lectura, la necessitat innata de l’home de narrar i escoltar històries, i sobre el miracle i meravella irrepetible del que va suposar la cultura grega a Occident, les alumnes Afrodita, Dafne, Rosa i Eris –en els papers de pitonisa, sacerdotissa 1, sacerdotissa 2, i sacerdotissa 3- ens van oferir una petita representació de l’oracle de Delfos a mena de presentació del jove escriptor i amic valenciá.

Agraïsc des d’ací als companys del club de lectura que em van ajudar a organitzar l’event, a Antonio per dedicar-nos part del seu temps compartint la seua passió pel món antic i la novel.la històrica, als alumnes que seguiren l’acte amb interés i a les que col.laboraren activament sense pensar massa en la nota.

Barrabas: apocryphus

Sine commentario.

In memoriam Francisco Vilaplana

La vida és així, de vegades et somriu, d’altres et colpeja.
Si fa uns dies donavem una bona noticia, hui torne trist a casa després de classe, en assabentar-me de la pèrdua d’un entranyable professor i millor persona, D. Paco Vilaplana.
L’última vegada que el vaig veure va ser a començaments d' Abril, quan vingué a fer-mos una classe de grec al nostre institut. Els alumnes van rebre una lliçò de llengua, de cultura càssica i també d’actitud davant el món. Jo vaig disfrutar veient al meu professor d’institut recordant el πας πασα παν, els vells temps i què significa tindre al teu davant inquiets adolescents a qui encara els intresa el món antic i les humanitats. La classe se li va fer curta. A l’exida, recolzant-se en el seu bastó, em va dir que estava dispost a repetir l’experiència quan vullguerem. Aquella sería la seua última classe 5001.

Que la nimfa Leuce acompanye la teua ànima, Paco.

Els premis Auriga 2007 guardonen l’Hospitalet de Llobregat, Alcoi i Reus

No hi ha millor forma de començar un curs que rebent un premi.

La revista Auriga, publicació dedicada a la divulgació del llegat grecoromà, ha fet públic avui el veredicte de la XIV edició dels premis Auriga, adreçats a l’ensenyament secundari dels territoris de parla catalana.

Enguany tinc la satisfacció de rebre el premi Didascàlia d’experiències docents concedit pel material audiovisual preparat l'any passat i concebut com a recurs didàctic complementari de l’assignatura de grec de batxillerat titulat “Teseo, Ariadna i la Minocabra”. Aquest premi el compartim ex aequo amb Mercè Otero i Vidal, de l’IES Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, per la seva trajectòria de tutoria ininterrompuda de treballs de recerca de cultura clàssica.

D'altra banda, el premi Núria Tudela i Penya, per a estudiants ha estat atorgat a Helena Arévalo Martínez, alumna de segon de batxillerat de l’IES Gabriel Ferrater, de Reus, pel seu treball “De mites i cançons”, un recorregut per la mitologia clàssica a través de la música rock, folk, heavy i pop. El treball ha estat dirigit per la professora Lídia Martínez.

La meua enhorabona a tots els companys i alumnes que han estat guardonats. Els meus agraïments a la revista Auriga. Agraïsc de nou a tots els companys que em tiraren una maneta: J.María per oferir-me el Departament de Música, Pepe per acompanyar-mos amb la seua furgoneta, a Conxa pel vestuari, a Ana per dur-me'l. Una abraçada forta als xavals de l'institut de Sant Vicent, sense els quals no hauría estat possible l'experiència. Ja quedarem un dia per celebrar-ho!

Balanç final

El final de curs és com l’últim acte de les festes de Sant Jordi. Al temps que sentim l’himne i enmig de la foscor, tothom es llença feroçment a la vora del castell per tal d’obtindre una fletxa del xiquet que encarna el patró de la nostra ciutat, tot i sabent que s'arrisca a que li xafen la mà, li estiren del monyo o li claven un dit a l'ull. En eixe moment sentim una mena de tristor, perquè no hem aconseguit arreplegar cap fletxa i perquè la festa s’acaba, i al mateix temps alivi, perquè ja teniem ganes de que tot tornara a la normalitat i perquè estavem una mica farts de tant fester borratxo.
El balanç d’aquest curs ha estat positiu. Hem fet una mica de tot: hem vist que per a algunes persones val la pena viure amb l'estudi dels clàssics, hem tractat de resoldre enigmes, hem tingut depresions que hem superat actuant o eixint del centre. Se'n recordeu dels començaments? Podriem haver fet més, però no sóm màquines, una mica lloros, aixó sí. Malgrat tot, estic content de poder -per primera vegada- repetir centre, i tenir-vos així el pròxim curs, que ja vos anuncie será dur. Aixina que aprofiteu l’estiu per seguir repassant.

A banda dels nostres exercicis i altres recursos que ja vos vaig recomanar fa temps per anar fent el teatret llatí, ací teniu un recull interessant amb activitats i textos de Grec i Llatí recopilats per l'amic Lluís.

Aprofite per felicitar els alumnes de 2n pels satisfactoris resultats del selectiu. En especial estic content de les meues xiques de Grec que han vist recompensats els esforços i el patiment que els ha provocat Xenofont. Per sort l’any que ve en Grec veurem una obra més senzilla.
El blog no tanca per vacances. Si teniu alguna consulta existencial, empreu el xat o el correu.

Ah, se m'olvidava ací teniu les

Curate ut valeatis!
Καλό καλοκαίρι !