dilluns, 2 d’abril de 2007

Sí, val la pena

¿Val la pena viure?
Si li preguntarem al fill de David rei de Jerusalem, que apareix a l'Eclesiastés de l'Antic Testament, ens diria aquella frase cèlebre "ματαιότης ματαιοτήτων καί πάντα ματαιότης" és a dir vanitat de vanitats i tot és vanitat. Per a aquest predicador llegendari res no hi ha segur en aquesta vida, ni és perdurable ni ens ompli de goig tant com la vida en el més enllà al costat de Déu. Per aixó la ciència, les riqueses, honors, poder i altres plaers mundans no tenen cap valor, són coses inútils, vanes.
Durant molt de temps l'estudi del grec i el llatí ha tingut sempre un marcat caràcter pràctic. Els qui estudiaven aquestes llengües "mortes" veien en elles un instrument per accedir a ciències com ara la medicina, o bé un instrument necessari per poder interpretar els textos sagrats bíblics. És a dir, que no s'estudiaven des d’una perspectiva estrictament lingüística i com a dipositèries del llegat cultural antic. Conèixer i aprendre dels clàssics era per a molts creients simplement una vanitat.
Amb la coneguda máxima del citat llibre bíblic ha començat avuí Paco Vilaplana la seua classe 5.001. Després de 20 anys jubilat el meu mestre de Batxillerat, un dels culpables de la meua vanitat mortal, Paco -durant molts anys Don Paco- ha acceptat la meua invitació a xafar de nou les aules. He vulgut d'aquesta manera humil agraïr-li la seua paciència i dedicació com a professor de tantes generacions.





Agraïsc també als alumnes que hajen preferit deixar a Xenofont i Diceòpolis per un dia i escoltar les seues pausades explicacions. A banda de les qüestions teòriques sobre les llengües indoeuropees i semítiques, crec que la lliçò que ens ha donat Paco és d'un altre ordre. Hem aprés que el grec no és una vanitat, sinò una passió, eixe πάθος intern del que també ens ha parlat, un sentiment que ens fa sentir vius i ens ajuda a superar obstacles. Recorde que un día, en la meua desesperació d'alumne adolescent que no enten rés del que intentava traduïr, Paco em va dir, amb el seu característic humor, que lo difícil del grec són només les primeres 5.000 classes.



Γενεὰ πορεύεται καὶ γενεὰ ἔρχεται, καὶ ἡ γῆ εἰς τὸν ἀιῶνα ἕστηκε

᾿Εκκλησιστής Α' 4

Una generació va i una altra ve, però la terra subsisteix fins l'eternitat. Ecclesiastés 1.4

1 comentari:

Ramon Torné ha dit...

Enhorabona si has pogut fer 5000 classes de grec. A l'IES Matadepera els "companys" m'ho prohibeixen des de fa quatre anys.