dimecres, 13 de juny de 2018

Valoracions agredolces

Dues paraules per valorar el que ha estat aquest curs i deixar constància d'allò que em dut a terme en les classes 4rt ESO i 1r de Batxillerat.


Amb els primers hem tingut ocasió de realitzar diversos tallers de cal·ligrafia. Alguns m'han sorprès enormement per la destresa demostrada, mostrant molt interés per allò que feiem en tot moment. A altres, però, els ha costat prou escriure amb els instruments antics i la tinta, potser perquè eren impacients o no es concentraven prou. De fet allò que no he aconseguit molt enguany és convèncer els xicons de la necessitat de mantindre un ambient de silenci a classe, esencial per a qualsevol tasca manual.
S'han fet també alguns treballs molt interessants sobre qüestions culturals i s'han presentat amb molta cura. Però no tots s'han lluït tant. Alguns han fet poc per surtir del pas, i uns pocs, a més a més, han trigat fins l'últim moment, in extremis, en pujar alguna cosa al blog La Ploma de Safo, jugant-se l'aprovat. Aquestos xavals, si no s'espavilen rebran més d'un disgust.

Us desitje sort a tots en allò que feu a partir d'ara.
Espere veure el proper curs aquells que s'interessen per les lletres i les humanitats. I parlant d'humanitats, espere que a tots, feu el que feu,  no us falte el sentit humanitari. De fet, m'haguera agradat que alguns  mostrareu més empatia vers aquells que tenen necessitats especials. A bon entenedor poques paraules.

SALVETE!



Un sentiment agredolç tinc també en finalitzar el curs amb els alumnes de grec i llatí en 1er de Batxillerat. Parlaré no dels continguts teòrics, que al final han segut més dels que pensava que podriem assolir quan vaig tornar al centre durant la segona avaluació (també s'han fet alguns treballs molt bons, com ara la web d'actualització bibliogràfica sobre Dafnis i Chloe o les resenyes de certs llibres al blog ΜΙΚΡΟΣ ΑΙΓΙΑΛΟΣ). Ara m'interessa més comentar la part emocional.


M'he sentit un poc incòmode quan havia d'interrompre el ritme normal de classe i fer més d'un excursus sobre comportaments "inadequats",  havent d'explicar coses obvies en les que fa anys no calia insistir. Potser estiga fent-me vell, però abans era tot més fàcil, perquè els alumnes es disculpaven sempre quan arribaven tard a classe, demanaven permís per obrir finestres, no dissimulaven si no havien fet els deures per tal de no rebre negatius o no es posaven els auriculars quan el professor comentava precisament aquest tipus de qüestions.

Afortunadament, sempre hi ha alumnes molt educats, que presten atenció constantment, són discrets i no xarren a classe de les seues coses ni xafardegen de res, i que amb el seu comportament correcte demostren tàcitament que valoren l'esforç del professor. Aquesta complicitat s'agraeix.

ΧΑΙΡΕΤΕ!