dilluns, 4 de juny de 2007

La mona pelada o de cóm perdre els papers

No us porteu a engany. No vull parlar d’Esop. L’anomenada mona pelada és el catedràtic d’anglés i Cap de Departament del nostre institut. No és meua la comparació, que conste, sino seua. Amb ella em fa saber, responent via e-mail al meu post anterior, que me l'estic guanyant, perquè no sóc conscient d’on m’he ficat, com a pardillo que sóc. Aquesta darrera definició també és seua.

No vaig a reproduir-vos ací la contestació que em va enviar, per no embrutir el blog amb les seues desafiants i desagradables paraules de menyspreu vers la meua tasca com a docent. No es intenció meua continuar amb el culebrón, encara que açò podría augmentar l’audiència d’aquest blog, tan inútil al seu parer.

Només volía llençar aquesta pregunta: ¿us haveu trobat amb professors com aquest, que pensen que els de clàssiques que ensenyem "llengues mortes" en els centres en realitat estem omplint buits i que deuriem cobrar menys, ja que tenim menys alumnes i per tant, segons la seua lógica absurda, treballem menys i sóm menys productius a la societat? Vull pensar que ha segut mala sort la meua. Ego te absolvo B.

9 comentaris:

Ana ha dit...

No vale la pena ni el comentario, Santi. Personas así hay por todas partes, pero sorprende esa ignorancia y falta de respeto hacia las clásicas en docentes de lenguas. Con personajes así, pienso que lo mejor es no hacer aprecio, como dice el refrán, "ni caso".
Muchos ánimos.

Ramon Torne ha dit...

L'IES Matadepera té individus a l'estil i més mafiosos encara (amb el carnet del partit o del sindicat convenient) que es dediquen a boicotejar qualsevol professor amb il·lusió i ganes de treballar en sèrio. Un dia, reptant-los, els vaig dir: "poseu-me 30 alumnes de llatí i grec!" Què van fer? Deixar-ho a zero. Així responien ells, que són de la "directiva" del centre i tenen el suport incondicional de l'administració de torn per a fer i desfer... i matar si convenia "per necessitats de servei". Què pots fer? Passa desapercebut, de moment, si pots. Que s'oblidin de tu... Després ja veurem. A mi ni tan sols em deixen existir com a Departament o Seminari: lapidat viu i prou.

Carlos Cabanillas ha dit...

Afortunadamente, no me he encontrado con ningún compañero que diga semejantes barbaridades, aunque tal vez puede que alguno lo piense.

Esa pelea no merece la pena, aunque si insisten no nos echaremos atrás.

Ánimo.

Salutem.

Iaenus ha dit...

Tú animo y no pierdas la ilusión, el problema lo tiene el otro. Ya sabes: el que se pica, ajos come.
Atentamente
Iaenus

mertxu ha dit...

Santi, ara, mentre escric aquest comentari, sento la música que has posat al blog, ( per cert, m'hauràs d'ensenyar a fer-ho). Sé qui ets, i sé el que saps, per tant, ni cas al que diguin els altres, per molt catedràtics que siguin.
Una vegada, algú em va dir: "no t'equivoques, la universitat només et dona un titol, no et dona saviesa".
Ens veuren ven prompte ( ah, de veritat, ara ja no tenim excusa per no anar a Atenes, sempre i quan ens acompanyis).

Sebastià Giralt ha dit...

Naturalment és enveja podrida i tu no n'has de fer cas, d'un individu que, segons la teva descripció anterior, ja queda prou retratat per ell mateix.

santi ha dit...

Gracias a todos, compañeros, por vuestro apoyo moral. Aún siendo de Alcoy, lo necesitaba.

Anònim ha dit...

Santi, ànim que ja falta poc per a que ens vejam en el fòrum novadors i ens menjem una paelleta a la vora el mar en Altea. Com ja et vaig dir la vida és massa curta per a parar-nos en vans inconvenients que ens posa per davant.
La teua amiga colivenca.

sergi ha dit...

Santi, llig amb retard el tema...
Directament, jo no m'he trobat amb una postura tan cavernícola, però sí que m'han llençat alguna indirecta...
De natural catxondo que és un, el primer que els dic és que la carrera de clàssiques està oberta per tothom i que sempre estan a temps, si tanta enveja tenen...
Acte seguit els dic una cosa semblant a la que comenta Ramon més amunt: no tenim la sort d'impartir assignatures hiperrepresentades als centres: quan en molts casos hem d'assumir dos departaments (llatí i grec), en el millor dels casos (ja hem llegit més amunt que al nord fins i tot ni els deixen existir!), hi ha d'altres que tenen la sort de disposar de tres o quatre professors (tecnologies, músiques, plàstiques), quan hi ha alumnes que maleïda la falta que els fan eixes assignatures (sembla que ara han tingut la "delicadesa" d'afegir el llatí a 4t). Tan de bo poguérem fruir d'un nombre més elevat d'alumnes: doneu-nos-els!
Bé, he dit que no "tenim la sort", però sí que en tenim molta, de sort, la de disposar dels millors professionals de l'educació...
Ànims des de Pedreguer!