Els atenesos que volien iniciar-se en els misteris d’Eleusis devien esperar l’arribada de la primavera. Aquestos rituals es celebraven durant el més Βοηδρομίων, que correspon al nostre Setembre, i duraven exactament nou dies, el temps que va tardar Démeter en trobar la seua filla Perséfone. Ixien per la Porta Sagrada ο Ιερά Πύλη dels murs del Κεραμικός, agafant la Ιερά Οδός. Pel camí, entre jardins i camps d’oliveres, i hi havia diversos santuaris i temples on la gent feia una paradeta.
La carretera actual fa pràcticament el mateix recorregut. L’autobús s´agafa en la Πλατεία Ελευθερίας, passa per diversos suburbis de l’extrarradi d’Atenes, i et deixa a la vora del port d’Eleusis, avuí Eleusina, prop d’una altra Πλατεία Ελευθερίας. Del verd de l´ època antiga no queda pràcticament res. L’autobús, que trasllada bàsicament emigrants esgotats que van a la faena, entre altres té una parada en un antic santuari d’Afrodita i en el monastir Dafni del s. 11.
Eleusina es un petit poble força industrialitzat. Les restes arquològiques són molt interessants però poc explotades per al turisme. L’extensió del recinte, amb els paviments de marbre dels temples i la quantitat de ciments conservats de diversos tipus de contruccions, així com les peces úniques del museu, són significatius de la importància del santuari en l’Antiguitat. Impressionant és, per exemple, la Cariátide del Museu, una κόρη que sustentava un dels Propileus. L’altra es troba al Museu Britànic. Entre els llocs més emblemàtics està el Πλουτώνειον, la cova que conduía al Hades i on, segons la mitología, Perséfone retornava a la terra cada any. No menys impresionant és el Τελεστήριον, on els iniciats en els misteris realitzaven llurs rituals en honor de la deesa de la terra Δήμητηρ (Γη μήτηρ).
D’aquestos rituals en sabem poc, doncs els iniciats juraven no revelar allò que veien i escoltaven durant les cerimònies. Cap escritor es va atrevir a revelar el secret. Es diu que el propi Èsquil, que havia nascut allà, va tindre la temptació de fer-ho, però a última hora s´ho va pensar millor, tement qui sap què. Probablement els misteris eleusins estaven relacionats amb la fertilitat i el cicle vida-mort.
La carretera actual fa pràcticament el mateix recorregut. L’autobús s´agafa en la Πλατεία Ελευθερίας, passa per diversos suburbis de l’extrarradi d’Atenes, i et deixa a la vora del port d’Eleusis, avuí Eleusina, prop d’una altra Πλατεία Ελευθερίας. Del verd de l´ època antiga no queda pràcticament res. L’autobús, que trasllada bàsicament emigrants esgotats que van a la faena, entre altres té una parada en un antic santuari d’Afrodita i en el monastir Dafni del s. 11.
Eleusina es un petit poble força industrialitzat. Les restes arquològiques són molt interessants però poc explotades per al turisme. L’extensió del recinte, amb els paviments de marbre dels temples i la quantitat de ciments conservats de diversos tipus de contruccions, així com les peces úniques del museu, són significatius de la importància del santuari en l’Antiguitat. Impressionant és, per exemple, la Cariátide del Museu, una κόρη que sustentava un dels Propileus. L’altra es troba al Museu Britànic. Entre els llocs més emblemàtics està el Πλουτώνειον, la cova que conduía al Hades i on, segons la mitología, Perséfone retornava a la terra cada any. No menys impresionant és el Τελεστήριον, on els iniciats en els misteris realitzaven llurs rituals en honor de la deesa de la terra Δήμητηρ (Γη μήτηρ).
Ací teniu més fotos del meu viatge a Eleusis.
Moltes gràcies, Santi, per ser els nostres "ulls" en terra grega, per aquestes fotografies interessants i reveladores... A mi, personalment, m'has descobert Eleusi on no mai, malgrat la quantitat de voltes que he estat a Grècia, havia anat.
ResponEliminaFeliç estada!