Hi ha poques coses eternes com l´Acròpoli. Aquest lloc s’ha fet molt famós i el venen a visitar de totes les parts del món. Nosaltres no hem anat encara a verure´l perquè vivim molt a prop, en el moment que vullgam el veiem. Acó ho escrivia Cristos Bakalópulos en les Noves histróries d’Atenes de 1898.
El meu hotel está just darrere de l’Acròpoli, per lo que l´he deixada per al final, com a última visita. A diferència, però, de Bakalópoulos, jo no sé cuántes vegades he pujat abans a l’Acròpoli. Procure sempre fer-ho de bon matí, quan obrin les portes, per disfrutar tot sol d´aquest enclau tan carismàtic i impresionant. Per primera vegada, però, vaig veure una cosa que no havia vist fins ara, un petit pelotò de soldats de terra que custòdia l’Acròpoli durant la nit i que l’abandona abans que puje la ¨marabunta¨ de turistes.
El Museu funciona a mitjes. Algunes sales estaven tancades, doncs están preparant ja el trasllat de les peces al nou Museu. Les baixarán aquest estiu amb grúes, des de dalt cap al carrer Dionisiu Aeropagitu, darrere del qual están les noves instal.lacions. Des d´ací es podrán veure les peces i, a través del cristall, la roca i el santuari de l´Acròpolis. Ara els anglesos ja no tenen arguments per negar la devolució dels marbres del Partenó. Hi ha lloc i és digne d´admirar la feina que han fet ací els arqueòlegs i arquitectes.
Melina Merkuri, que va lluitar tota la vida per que el patrimoni grec –i universal- tornara al seu lloc original, va dir: Espere que abans de morir puga veure els marbres on van néixer. Si tornen després de la meua mort, resucitaré.
Esperem tots el milacre.
El meu hotel está just darrere de l’Acròpoli, per lo que l´he deixada per al final, com a última visita. A diferència, però, de Bakalópoulos, jo no sé cuántes vegades he pujat abans a l’Acròpoli. Procure sempre fer-ho de bon matí, quan obrin les portes, per disfrutar tot sol d´aquest enclau tan carismàtic i impresionant. Per primera vegada, però, vaig veure una cosa que no havia vist fins ara, un petit pelotò de soldats de terra que custòdia l’Acròpoli durant la nit i que l’abandona abans que puje la ¨marabunta¨ de turistes.
El Museu funciona a mitjes. Algunes sales estaven tancades, doncs están preparant ja el trasllat de les peces al nou Museu. Les baixarán aquest estiu amb grúes, des de dalt cap al carrer Dionisiu Aeropagitu, darrere del qual están les noves instal.lacions. Des d´ací es podrán veure les peces i, a través del cristall, la roca i el santuari de l´Acròpolis. Ara els anglesos ja no tenen arguments per negar la devolució dels marbres del Partenó. Hi ha lloc i és digne d´admirar la feina que han fet ací els arqueòlegs i arquitectes.
Melina Merkuri, que va lluitar tota la vida per que el patrimoni grec –i universal- tornara al seu lloc original, va dir: Espere que abans de morir puga veure els marbres on van néixer. Si tornen després de la meua mort, resucitaré.
Esperem tots el milacre.
Una altra novetat. No es poden fer fotos posant amb les estátues. Aixina que he tingut que buscar la manera de fotografiar-me amb el Moscoforos. Οἱ μαθηταί μου γιγνώσκουν διὰ τί λέγω ταῦτα.
Aquest és el reportatge fotográfic més extens que he ficat fins ara al blog. Tinc moltes més fotos, peró les penjaré a partir de dilluns des d´Alcoi, ἡ γὰρ περιήγησίς μου τῆς Ἀττικῆς ἐτελείωσεν.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada