dijous, 10 de maig de 2007

Lysicrates-Teatro-Odeion

Després de descriure l´Olympeion, Pausanias gira a la dreta seguint el camí dels Trípodes, que portava per la vertient sud de l´Acrópolis cap al Teatre de Dionís. Avuí es pot fer aquest recorregut a pèu pel paseig (πεζόδρομος o carrer peatonal) del carrer Dionisou Aeropagitou, que unix els jaciments arquelògics de la part sud fins al Ceràmic:
Ἔστι δὲ ὁδὸς ἀπὸ τοῦ Πρυτανείου καλουμένη Τρίποδες, ἀφ’ οὗ καλοῦσι τὸ χωρίον, ναοὶ ὅσον ἐς τοῦτο μεγάλοι καὶ σφισιν ἐφεστήκασι τρίποδες. Hi és també el carrer que ve del Pritaneion anomenat Tripodes, nom que reb aquest lloc pels temples, que són tan grans que al seu damunt s´han posat trípodes.
Aquest carrer estava plé de monuments dels coreges. Un χορηγός era tot aquell ciutadà ric d`Atenes que costejava les despeses de les representacions teatrals. (avuí aquesta paraula sempra per als patrocinadors d´un event).Per recordar la victòria de l’obra que havien recolçat amb la seua butjaca els χορηγοί feien construïr un monument que s´alçava en aquesta zona. Aquestos monuments podíen ser xicotetes reproduccions de temples, columnes o construccions circulars al damunt dels quals es depositava el trípode de bronce amb el premi de la competició. Un dels millors conservats és el de Lisicrates, que ens recorda la seua victoria del 334 a.C.
Seguim doncs el περίπατος que porta cap al centre artístic més important de la ciutat, el teatre de Dionís, el més antic de tot el món. Estava vinculat amb les celebracions del dèu del ví que tenien lloc durant les festes de les grans dionísies i les dionísies rurals. Les més conegudes són les grans dionísies, que tenien lloc duran el més Ελαμφηβολίων, és a dir, finals de Març i principis d’Abril. En un principi els seients eren de fusta. Al s. IV es van substituïr per la pedra. En època hel.lenística es va afegir un προσκήνιον de marbre davant la σκηνή, damunt del qual ara els actors podien ser vistos millor pels espectadors. En primera fila hi havia seients de marbre per als sacerdots del dèu i els arconts de la ciutat. La ὀρχήστρα destinada al cor es recubrix també de marbre durant l´època romana. El teatre estava decorat amb estàtues dels autors teatrals més famosos, tot i que ja en època de Pausanies algunes ja havien desaparegut: Εἰσὶ δὲ Ἀθηναίοις εἰκόνες ἐν τῳ θεάτρῳ καὶ τραγῳδίας και κωμμῳδίας ποιητῶν, αἱ πολλὰ τῶν ἀφανεστέρων.
Des d´ací muntem ja cap a l´Acròpoli, però abans ens detenim a veure a ma esquerra el Odeion de Herodes Átic, construït el 160 d.C. en memòria de la seua dona. Ací es feien només concerts de música. En la actualitat es realitzen també representacions teatrals en estiu durant el Festival de Teatre.

Lysicrates-Teatro-Odeion