dimarts, 8 de maig de 2007

Fem una carrera?







Una paraula val més que mil imatges. De vegades, peró, no resulta fácil descriure el que uno veu. Per atraure l´atenció sobre alló que estem llegint sovint qui escriu reconeix que és impossible emprar paraules, perqué la bellesa del objecte és de fet indescriptible. Açò és el que fa precisament Pausanies quan parla de l´estadi:

Τὸ δὲ ἀκούσασι μὲν οὐχ ὁμοίως ἐπαγωγόν, θαῦμα δ’ ἰδοῦσι, στάδιόν ἐστι λευκοῦ λίθου. Ἄνωθεν ὄρος ὑπὲρ τὸν Ἰλισὸν ἀρχόμενον ἐκ μηνοειδοῦς καθήκει τοῦ ποταμοῦ πρὸς τὴν ὀχθην ... Τοῦτο ἀνὴρ Ἀθηναῖος ¨Ηρώδης ᾠκοδόμησε.
Més enllà del Ilisos es troba l´estadi de marbre blanc que es un espectacle per a tothom que el veu, no tant impresionant per als qui nomes han sentit parlar d´ell. Es tracta d´un cim que comença amb un esquema de mitja lluna damunt del Ilissos i arriba fins la vora del riu ... el va construïr Herodes Átic.
Pausanies pareix desconeixer que en realitat les construccions s’iniciaren el s. IV a.C., i que Herodes Átic només va remodelar l’estadi al s. II d. C. recobrint-lo de marbre pentèlic.
L´estadi estava adestinat a les competicions atlètiques que tenien lloc durant les celebracions panatenaiques realitzades cada quatre anys. Ací es van realitzar els primers llocs olímpics moderns en 1896, que l´han fet tan famós.

Com está fora del centre de Atenes, els autobusos amb turistes fan ací una paradeta durant cinc minuts per fer les fotos de rigor.