dimecres, 9 de maig de 2007

ΟΛΥΜΠΙΕΙΟΝ

Deixant l’Estadi i baixant per l’avenida de la Reina Olga s´arriba al recinte del Olympeion, encara fora dels murs de l´antiga ciutat d’Atenes.
Al seu interior es troba un dels temples antics més grans de tota Grecia, dedicat a l’amontonador de núvols, el justicier déu olímpic Zeus. No és casual que la seua construcció fora idea de Pisístrate. Al voltant del 515 a.C. el tirá va decidir, entre altres iniciatives encaminades a guanyar-se la simpatia del poble atenés, fer un nou temple de Zeus, en el lloc on hi havia un altre més antic, però que fora el doble de gran. (No tenim dades concretes de qui va constuïr l’anterior temple. Pausanies recurrix a la mitología: Τοῦ δὲ ’Ολυμπίου Διὸς Δευκαλίωνα οἰκοδομῆσαι λέγουσι τὸ ἀρχαίον ἱερόν Diuen que el temple de Zeus olímpic el va construïr Deucalió).
Els plans del tirá foren abandonats quan es va instaurar la democràcia. Fins i tot, com la gent no volía saber rés d´aquesta història, ningú es va oposar a que alguns del materials d’aquest temple foren emprats per a la construcció de la muralla de Temístocles. Una mica després, com ja havia fet amb altres monuments, l’emperador romà Adriá va sufragar les despeses necessàries per acabar-lo, afegint una còpia del Zeus crisoelefantí d’Olimpia, i alguna imatge seua, és clar. Així ho explica Pausanies: Πρὶν δὲ ἐς τὸ ἱερὸν ἰέναι τοῦ Διὸς τοῦ ’Ολυμπίου -’Αδριανός ὁ Ῥωμαίων βασιλεύς τὸν τε ναὸν ἀνέθηκε καὶ τὸ ἄγαλμα- ἐνταῦθα εἰκόνες ’Αδριανοῦ δύο μὲν εἰσι Θασίου λίθου, δύο δὲ Αἰγυτίου (Abans d’entrar al santuari de Zeus olímpic -Adrià, el rei dels romans, va dedicar un temple i l´estatua- hi ha dos etatues d´Adrià de marbre de Tasos i dos d’Egipte).
De les 104 columnes que tenía avuí es poden veure al seu lloc original només 16. Hi ha una altra en terra que va derribar una ventolera terrible el 1852 i que permet veure exactament cóm es montaven les columnes a base de tambors.
A banda del temple en aquest jardí quadrangular hi ha restes d’altres construccions, com ara un temple d´Apolo i unes termes romanes. Rés comparat amb la visió que tenía Pausanies: Ὁ μὲν δὴ πᾶς περίβολος σταδίων μάλιστα τεσσάρων ἐστι, ἀνδριάντων δὲ πλήρης( tot el jardí és de 4 estadis i está plé d’estatues).
El lloc estava ple de vegetació, per la proximitat del riu Ilisós i la font Calliroe. En aquestos jardins Sócrates es va trobar amb el seu deixeble Fedro i van estar dialogant una estona, diáleg que reprodueix Plató en l’homònim diàleg.
En agraïment a l’emperador Adrià, per haver dut a terme la finalització del temple de Zeus, els atenesos li van dedicar un arc de Triomf situat entre l’Olympeion i la part sudest de la ciutat i que conectava amb el carrer dels Trípodes, avuí en el barri de Plaka. Per sota de l’Arc va passar Adrià quan va vindre a Atenes per a la inaugruració oficial del temple, com diríem avuí, per fer-se la foto.
L’Arc servia també com porta d´entrada que situava els límits de la ciutat, la qual durant l’època romana s’havia extés per l´actual zona del Jardí Nacional (Εθνικός Kήπος) i la plaça de la Constitució (Σύνταγμα). Aquesta nova zona va ser habilitada gràcies de nou a la intervenció de l’emperador Adrià, com així ho atestiguen les dues inscripcions gravades dalt de l’Arc. Jo no arribe a veure-les, peró vos asegure que diuen ΑΙΔ΄ ΕΙΣ΄ΑΘΗΝΑΙ ΘΗΣΕΩΣ Η ΠΡΙΝ ΠΟΛΙΣ en la part occidental (ací está Atenes, l´antiga ciutat de Teseu) i ΑΙΔ΄ ΕΙΣ΄ ΑΔΡΙΑΝΟΥ Κ΄ΟΥΧI ΘΗΣΕΩΣ ΠΟΛΙΣ (aquesta és la ciutat d`Adrià i no la de Teseu) en l’oriental . (Haureu vist que hi ha un error que es repetix, i que demostra que ja al s. I d.C. el diftong αι es pronunciava com avuí).
En el pròxim post ens ficarem en la ciutat seguint el camí des d’aquesta porta.


Olympeion