dimecres, 21 de maig de 2014

Del pollastre TSIU a les Hel·lèniques


Quan arriben aquestes dates sempre toca començar a acomiadar-nos. Arriba el selectiu i els alumnes de 2n desapareixen durant unes setmanes. Abans, però, de que els perda de vista i ens retrobem durant les proves de grec i llatí, vull fer un xicotet balanç. 

En quedar-me sol al departament per culpa de les retallades, vaig haver de fer-me càrreg també de les assignatures de llatí, així que amb aquest grup hem estat junts vora dos anys. Un llarg temps en el que ens ha passat de tot, ens hem rist i hem vist plorar també algú. I com sempre, un pocs ens van deixar a meitat del camí en adonar-se que volien fer altres coses. Entranyables els records de Raül,  Fernando i Yaiza. 

Al temps que apreniem algunes questions teòriques necessàries per poder afrontar amb èxit les PAU, hem tractat de desenvolupar destreses i habilitats útils a l'hora iniciar altres coneixements futurs. Així per exemple, a banda d'empollar-nos una sèrie de temes sobre cultura i literatura hem aprés a fer treballs originals, anant més enllà de simple talla i enganxa. Ahí está el magnífic treball pràctic de Retòrica i cine.

Al llarg d'aquestos dos anys hem donat també oportunitat de potenciar la intel·ligència emocional i hem deixat un cert marge a la improvisació i la creativitat. Ahí quedarán, per exemple, el video ETIMO QUÉ?,  els jocs de mímica de grec, els videos supercalifragilísticos o la darrera performance, prova del bon rotllo existent en el grup, el video sobre el pollastre ΤΣΙΟΥ que tantes rialles ens va proporcionar i que va rebre fins i tot menció especial dins dels Premis Cotes Baixes. Vam participar també en la iniciativa Jo conec la meua herència, amb una recitació de les Metamorfosi d'Ovidi i un muntatge molt emotiu d'imatges il·lustratives, així com en el concurs online Odissea.

Ens va vindre a visitar una exalumna, Núria, per contar-vos alguna coseta del seu treball de fi de carrera sobre Homer, i vam fer també alguna eixida extraescolar que ens va permetre ampliar coneiximents in situ de manera pràctica i passar una estona entretinguda, com ara a Lucentum, o al teatre Calderón d'Alcoi on vam veure Lisístrata.
A nivell acadèmic les coses podrien haver surtit millor. Hem assolit els continguts mínims, però potser ens ha faltat més pràctica. En grec hem arribat a temps fins al final i hem vist tot el corpus de Xenofont, fent fins i tot algún repás amb alguns dels quaranta fragments "fàcils". Les notes són bones, perquè els exàmens eren sobre textos vistos. La nota final ha baixat, però, una mica quan hem fet proves que presuposaven un coneixement més actiu de la llengua.


En llatí vam començar prou bé, amb una proposta de transició ben rebuda, però a poc a poc hem anat deixat oblidat a Cèsar, potser perquè ens resultava avorrit (segurament per als francesos la guerra de les Gàl·lies és un text més motivador!), potser perquè en algún moment vam començar a dedicar més temps a preparar altres assignatures que us semblaven més difícils. La qüestió és que la mitjana surt aprovada només a uns pocs. La majoria haurá de jugar-s'ho tot a una carta final. Esperem que a tots ens vinga la inspiració eixe dia. I que dure per al selectiu.

De tot açò em quede, com sempre, amb la part personal i l'amistat que hem fet. Sou el grup amb qui més he disfrutat els darrers anys fent classe, no sé si bé o mal, però el millor que he pogut. 
Trobaré a faltar el bon humor de Marina, la subtilitat d'Elena, el possum intrare i els ulls ben oberts de Johanna, el somriure d'Aarón, els titubejos d'Ana, "l'espesor" de Raquel, el dinamisme i xerrameca d'Aihoa i, com no, les propostes de Miriam. Ja us deia aquestos Nadals passats que m'havia tocat la loteria!

8 comentaris:

Ainhoa (Dinàmica, xarraoreta i bascosa) ha dit...

Per fi hem acabat amb una etapa de la nostra vida, en primer de batxillerat ens vam coneixer, va ser un any inoblidable, amb moltes risses, amb tots els vídeos pràctics amb els quals a part de divertir-nos com a xiquets, hem aprés molt sobre les assignatures de llatí i grec.
Aquest any en segon han canviat moltes coses, ja que el nostre objectiu ha sigut preparar-nos per a la selectivitat, que esperem que ens vaja a tots molt bé.A sigut un any dur, ja que en totes les assignatures hem tingut que donar el màxim. Algunes ens fallen, tot i que al final en el nostre esforç anem a conseguir-ho.
D'aquest dos anys, a part de consells i alguna que altra "bronca" per part del profe, m'enduc uns grans amics, que durant aquests dos anys hem compartit moltíssimes coses, ja que ens veiem a classe 8 hores a la setmana (més hores junts que inclús en els nostres pares).
No oblidaré aquests dos anys amb vosaltres, gracies per tots els moments amb vosaltres que ens han fet ser millors persones. Avui ens toca despedir-se, no obstant aço no es un adeu, es un fins prompte "Familia Romana".

Miriam(experta en propuestas y bascosa ) ha dit...

Después de dos años, ha llegado el momento de decir adiós. Han sido dos años que todas y todos nosotros , nos lo hemos pasado en grande. Hemos llorado (por notas o de risa) , hemos aprendido e incluso hemos puesto motes que seguro que quedan en nuestra memoria para unos cuantos años como el de "Marina putat".
Durante estos dos años , hemos aprendido conceptos que o no sabíamos o no recordábamos. Muchas gracias por la paciencia que has demostrado tener con todas mis propuestas y muchas gracias sobretodo por aguantarnos en días en los que estamos "bascositas".
Después de dos años increíbles , nos hemos convertido en una familia, no una familia cualquiera sino una FAMILIA ROMANA . Espero que hayas disfruta igual que hemos disfrutado todas nosotras de estos años en los que no solo hemos aprendido latín y griego sino que también hemos aprendido a ayudarnos unos a otros .
Nos vemos el Martes , pórtate con el examen , que tenemos que aprobar ;) .
Hasta siempre Santi!

Johanna la de los ojos abiertos (bascosa) ha dit...

ooo Santi que has hecho que mis ojos abiertos se llenen de lagrimitas!!
Pues que decir de estos dos años, me lo he pasado genial y creo que hemos hecho todas muy buenas migas, este año se nos ha incorporado Aaron que lo he oido hablar poco pero me he reido un mogollon con el. Siempre me acordare del video del pollito pio y de todas esas cosas tan divertidas que hemos hecho, de esas risas y comentarios colectivos... Muchas gracias chicas y Aaron por todos esos momentazos. En cuanto a ti Santi,muchisimas gracias por tu dedicacion y paciencia espero que sigas asi muchos años mas. Un abrazo y un besazo muy fuerte.

FAMILIA ROMANA ha dit...

Santi, a tu donar-te les gracies per tot el que ens has ensenyat, per la teua paciència, i per el teu esforç que ens a ajudat a dur millor aquestos dos anys. Has sigut un gran professor.

Elena, sutilmente... ha dit...

Compartir estos dos años con la clase y contigo ha sido una de las cosas más positivas de este curso agobiante y cansado... Además, somos un gran grupo en el que hemos estado unos días bien y otros no tanto, pero aún así estamos muy unidos tras estos dos años. Han sido tan intensos que no voy a olvidarlos seguro, porque hemos hecho una gran amistad contigo y entre nosotros.
Aunque ha habido días en los que estábamos insoportables, siempre nos has aguantado y nos has animado a seguir adelante. Había clases en las que Marina y yo nos reíamos de todo, pero después del susto de los exámenes nos hemos centrado más. Es por esto, y por más, que no puedo agradecer con palabras todo lo que has hecho por nosotros y lo agradecida que estoy por haber hecho que me guste mucho más esta asignatura.
En cuanto a la clase, deciros que os veo más que a mis padres, y por eso os he cogido tanto cariño, aparte de por todos los vídeos, trabajos,y buenos momentos que hemos pasado durante estos dos años.
Esta pequeña familia que se ha formado, además del grupo de WhatsApp, no va a deshacerse, porque somos una piña y nos queda mucho por contarnos.
Santi, muchas gracias por estos dos años de risas y tristezas, nos va a costar olvidar estas asignaturas, estoy segura.

Marina ( humorista i bascosa ) ha dit...



Ha sigut un plaer compartir aquestos anys amb tu i amb tots els altres. Jo personalment, meu he pasat molt bé i tu espere que també, perque hi han moltres més classes de riure que series...

Però dir-te sobretot, que gràcies, ací no sols hem fet classe i hem aprés llatí i grec, sino que hem aprés altres coses molt essencials per a les nostres vides.
Que dir més... som la Familia Romana, aquesta familia durarà anys, i espere que el nostre estimat grup no es desfaja l'any que ve...Per cert has de entrar en el grup, ja que ens falta el Iulius de la Familia Romana...

Moltes gràcies Santi i moltes gràcies a tots. Aquestos dos anys són i seràn inolbidables!

I per cert, el dimarts a les 8 del matí ens tornem a veure, espere que el estudi intensiu d'aquest cap de semana servixca per a algo..

Ana Maria (titubejadora i bascosa) ha dit...

El curs i la nostra etapa ha finalitzat, i ara toca dir un fins dema però no un adeu. Em tingut moltes vivencies tots junts fins convertir-mos en una gran familia romana. Al any que ve vos trobare molt afaltar, les vostres rises, els xistes de Santi com per exemple el dels monos..., les brometes,.... i sobretot el any passat quan estavem en una classe fent un joc, la meua companya molt volguda em va fer gratis una tallada de monyo. Però te igual, soc molt afortunada de haver-vos conegut.
Aquest any ha sigut prou diferent per a tots ja que tenim molt a prop el selectiu,amb els sermons, se que ho feies per el nostre, però aixina i tot he aprés moltes coses dins del mal de no haver aprovat , pero no patisques que el dimarts vaig a per totes.
Moltes gràcies per ser com eres, no canvies mai. La nostra Familia Romana sempre seguirà unida.

Raquel (espesa y vascosa) ha dit...

¿Qué os puedo decir a todos vosotros que no sepáis ya? Este es el fin de un ciclo y el comienzo de otro nuevo. Todavía recuerdo el primer año en que nos vimos por primera vez en clase, y ahora, cualquiera lo diría, somos una familia romana. Tanto este año como el anterior han sido inolvidables las clases de latín y de griego, y aunque este año en griego solo somos cuatro seguimos sacando de quicio a Santi. ''Quin calvari!'' pensaía Santi cuando el año pasado vio lo que se le venía encima, pero aun así él acabó disfrutando como todos nosotros: los chistes, las risas e incluso las lágrimas (no todas de tristeza) nos han ido marcando poco a poco. Sinceramente, no sé qué hubiéramos hecho si no hubiésemos estado alguna de nosotras, porque esta clase es única (y lo sabéis). Finalmente, gracias a Santi por aguantar nuestros días de espesez (sobretodo los míos), nuestras propuestas ''indecentes'' y nuestras risas en clase. Gracias por ser la mejor clase.