Ahir varem celebrar en el centre el dia internacional de la dona treballadora. En un ambient festiu hem assistit a un parell d’actes simbòlics organitzats, quasi tots, per professores i alumnes. Com que l’assistència era voluntària, molts van preferir absentar-se, demostrant poca solidaritat.
Hui hem assistit a una conferència sobre feminisme i la memòria històrica. Hem aprés que cal tindre present el passat per tal de no cometre els mateixos errors. El món clàssic ens queda més lluny, però també ens pot ajudar en aquest sentit.
La cultura grega ha estat des de sempre un model i font d’inspiració per a les manifestacions culturals occidentals. A nivell social, però, la discriminació de dones i esclaus era un fet que tothom solia acceptar.
Si naixies dona en l’Atenes de Pericles no tenies cap dret civil, ni possibilitat de participar en la vida social de la ciutat. Els pares s’encarregaven de buscar-te marit quan eres encara verge i en cas de separació tornaves al pare o als germans, però els teus fills es quedaven amb el teu ex-marit. Açò ja ho criticaren molts pensadors de l’època, com ara Èsquil o Eurípides. Ahí están, per exemple, el personatge d’Io o el de Medea que ens recorda Mertxu.
En algunes parts de l’Hèl.lade, però, tenien un sistema de lleis que afavoria i dignificava a la dona en molts aspectes de la vida quotidiana. Un exemple el tenim a Gortina en l’illa de Creta. Entre altres disposicions legals referents al matrimoni, les lleis d’aquesta ciutat estipulaven que :
SI UN HOME I UNA DONA ES DIVORCIEN, QUE ELLA MANTINGA ELS SEUS BENS, ELS QUE POSEÍA QUAN SE’N VA ANAR A CASA DEL MARIT, LA MEITAT DE LA RENTA, SI HI HAGUERA ALGUNA PROCEDENT DE LES SEUES PROPIETATS I LA MEITAT DEL QUE HAGUERA POGUT GUANYAT TEIXINT, I CINC STATERS, SI EL MARIT FORA EL CULPABLE DEL DIVORCI
Dissortadament aquesta situació no es va generalitzar en la civilització grega i no va tindre repercussió en èpoques posteriors. Un exemple el teniu en aquest epitafi, que mostra quins eren els principals valors de la dona segons la mentalitat romana:
POSTUMIA MATRONILA VA SER UNA ESPOSA SENSE COMPARACIÓ, UNA BONA MARE, UNA AVIA MOLT AFECTUOSA, MODESTA, PIETOSA, LABORIOSA, FRUGAL, ACTIVA, VIGILANT, PLENA D’INQUIETUDS. ES VA CASAR AMB UN SOL HOME I VA DORMIR AMB UN SON HOME. FOU UNA MATRONA QUE VA TREBALLAR DUR I EN LA QUE S’HI PODIA CONFIAR. VISQUÉ 53 ANYS 5 MESOS I 3 DIES
El protagonisme femení de les societats com la de Gortina va acabar ancorat en el passat i la nostra cultura va heretar, propiciada per la tradició patriarcal cristiana, un model de societat que sintonitza en molts aspectes amb la societat masclista de l’Atenes clàssica.
Cal que tinguem present no només un dia, sinó la resta de l’any la situació de la dona, perquè ens afecta a tots. I entre tots hem de lluitar per l’igualtat de drets, trencar els tòpics sexistes i combatre la violència de gènere. Els polítics ho faran amb les lleis, nosaltres amb l’educació.
Hui hem assistit a una conferència sobre feminisme i la memòria històrica. Hem aprés que cal tindre present el passat per tal de no cometre els mateixos errors. El món clàssic ens queda més lluny, però també ens pot ajudar en aquest sentit.
La cultura grega ha estat des de sempre un model i font d’inspiració per a les manifestacions culturals occidentals. A nivell social, però, la discriminació de dones i esclaus era un fet que tothom solia acceptar.
Si naixies dona en l’Atenes de Pericles no tenies cap dret civil, ni possibilitat de participar en la vida social de la ciutat. Els pares s’encarregaven de buscar-te marit quan eres encara verge i en cas de separació tornaves al pare o als germans, però els teus fills es quedaven amb el teu ex-marit. Açò ja ho criticaren molts pensadors de l’època, com ara Èsquil o Eurípides. Ahí están, per exemple, el personatge d’Io o el de Medea que ens recorda Mertxu.
En algunes parts de l’Hèl.lade, però, tenien un sistema de lleis que afavoria i dignificava a la dona en molts aspectes de la vida quotidiana. Un exemple el tenim a Gortina en l’illa de Creta. Entre altres disposicions legals referents al matrimoni, les lleis d’aquesta ciutat estipulaven que :
SI UN HOME I UNA DONA ES DIVORCIEN, QUE ELLA MANTINGA ELS SEUS BENS, ELS QUE POSEÍA QUAN SE’N VA ANAR A CASA DEL MARIT, LA MEITAT DE LA RENTA, SI HI HAGUERA ALGUNA PROCEDENT DE LES SEUES PROPIETATS I LA MEITAT DEL QUE HAGUERA POGUT GUANYAT TEIXINT, I CINC STATERS, SI EL MARIT FORA EL CULPABLE DEL DIVORCI
Dissortadament aquesta situació no es va generalitzar en la civilització grega i no va tindre repercussió en èpoques posteriors. Un exemple el teniu en aquest epitafi, que mostra quins eren els principals valors de la dona segons la mentalitat romana:POSTUMIA MATRONILA VA SER UNA ESPOSA SENSE COMPARACIÓ, UNA BONA MARE, UNA AVIA MOLT AFECTUOSA, MODESTA, PIETOSA, LABORIOSA, FRUGAL, ACTIVA, VIGILANT, PLENA D’INQUIETUDS. ES VA CASAR AMB UN SOL HOME I VA DORMIR AMB UN SON HOME. FOU UNA MATRONA QUE VA TREBALLAR DUR I EN LA QUE S’HI PODIA CONFIAR. VISQUÉ 53 ANYS 5 MESOS I 3 DIES
El protagonisme femení de les societats com la de Gortina va acabar ancorat en el passat i la nostra cultura va heretar, propiciada per la tradició patriarcal cristiana, un model de societat que sintonitza en molts aspectes amb la societat masclista de l’Atenes clàssica.
Cal que tinguem present no només un dia, sinó la resta de l’any la situació de la dona, perquè ens afecta a tots. I entre tots hem de lluitar per l’igualtat de drets, trencar els tòpics sexistes i combatre la violència de gènere. Els polítics ho faran amb les lleis, nosaltres amb l’educació.
Vale mándame el DVD.
ResponEliminaGratias tibi do.