TO TEΛEYTAIO TEIXOΣ

Xipre és un dels indrets més emblemàtics del Mediterrani amb una llarga història i un patrimoni cultural força ric. Molts foren els pobles que, atrets per la seua situació estratègica, passaren per l’illa deixant la seua empremta cultural, com ara els grecs, fenicis, egipcis, perses, romans, francs, venecians i otomans.

En època contemporània fou colònia britànica fins el 1960. Després de 14 anys d'independència -les bases militars angleses encara hi són- Turquía, aprofitant la instauració de la dicatadura a Grècia, invadeix l’illa, ocupant un 37% del territori, després d’assassinar a milers de persones i expulsar la població de les seues cases.

Al 2004 la República de Xipre va passar a ser membre de l’Unió Europea, fet que va obligar a l’autoproclamat govern turco-xipriota a replantejar-se la qüestió del trànsit d’una banda a l’altra de la frontera.

Fa un parell d'anys vaig viatjar a l’illa d’Afrodita amb motiu d’un interesant congres internacional sobre didàctica del grec i l'aplicació dels valors de la democràcia atenesa en el món actual. Com ocorre en molts congressos, la millor part fou l’experiència humana. Els participants estrangers de l’event de fet varem rebre una càlida acollida dels organitzadors locals. Gràcies a la seua hospitalitat varem tindre l’oportunitat de conèixer de prop el drama xipriota.

L’altre dia vaig llegir en el diari καθημερινή una notícia que posa de manifest el coratge de l’oprimit poble xipriota en la seua llarga lluita pel reconeixement dels seus drets i la seua integritat territorial. El govern greco-xipriota ha enderrocat durant la nit part del mur de la vergonya que divideix la capital de Nicòsia. La pilota està ara en el teulat del govern turco-xipriota, a qui se li està demanant des d’Europa i Nacions Unides l’obertura immediata del carrer Ledra situat sobre la famosa “linea verda”, així com la desmilitarització de la zona. Turquía deuria donar un pas endavant, si més no pels seus interessos econòmics a Europa.