divendres, 1 de juny de 2007

Irregularitats en l' IES Cotes Baixes?

Normalment empre aquest blog per tractar qüestions acadèmiques o relacionades amb l’ensenyament de les matèries del Departament.
En alguna ocasió, però, no he pogut resistir-me i he dedicat algun post a donar la meua opinió sobre algun tema més general, com ara la forma d’entendre les humanitats, l'exercici tirànic del poder o el paper de la política amb l'educació.
Avui el cos, i no la ment, em demana ficar-me en una altra polèmica esclatada recentment al centre amb motiu de les actuacions sui generis d’un company d’anglès, el veterà catedràtic Bartolomé Sanz. Emprant el dret de llibertat d’expressió, aquest autoproclamat “quixot” dels professors modèlics ha decidit dedicar tots els seus esforços a xerrar a tort i a dret de la junta directiva de l'IES Cotes Baixes amb la intenció, potser, de que abans de jubilar-se li posen una medalla al mèrit de posar en evidència quasi diariament a la resta de companys.
Bartolomé, Bartolo per als amics, ha denunciat públicament, al diari Ciutat d’Alcoi d’ahir, l’existència de irregularitats en el funcionament del nostre centre, acusant a la directiva de gestió dolenta i demanant, per enèsima vegada, la seua dimissió. Concretament al·lega que, després de 18 anys en el càrrec –són molts anys segurament per a algú que li hagués agradat dirigir– “l’actual director Manuel Gomicia ha demostrat tenir falta de interès i contacte amb el personal que treballa en el centre" (traduisc del castellà). A més a més l’acusa de “tenir un perfil de director amb els ulls postos només en els cicles formatius i al que hem de remetre les nostres queixes i propostes mitjançant correus electrònics.” Afirma també que no hi ha transparència econòmica, recordant que en l’any 2005 va cobrar les despeses d’un viatge de treball uns mesos després, perquè en l’oficina bancària l’indicaven que no tenia fondos.
Jo porte només un any en aquest centre i no tinc com altres una perspectiva diacrònica, però crec que Manuel, Manolo per als amics, treballa per a tothom, i totdona. Fins ara m’ha atès amb cordialitat cada vegada que li he sol·licitat alguna cosa i ha mostrat sempre interès per les humils propostes que des del petit Departament de Cultura Clàssica li he fet per millorar l’oferta educativa de Secundaria o Batxillerat. Pel que fa a l’assumpte econòmic, ¿qui no ha patit alguna demora en el pagament de l’administració? ¿O potser està insinuant que el centre ha especulat amb diners públics? Si és així, deuria ser més clar i denunciar-ho mitjançant els tràmits legals oportuns.
Tot i reconèixer davant del periodista que el va atendre que el centre ha experimentat millores en alguns aspectes, que es guarda de mencionar en l'escrit, aquest profesor es queixa de qüestions de neteja o negligència en els enviaments per correu. Les seues cartes mai no arriben a temps, si no les envia ell personalment, i està obligat des de fa temps a fer classes amb la companyia de dues borses de brossa que no poden eixir per la finestra, doncs aquesta està trencada i no s’obri. Aquestes qüestions, encara que anecdòtiques, perjudiquen enormement al centre. Els pares que llegeixen aquestes coses i que no han vist per dins el centre pensaran que se’ns menja la merda i la correspondència s’acumula en la taula del conserge. Res més lluny d’ aquesta imatge catastrofista.
El que realment li cou a Bartolo, Bart per als alumnes, potser siga el fet que alumnes i pares s'hagen queixat en alguna ocasió de la seua forma de donar classes i que, davant d’aquestes crítiques de profesor arrogant i prepotent, la directiva no haja eixit en defensa seua. No pareix preocupar-li, però, que el percentatge d’alumnes suspesos en la seua matèria, pel que tinc entés, siga sovint tan elevat, ni les protestes d’altres companys en sessions d’avaluació davant la seua aparent arbitrarietat a l’hora d’aprovar o no a certs alumnes de 2n de Batxillerat. Amb molt d’orgull crec que va rebre el premi “pinya” àcida que li feren durant la cerimònia d’entrega d’orles.
Hi ha una última ficada de pata que ens ha molestat a molts, com és haver emprat de nou les firmes que 30 professors li donarem de bona fe (amb la idea de convèncer a la direcció de la necessitat de convocar un Claustre extraordinari on tractar urgentment el tema del Batxillerat concertat), amb un altre i premeditat objectiu, a saber: manifestar la suposada negligència del director a l’hora de dur a terme i fer conèixer les mesures que es van prendre arran d'aquell Claustre. Quan algú actua mogut només per qüestions d'enemistat personal tendeix a veure o sospitar al seu voltant coses que en realitat no hi són. Jo li he demanat avui mateix al director que m’informara de cóm va quedar la cosa. En arribar de l'enterro de l’entranyable Juanito, m'ha passat les dades amb les mesures i resultats de l'esmentat Claustre: 210 Euros d’aportació del professorat per a l’escrit de protesta col·lectiva, notificació als pares de la parada de 15 minuts, escrit oficial de rebuig dirigit al Director Territorial, Conseller i Síndic, un professor d’anglès tancat en senyal de protesta eixa mateixa nit a l’institut, rebombori i mal rotllo innecessaris a final de curs. Crec que al centre hi ha assumptes més seriosos dels que caldría parlar. D'aquesta història ja n'hi ha prou.