dilluns, 14 d’abril de 2008

El hombre de Esparta en Alcoy

¿Açò pujará la nota? ¿Ens posaràs un possitiu, veritat?
És la pregunta típica que tots els alumnes fan quan participen en alguna activitat extraordinària a iniciativa del profe. Tot influeix, sol contestestar jo de manera poc concreta, perquè sé que a la fí de l’activitat els xavals ja no se’n recorden, ni els interessa ja tant la valoració acadèmica del que han fet. Ser protagonista del teu propi aprenentatge és una compensació personal que no té equivalent numèric.
Un exemple recent d’açò va ocòrrer el passat dimecres. L’autor de El Hombre de Esparta, Antonio Penadés, havia acceptat amablement la invitació a passar una estona amb nosaltres. Abans de deleitar-nos parlant sobre el plaer de la lectura, la necessitat innata de l’home de narrar i escoltar històries, i sobre el miracle i meravella irrepetible del que va suposar la cultura grega a Occident, les alumnes Afrodita, Dafne, Rosa i Eris –en els papers de pitonisa, sacerdotissa 1, sacerdotissa 2, i sacerdotissa 3- ens van oferir una petita representació de l’oracle de Delfos a mena de presentació del jove escriptor i amic valenciá.




Agraïsc des d’ací als companys del club de lectura que em van ajudar a organitzar l’event, a Antonio per dedicar-nos part del seu temps compartint la seua passió pel món antic i la novel.la històrica, als alumnes que seguiren l’acte amb interés i a les que col.laboraren activament sense pensar massa en la nota.