dissabte, 19 de maig del 2007
dimecres, 16 de maig del 2007
ΠΑΝΟΡΑΜΑ
Des de dalt de la roca de l'Acròpoli, a 156 metres d'altitut, ens podem orientar i divisar tots els indrets de la enorme ciutat d'Atenes. Des de la part sud, al costat del Museu, es pot veure el teatre de Dionís, el paseig del carrer Dionisu Aeropagitu i, al seu darrere, el nou Museu encara en construcció. Una mica més enllá veureu l'arc d'Adriá i el temple de Zeus i, a les afores ja de la antiga ciutat, l'estadi Panatenaic. Just a l´altra banda, des d'on está hissada la bandera grega, es pot veure les casetes del barri de Anafiotika i al fons el cim del Licabitos.
Des dels Propileus pots veure, just abaix, el Areios Pagos (Άρειος de Άρης, Πάγος roca. Pausanias ho explica així: Ἕστι δὲ Ἄρειος πάγος καλοῦμενος, ὅτι πρῶτος Ἄρης ἐνταῦθα ἐκρίθη), on es reunia antigament el Consell per prendre decicions judicials. Des d´ací es suposa que va predicar per primera vegada l'Apóstol Pau. Ves en compte perque la roca esvara molt i pots acabar regolant fins a la Pnix. Aquest era el lloc on es reunia l'Ecclesia de la ciutat. Avuí es pot veure ua mena de plaça quadrangular amb una tribuna tallada en la pedra. Des d'ací es pot muntar al cim del Filopapos presidit pel seu monument funerari. Els banquets amagats entre els arbres fan d´aquest parc un lloc ideal per als encontres amorosos furtius. De fet hi ha una cançoneta popular que diu:
στην Φιλοπάππου, στην Φιλοπάππου
είναι η αγάπη μας
κρυμμένη κάπου.
divendres, 11 de maig del 2007
H AΚΡΟΠΟΛΗ
Hi ha poques coses eternes com l´Acròpoli. Aquest lloc s’ha fet molt famós i el venen a visitar de totes les parts del món. Nosaltres no hem anat encara a verure´l perquè vivim molt a prop, en el moment que vullgam el veiem. Acó ho escrivia Cristos Bakalópulos en les Noves histróries d’Atenes de 1898.
El meu hotel está just darrere de l’Acròpoli, per lo que l´he deixada per al final, com a última visita. A diferència, però, de Bakalópoulos, jo no sé cuántes vegades he pujat abans a l’Acròpoli. Procure sempre fer-ho de bon matí, quan obrin les portes, per disfrutar tot sol d´aquest enclau tan carismàtic i impresionant. Per primera vegada, però, vaig veure una cosa que no havia vist fins ara, un petit pelotò de soldats de terra que custòdia l’Acròpoli durant la nit i que l’abandona abans que puje la ¨marabunta¨ de turistes.
El Museu funciona a mitjes. Algunes sales estaven tancades, doncs están preparant ja el trasllat de les peces al nou Museu. Les baixarán aquest estiu amb grúes, des de dalt cap al carrer Dionisiu Aeropagitu, darrere del qual están les noves instal.lacions. Des d´ací es podrán veure les peces i, a través del cristall, la roca i el santuari de l´Acròpolis. Ara els anglesos ja no tenen arguments per negar la devolució dels marbres del Partenó. Hi ha lloc i és digne d´admirar la feina que han fet ací els arqueòlegs i arquitectes.
Melina Merkuri, que va lluitar tota la vida per que el patrimoni grec –i universal- tornara al seu lloc original, va dir: Espere que abans de morir puga veure els marbres on van néixer. Si tornen després de la meua mort, resucitaré.
Esperem tots el milacre.
El meu hotel está just darrere de l’Acròpoli, per lo que l´he deixada per al final, com a última visita. A diferència, però, de Bakalópoulos, jo no sé cuántes vegades he pujat abans a l’Acròpoli. Procure sempre fer-ho de bon matí, quan obrin les portes, per disfrutar tot sol d´aquest enclau tan carismàtic i impresionant. Per primera vegada, però, vaig veure una cosa que no havia vist fins ara, un petit pelotò de soldats de terra que custòdia l’Acròpoli durant la nit i que l’abandona abans que puje la ¨marabunta¨ de turistes.
El Museu funciona a mitjes. Algunes sales estaven tancades, doncs están preparant ja el trasllat de les peces al nou Museu. Les baixarán aquest estiu amb grúes, des de dalt cap al carrer Dionisiu Aeropagitu, darrere del qual están les noves instal.lacions. Des d´ací es podrán veure les peces i, a través del cristall, la roca i el santuari de l´Acròpolis. Ara els anglesos ja no tenen arguments per negar la devolució dels marbres del Partenó. Hi ha lloc i és digne d´admirar la feina que han fet ací els arqueòlegs i arquitectes.
Melina Merkuri, que va lluitar tota la vida per que el patrimoni grec –i universal- tornara al seu lloc original, va dir: Espere que abans de morir puga veure els marbres on van néixer. Si tornen després de la meua mort, resucitaré.
Esperem tots el milacre.
Una altra novetat. No es poden fer fotos posant amb les estátues. Aixina que he tingut que buscar la manera de fotografiar-me amb el Moscoforos. Οἱ μαθηταί μου γιγνώσκουν διὰ τί λέγω ταῦτα.
Aquest és el reportatge fotográfic més extens que he ficat fins ara al blog. Tinc moltes més fotos, peró les penjaré a partir de dilluns des d´Alcoi, ἡ γὰρ περιήγησίς μου τῆς Ἀττικῆς ἐτελείωσεν.
El hombre de Esparta
Una entretinguda manera d'aprendre història és llegir una bona novela històrica. Un exemple de novela inspirada en la Grècia clàssica, amb rigor històric i prosa lleugera, és El hombre de Esparta, composta pel valencià Antonio Penadés. L´obra s´ha traduït al grec i es va presentar ahir en un acte organitzat conjuntament per l’editorial Enalios i el Instituto Cervantes d’Atenes. Hi haurá alguns estudiants d’espanyol, suposo, que preferirán llegir-la en versió original. Ara ho poden fer més fàcilment, doncs s’ha obert la primera llibrería española en Atenes, al carrer d’Homer.
Ens satisfá molt comprovar que la literatura espanyola té tant seguiment en terres gregues. Δυστυχῶς δὲ τὰ πράγματα ἐν τῇ ἡμετέρᾳ γῇ διαφορετικά ἐστιν καὶ πολλὰ ἀγνοοῦμεν περὶ τῶν συγχρόνων ἑλληνικὼν γραμμάτων.
dijous, 10 de maig del 2007
Lysicrates-Teatro-Odeion
Després de descriure l´Olympeion, Pausanias gira a la dreta seguint el camí dels Trípodes, que portava per la vertient sud de l´Acrópolis cap al Teatre de Dionís. Avuí es pot fer aquest recorregut a pèu pel paseig (πεζόδρομος o carrer peatonal) del carrer Dionisou Aeropagitou, que unix els jaciments arquelògics de la part sud fins al Ceràmic:
Ἔστι δὲ ὁδὸς ἀπὸ τοῦ Πρυτανείου καλουμένη Τρίποδες, ἀφ’ οὗ καλοῦσι τὸ χωρίον, ναοὶ ὅσον ἐς τοῦτο μεγάλοι καὶ σφισιν ἐφεστήκασι τρίποδες. Hi és també el carrer que ve del Pritaneion anomenat Tripodes, nom que reb aquest lloc pels temples, que són tan grans que al seu damunt s´han posat trípodes.
Aquest carrer estava plé de monuments dels coreges. Un χορηγός era tot aquell ciutadà ric d`Atenes que costejava les despeses de les representacions teatrals. (avuí aquesta paraula sempra per als patrocinadors d´un event).Per recordar la victòria de l’obra que havien recolçat amb la seua butjaca els χορηγοί feien construïr un monument que s´alçava en aquesta zona. Aquestos monuments podíen ser xicotetes reproduccions de temples, columnes o construccions circulars al damunt dels quals es depositava el trípode de bronce amb el premi de la competició. Un dels millors conservats és el de Lisicrates, que ens recorda la seua victoria del 334 a.C.
Seguim doncs el περίπατος que porta cap al centre artístic més important de la ciutat, el teatre de Dionís, el més antic de tot el món. Estava vinculat amb les celebracions del dèu del ví que tenien lloc durant les festes de les grans dionísies i les dionísies rurals. Les més conegudes són les grans dionísies, que tenien lloc duran el més Ελαμφηβολίων, és a dir, finals de Març i principis d’Abril. En un principi els seients eren de fusta. Al s. IV es van substituïr per la pedra. En època hel.lenística es va afegir un προσκήνιον de marbre davant la σκηνή, damunt del qual ara els actors podien ser vistos millor pels espectadors. En primera fila hi havia seients de marbre per als sacerdots del dèu i els arconts de la ciutat. La ὀρχήστρα destinada al cor es recubrix també de marbre durant l´època romana. El teatre estava decorat amb estàtues dels autors teatrals més famosos, tot i que ja en època de Pausanies algunes ja havien desaparegut: Εἰσὶ δὲ Ἀθηναίοις εἰκόνες ἐν τῳ θεάτρῳ καὶ τραγῳδίας και κωμμῳδίας ποιητῶν, αἱ πολλὰ τῶν ἀφανεστέρων.
Des d´ací muntem ja cap a l´Acròpoli, però abans ens detenim a veure a ma esquerra el Odeion de Herodes Átic, construït el 160 d.C. en memòria de la seua dona. Ací es feien només concerts de música. En la actualitat es realitzen també representacions teatrals en estiu durant el Festival de Teatre.
Ἔστι δὲ ὁδὸς ἀπὸ τοῦ Πρυτανείου καλουμένη Τρίποδες, ἀφ’ οὗ καλοῦσι τὸ χωρίον, ναοὶ ὅσον ἐς τοῦτο μεγάλοι καὶ σφισιν ἐφεστήκασι τρίποδες. Hi és també el carrer que ve del Pritaneion anomenat Tripodes, nom que reb aquest lloc pels temples, que són tan grans que al seu damunt s´han posat trípodes.
Aquest carrer estava plé de monuments dels coreges. Un χορηγός era tot aquell ciutadà ric d`Atenes que costejava les despeses de les representacions teatrals. (avuí aquesta paraula sempra per als patrocinadors d´un event).Per recordar la victòria de l’obra que havien recolçat amb la seua butjaca els χορηγοί feien construïr un monument que s´alçava en aquesta zona. Aquestos monuments podíen ser xicotetes reproduccions de temples, columnes o construccions circulars al damunt dels quals es depositava el trípode de bronce amb el premi de la competició. Un dels millors conservats és el de Lisicrates, que ens recorda la seua victoria del 334 a.C.
Seguim doncs el περίπατος que porta cap al centre artístic més important de la ciutat, el teatre de Dionís, el més antic de tot el món. Estava vinculat amb les celebracions del dèu del ví que tenien lloc durant les festes de les grans dionísies i les dionísies rurals. Les més conegudes són les grans dionísies, que tenien lloc duran el més Ελαμφηβολίων, és a dir, finals de Març i principis d’Abril. En un principi els seients eren de fusta. Al s. IV es van substituïr per la pedra. En època hel.lenística es va afegir un προσκήνιον de marbre davant la σκηνή, damunt del qual ara els actors podien ser vistos millor pels espectadors. En primera fila hi havia seients de marbre per als sacerdots del dèu i els arconts de la ciutat. La ὀρχήστρα destinada al cor es recubrix també de marbre durant l´època romana. El teatre estava decorat amb estàtues dels autors teatrals més famosos, tot i que ja en època de Pausanies algunes ja havien desaparegut: Εἰσὶ δὲ Ἀθηναίοις εἰκόνες ἐν τῳ θεάτρῳ καὶ τραγῳδίας και κωμμῳδίας ποιητῶν, αἱ πολλὰ τῶν ἀφανεστέρων.
Des d´ací muntem ja cap a l´Acròpoli, però abans ens detenim a veure a ma esquerra el Odeion de Herodes Átic, construït el 160 d.C. en memòria de la seua dona. Ací es feien només concerts de música. En la actualitat es realitzen també representacions teatrals en estiu durant el Festival de Teatre.
 |
| Lysicrates |
dimecres, 9 de maig del 2007
ΟΛΥΜΠΙΕΙΟΝ
Deixant l’Estadi i baixant per l’avenida de la Reina Olga s´arriba al recinte del Olympeion, encara fora dels murs de l´antiga ciutat d’Atenes.
Al seu interior es troba un dels temples antics més grans de tota Grecia, dedicat a l’amontonador de núvols, el justicier déu olímpic Zeus. No és casual que la seua construcció fora idea de Pisístrate. Al voltant del 515 a.C. el tirá va decidir, entre altres iniciatives encaminades a guanyar-se la simpatia del poble atenés, fer un nou temple de Zeus, en el lloc on hi havia un altre més antic, però que fora el doble de gran. (No tenim dades concretes de qui va constuïr l’anterior temple. Pausanies recurrix a la mitología: Τοῦ δὲ ’Ολυμπίου Διὸς Δευκαλίωνα οἰκοδομῆσαι λέγουσι τὸ ἀρχαίον ἱερόν Diuen que el temple de Zeus olímpic el va construïr Deucalió).
Els plans del tirá foren abandonats quan es va instaurar la democràcia. Fins i tot, com la gent no volía saber rés d´aquesta història, ningú es va oposar a que alguns del materials d’aquest temple foren emprats per a la construcció de la muralla de Temístocles. Una mica després, com ja havia fet amb altres monuments, l’emperador romà Adriá va sufragar les despeses necessàries per acabar-lo, afegint una còpia del Zeus crisoelefantí d’Olimpia, i alguna imatge seua, és clar. Així ho explica Pausanies: Πρὶν δὲ ἐς τὸ ἱερὸν ἰέναι τοῦ Διὸς τοῦ ’Ολυμπίου -’Αδριανός ὁ Ῥωμαίων βασιλεύς τὸν τε ναὸν ἀνέθηκε καὶ τὸ ἄγαλμα- ἐνταῦθα εἰκόνες ’Αδριανοῦ δύο μὲν εἰσι Θασίου λίθου, δύο δὲ Αἰγυτίου (Abans d’entrar al santuari de Zeus olímpic -Adrià, el rei dels romans, va dedicar un temple i l´estatua- hi ha dos etatues d´Adrià de marbre de Tasos i dos d’Egipte).
De les 104 columnes que tenía avuí es poden veure al seu lloc original només 16. Hi ha una altra en terra que va derribar una ventolera terrible el 1852 i que permet veure exactament cóm es montaven les columnes a base de tambors.
A banda del temple en aquest jardí quadrangular hi ha restes d’altres construccions, com ara un temple d´Apolo i unes termes romanes. Rés comparat amb la visió que tenía Pausanies: Ὁ μὲν δὴ πᾶς περίβολος σταδίων μάλιστα τεσσάρων ἐστι, ἀνδριάντων δὲ πλήρης( tot el jardí és de 4 estadis i está plé d’estatues).
El lloc estava ple de vegetació, per la proximitat del riu Ilisós i la font Calliroe. En aquestos jardins Sócrates es va trobar amb el seu deixeble Fedro i van estar dialogant una estona, diáleg que reprodueix Plató en l’homònim diàleg.
En agraïment a l’emperador Adrià, per haver dut a terme la finalització del temple de Zeus, els atenesos li van dedicar un arc de Triomf situat entre l’Olympeion i la part sudest de la ciutat i que conectava amb el carrer dels Trípodes, avuí en el barri de Plaka. Per sota de l’Arc va passar Adrià quan va vindre a Atenes per a la inaugruració oficial del temple, com diríem avuí, per fer-se la foto.
L’Arc servia també com porta d´entrada que situava els límits de la ciutat, la qual durant l’època romana s’havia extés per l´actual zona del Jardí Nacional (Εθνικός Kήπος) i la plaça de la Constitució (Σύνταγμα). Aquesta nova zona va ser habilitada gràcies de nou a la intervenció de l’emperador Adrià, com així ho atestiguen les dues inscripcions gravades dalt de l’Arc. Jo no arribe a veure-les, peró vos asegure que diuen ΑΙΔ΄ ΕΙΣ΄ΑΘΗΝΑΙ ΘΗΣΕΩΣ Η ΠΡΙΝ ΠΟΛΙΣ en la part occidental (ací está Atenes, l´antiga ciutat de Teseu) i ΑΙΔ΄ ΕΙΣ΄ ΑΔΡΙΑΝΟΥ Κ΄ΟΥΧI ΘΗΣΕΩΣ ΠΟΛΙΣ (aquesta és la ciutat d`Adrià i no la de Teseu) en l’oriental . (Haureu vist que hi ha un error que es repetix, i que demostra que ja al s. I d.C. el diftong αι es pronunciava com avuí).
En el pròxim post ens ficarem en la ciutat seguint el camí des d’aquesta porta.
Al seu interior es troba un dels temples antics més grans de tota Grecia, dedicat a l’amontonador de núvols, el justicier déu olímpic Zeus. No és casual que la seua construcció fora idea de Pisístrate. Al voltant del 515 a.C. el tirá va decidir, entre altres iniciatives encaminades a guanyar-se la simpatia del poble atenés, fer un nou temple de Zeus, en el lloc on hi havia un altre més antic, però que fora el doble de gran. (No tenim dades concretes de qui va constuïr l’anterior temple. Pausanies recurrix a la mitología: Τοῦ δὲ ’Ολυμπίου Διὸς Δευκαλίωνα οἰκοδομῆσαι λέγουσι τὸ ἀρχαίον ἱερόν Diuen que el temple de Zeus olímpic el va construïr Deucalió).
Els plans del tirá foren abandonats quan es va instaurar la democràcia. Fins i tot, com la gent no volía saber rés d´aquesta història, ningú es va oposar a que alguns del materials d’aquest temple foren emprats per a la construcció de la muralla de Temístocles. Una mica després, com ja havia fet amb altres monuments, l’emperador romà Adriá va sufragar les despeses necessàries per acabar-lo, afegint una còpia del Zeus crisoelefantí d’Olimpia, i alguna imatge seua, és clar. Així ho explica Pausanies: Πρὶν δὲ ἐς τὸ ἱερὸν ἰέναι τοῦ Διὸς τοῦ ’Ολυμπίου -’Αδριανός ὁ Ῥωμαίων βασιλεύς τὸν τε ναὸν ἀνέθηκε καὶ τὸ ἄγαλμα- ἐνταῦθα εἰκόνες ’Αδριανοῦ δύο μὲν εἰσι Θασίου λίθου, δύο δὲ Αἰγυτίου (Abans d’entrar al santuari de Zeus olímpic -Adrià, el rei dels romans, va dedicar un temple i l´estatua- hi ha dos etatues d´Adrià de marbre de Tasos i dos d’Egipte).
De les 104 columnes que tenía avuí es poden veure al seu lloc original només 16. Hi ha una altra en terra que va derribar una ventolera terrible el 1852 i que permet veure exactament cóm es montaven les columnes a base de tambors.
A banda del temple en aquest jardí quadrangular hi ha restes d’altres construccions, com ara un temple d´Apolo i unes termes romanes. Rés comparat amb la visió que tenía Pausanies: Ὁ μὲν δὴ πᾶς περίβολος σταδίων μάλιστα τεσσάρων ἐστι, ἀνδριάντων δὲ πλήρης( tot el jardí és de 4 estadis i está plé d’estatues).
El lloc estava ple de vegetació, per la proximitat del riu Ilisós i la font Calliroe. En aquestos jardins Sócrates es va trobar amb el seu deixeble Fedro i van estar dialogant una estona, diáleg que reprodueix Plató en l’homònim diàleg.
En agraïment a l’emperador Adrià, per haver dut a terme la finalització del temple de Zeus, els atenesos li van dedicar un arc de Triomf situat entre l’Olympeion i la part sudest de la ciutat i que conectava amb el carrer dels Trípodes, avuí en el barri de Plaka. Per sota de l’Arc va passar Adrià quan va vindre a Atenes per a la inaugruració oficial del temple, com diríem avuí, per fer-se la foto.
L’Arc servia també com porta d´entrada que situava els límits de la ciutat, la qual durant l’època romana s’havia extés per l´actual zona del Jardí Nacional (Εθνικός Kήπος) i la plaça de la Constitució (Σύνταγμα). Aquesta nova zona va ser habilitada gràcies de nou a la intervenció de l’emperador Adrià, com així ho atestiguen les dues inscripcions gravades dalt de l’Arc. Jo no arribe a veure-les, peró vos asegure que diuen ΑΙΔ΄ ΕΙΣ΄ΑΘΗΝΑΙ ΘΗΣΕΩΣ Η ΠΡΙΝ ΠΟΛΙΣ en la part occidental (ací está Atenes, l´antiga ciutat de Teseu) i ΑΙΔ΄ ΕΙΣ΄ ΑΔΡΙΑΝΟΥ Κ΄ΟΥΧI ΘΗΣΕΩΣ ΠΟΛΙΣ (aquesta és la ciutat d`Adrià i no la de Teseu) en l’oriental . (Haureu vist que hi ha un error que es repetix, i que demostra que ja al s. I d.C. el diftong αι es pronunciava com avuí).
En el pròxim post ens ficarem en la ciutat seguint el camí des d’aquesta porta.
 |
| Olympeion |
dimarts, 8 de maig del 2007
Fem una carrera?
Una paraula val més que mil imatges. De vegades, peró, no resulta fácil descriure el que uno veu. Per atraure l´atenció sobre alló que estem llegint sovint qui escriu reconeix que és impossible emprar paraules, perqué la bellesa del objecte és de fet indescriptible. Açò és el que fa precisament Pausanies quan parla de l´estadi:
Τὸ δὲ ἀκούσασι μὲν οὐχ ὁμοίως ἐπαγωγόν, θαῦμα δ’ ἰδοῦσι, στάδιόν ἐστι λευκοῦ λίθου. Ἄνωθεν ὄρος ὑπὲρ τὸν Ἰλισὸν ἀρχόμενον ἐκ μηνοειδοῦς καθήκει τοῦ ποταμοῦ πρὸς τὴν ὀχθην ... Τοῦτο ἀνὴρ Ἀθηναῖος ¨Ηρώδης ᾠκοδόμησε.
Més enllà del Ilisos es troba l´estadi de marbre blanc que es un espectacle per a tothom que el veu, no tant impresionant per als qui nomes han sentit parlar d´ell. Es tracta d´un cim que comença amb un esquema de mitja lluna damunt del Ilissos i arriba fins la vora del riu ... el va construïr Herodes Átic.
Pausanies pareix desconeixer que en realitat les construccions s’iniciaren el s. IV a.C., i que Herodes Átic només va remodelar l’estadi al s. II d. C. recobrint-lo de marbre pentèlic.
L´estadi estava adestinat a les competicions atlètiques que tenien lloc durant les celebracions panatenaiques realitzades cada quatre anys. Ací es van realitzar els primers llocs olímpics moderns en 1896, que l´han fet tan famós.
Τὸ δὲ ἀκούσασι μὲν οὐχ ὁμοίως ἐπαγωγόν, θαῦμα δ’ ἰδοῦσι, στάδιόν ἐστι λευκοῦ λίθου. Ἄνωθεν ὄρος ὑπὲρ τὸν Ἰλισὸν ἀρχόμενον ἐκ μηνοειδοῦς καθήκει τοῦ ποταμοῦ πρὸς τὴν ὀχθην ... Τοῦτο ἀνὴρ Ἀθηναῖος ¨Ηρώδης ᾠκοδόμησε.
Més enllà del Ilisos es troba l´estadi de marbre blanc que es un espectacle per a tothom que el veu, no tant impresionant per als qui nomes han sentit parlar d´ell. Es tracta d´un cim que comença amb un esquema de mitja lluna damunt del Ilissos i arriba fins la vora del riu ... el va construïr Herodes Átic.
Pausanies pareix desconeixer que en realitat les construccions s’iniciaren el s. IV a.C., i que Herodes Átic només va remodelar l’estadi al s. II d. C. recobrint-lo de marbre pentèlic.L´estadi estava adestinat a les competicions atlètiques que tenien lloc durant les celebracions panatenaiques realitzades cada quatre anys. Ací es van realitzar els primers llocs olímpics moderns en 1896, que l´han fet tan famós.
Com está fora del centre de Atenes, els autobusos amb turistes fan ací una paradeta durant cinc minuts per fer les fotos de rigor.
dilluns, 7 de maig del 2007
Eleusis existe
Els atenesos que volien iniciar-se en els misteris d’Eleusis devien esperar l’arribada de la primavera. Aquestos rituals es celebraven durant el més Βοηδρομίων, que correspon al nostre Setembre, i duraven exactament nou dies, el temps que va tardar Démeter en trobar la seua filla Perséfone. Ixien per la Porta Sagrada ο Ιερά Πύλη dels murs del Κεραμικός, agafant la Ιερά Οδός. Pel camí, entre jardins i camps d’oliveres, i hi havia diversos santuaris i temples on la gent feia una paradeta.
La carretera actual fa pràcticament el mateix recorregut. L’autobús s´agafa en la Πλατεία Ελευθερίας, passa per diversos suburbis de l’extrarradi d’Atenes, i et deixa a la vora del port d’Eleusis, avuí Eleusina, prop d’una altra Πλατεία Ελευθερίας. Del verd de l´ època antiga no queda pràcticament res. L’autobús, que trasllada bàsicament emigrants esgotats que van a la faena, entre altres té una parada en un antic santuari d’Afrodita i en el monastir Dafni del s. 11.
Eleusina es un petit poble força industrialitzat. Les restes arquològiques són molt interessants però poc explotades per al turisme. L’extensió del recinte, amb els paviments de marbre dels temples i la quantitat de ciments conservats de diversos tipus de contruccions, així com les peces úniques del museu, són significatius de la importància del santuari en l’Antiguitat. Impressionant és, per exemple, la Cariátide del Museu, una κόρη que sustentava un dels Propileus. L’altra es troba al Museu Britànic. Entre els llocs més emblemàtics està el Πλουτώνειον, la cova que conduía al Hades i on, segons la mitología, Perséfone retornava a la terra cada any. No menys impresionant és el Τελεστήριον, on els iniciats en els misteris realitzaven llurs rituals en honor de la deesa de la terra Δήμητηρ (Γη μήτηρ).
D’aquestos rituals en sabem poc, doncs els iniciats juraven no revelar allò que veien i escoltaven durant les cerimònies. Cap escritor es va atrevir a revelar el secret. Es diu que el propi Èsquil, que havia nascut allà, va tindre la temptació de fer-ho, però a última hora s´ho va pensar millor, tement qui sap què. Probablement els misteris eleusins estaven relacionats amb la fertilitat i el cicle vida-mort.
La carretera actual fa pràcticament el mateix recorregut. L’autobús s´agafa en la Πλατεία Ελευθερίας, passa per diversos suburbis de l’extrarradi d’Atenes, i et deixa a la vora del port d’Eleusis, avuí Eleusina, prop d’una altra Πλατεία Ελευθερίας. Del verd de l´ època antiga no queda pràcticament res. L’autobús, que trasllada bàsicament emigrants esgotats que van a la faena, entre altres té una parada en un antic santuari d’Afrodita i en el monastir Dafni del s. 11.
Eleusina es un petit poble força industrialitzat. Les restes arquològiques són molt interessants però poc explotades per al turisme. L’extensió del recinte, amb els paviments de marbre dels temples i la quantitat de ciments conservats de diversos tipus de contruccions, així com les peces úniques del museu, són significatius de la importància del santuari en l’Antiguitat. Impressionant és, per exemple, la Cariátide del Museu, una κόρη que sustentava un dels Propileus. L’altra es troba al Museu Britànic. Entre els llocs més emblemàtics està el Πλουτώνειον, la cova que conduía al Hades i on, segons la mitología, Perséfone retornava a la terra cada any. No menys impresionant és el Τελεστήριον, on els iniciats en els misteris realitzaven llurs rituals en honor de la deesa de la terra Δήμητηρ (Γη μήτηρ).
Ací teniu més fotos del meu viatge a Eleusis.
divendres, 4 de maig del 2007
Ρωμαϊκή αγορά- Βιβλιοθήκη Αδριανού
A les afores d’Atenes s’han establert les noves dependències del Ministeri d’Educació i Assumptes Religiosos (en l´antic edifici del carrer Mitropoleos s´ha quedat només el ministre amb el seu secretari). Al costat d’aquest nou edifici s´ha construit un gegantesc centre comercial anomenat The Mall!
La falta de lloc era també un problema en l´època antiga. En temps de Cèsar el centre comercial d’Atenes es va desplaçar a un nou mercat, construit al costat de l’antic, quan aquest es va quedar ja petit. Les restes que avuí podem veure són: la porta d’Atenea (Πύλη της Αρχηγέτιδας Αθηνάς), les columnes del passatge (στοά, on es situaven les tendes i magatzems), la torre dels vents (Πύργος τών Ανέμων, un edifici amb la última tecnología de l`època, amb un mecanisme de mesura del temps que emprava el vent, el sol o l´aigua els dies de pluja, construit per l´astrónom Andrònic), i restes dels lavabos públics.
Just al costat del mercat romá es trobava el centre cultural de la ciutat, amb la famosa biblioteca construída per Adriá el 132 d. C. Ací estaven depositats els manuscrits i papirs enrrotllats en cilindres. D´aquesta biblioteca queda només un dels murs. De les sales de lectura o de conferències adjacents ens podem fer una idea grácies a les columnes que encara es mantenen en peu. Pausanies descriu el lloc així:
’Αδριανὸς δὲ κατασκευάσατο μὲν καὶ ἄλλα ’Αθηναίοις... τὰ δέ ἐπιφανέστερα ἑκατόν εἰσι κίονες φρυγίου λίθου. πεποίηνται δὲ καὶ ταῖς στοαῖς κατὰ τὰ αὐτὰ οἱ τοῖχοι. Καὶ οἰκήματα ἐνταῦθα ἐστιν ὀρόφῳ τε ἐπιχρύσῳ καὶ ἀλαβάστρῳ λίθῳ, πρὸς δὲ ἀγάλμασι κεκοσμημένα καὶ γραφαῖς. Κατάκειται δὲ ἐς αὐτὰ βιβλία.
Adriá va construïr també altres edificis per als atenesos ... entre els més visibles están cent columnes de marbre de Frigia. Els murs de la columnata están fets amb el mateix material. Hi ha també altres edificis amb decoració al sostre d´or i pedra d´alabastre, amb ornaments d´estatues i pintures. Al seu interior están depositats els llibres.
Mercado romano-Bib
dimecres, 2 de maig del 2007
Aρχαία Αγορά
Saliendo del Cerámico llegué al Ágora, el centro comercial, político y social de la ciudad. Aquí se reunían los atenienses para para gastarse los dracmas en las tiendas, hacer sus pláticas sobre política o entretenerse filosofando un rato a la sombra de algún olivo. Lo primero que se divisa es el templo de Hefesto, tal cual lo describe Pausanias: ‘Υπὲρ δὲ τὸν Κεραμικὸν καὶ στοὰν τὴν καλουμένην Βασίλειον ναός ἐστιν ‘Ηφαίστου.
La columnata o stoa que menciona Pausanias era el lugar destinado a uno de los nueve arcontes de Atenas, el arconte rey, responsable de los asuntos religiosos y la celebración de los festivales. Hoy no queda prácticamente nada de tal construcción. Lo mismo ocurre con la mayor parte de edificios del ágora, de los cuales se conservan sólo los cimientos. Aquí se encontraba el Consejo de los 500, el tribunal supremo o Ηλιαία, el templo de la madre Rea o Μητρώου, donde se guardaban los archivos estatales y el registro con los nombres de los atenienses que adquirían la mayoría de edad a los 18. (De ahí las expresiones en griego moderno αριθμός μητρώου -el número de matrícula en la universidad- ο el ποινικό μητρώου -certificado penal-).
El ágora es un lugar ideal para actividades extraescolares. Las escuelas traen aquí a los chavales y les dan un mapa con pistas para que vayan buscando.
La columnata o stoa que menciona Pausanias era el lugar destinado a uno de los nueve arcontes de Atenas, el arconte rey, responsable de los asuntos religiosos y la celebración de los festivales. Hoy no queda prácticamente nada de tal construcción. Lo mismo ocurre con la mayor parte de edificios del ágora, de los cuales se conservan sólo los cimientos. Aquí se encontraba el Consejo de los 500, el tribunal supremo o Ηλιαία, el templo de la madre Rea o Μητρώου, donde se guardaban los archivos estatales y el registro con los nombres de los atenienses que adquirían la mayoría de edad a los 18. (De ahí las expresiones en griego moderno αριθμός μητρώου -el número de matrícula en la universidad- ο el ποινικό μητρώου -certificado penal-).
El ágora es un lugar ideal para actividades extraescolares. Las escuelas traen aquí a los chavales y les dan un mapa con pistas para que vayan buscando.
Para lo que no hace falta mapa es para encontrar la Στοά del rey Attalos, reconstruida a principios del s. XX por la escuela arqueológica americana. En su interior hay un hermoso museo que no ví, por estar ya agotado de tanto περίπατος.
Sí llegué hasta el templo de Hefesto, uno de los mejor conservados de la Antigüedad. Empezó a construirse el 449 a.C. Los trabajos se interrumpieron durante más de veinte años, primero porque se dio prioridad a la Acrópolis, y luego a causa de la guerra del Peloponeso, retomándose en el 420 a.C. En la era cristiana se convirtió en iglesia dedicada a S. Jorge. Hoy se le conoce como Θησείον. Como en su interior alberga relieves que representan la lucha de Teseo, se creyó durante mucho tiempo que estaba dedicado al heroe ateniense.
Sí llegué hasta el templo de Hefesto, uno de los mejor conservados de la Antigüedad. Empezó a construirse el 449 a.C. Los trabajos se interrumpieron durante más de veinte años, primero porque se dio prioridad a la Acrópolis, y luego a causa de la guerra del Peloponeso, retomándose en el 420 a.C. En la era cristiana se convirtió en iglesia dedicada a S. Jorge. Hoy se le conoce como Θησείον. Como en su interior alberga relieves que representan la lucha de Teseo, se creyó durante mucho tiempo que estaba dedicado al heroe ateniense.
 |
| archaia agora |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)