Mitos con dríacos y unicornios

Per fí, ja está enllestit el video amb l'estreno de la representació que vam fer passat dilluns als xicons de 1er i 2n ESO. 

Ha quedat molt bé, esteu fets uns teatreros. 

Tan de bó puguerem repetir l'experiència l'any que ve en l'assignatura de Referents clàssics i muntar una xicoteta companyia! De moment comencem la gira per Alcoi, ja, ja, i ho fem al col·legi Miguel Hernàndez, col·laborant així amb el projecte de transició entre centres com fa un parell d'anys. La data fixada: 12 de juny. 

Ho envie, en versió resumida de 10 minuts, al Concurs Hermes. 

Igual tenim més possibilitats de guanyar els premis Cotes Baixes, perquè ací, en la categoria artística-musical de Batxillerat, que jo sàpiga no es presenta ningú més!! Ja decidiu si voleu donar la quantitat, que no será massa, a la protectora d'animals com s'ha fet altres anys o a alguna ONG. 

Gràcies per la participació i simpatia.
Vosaltres sí que valeu!

Alejandrooooo, habéis visto a Alejandro!

Alcúdia

La setmana passada vam fer una eixida extraescolar a Elx. Vam assistir a la representació d'Agamenó l'obra de Séneca inspirada en el cicle mític troià, obra que formava part del Ir Certamen de Teatre Clàssic de l'Alcúdia. 

La companyia ho va fer prou bé, sobre tot la seua directora, que encarnava el paper de l'heroïna Clitemnestra. Alguns personatges, com ara Agamenó, semblava no estaven concentrats o no es sabien bé el paper, i a mí personalment el cor de dones micèniques em recordava més a una comèdia que no pas a una tragèdia. A més a més les condicions tant atmosfèriques com d'infraestructura no foren les millors per poder gaudir d'una peça d'aquestes característiques. El fred feia que estiguerem tots més pendents dels núvols i d'anar prestant-se les sudaderes que no pas de les reflexions i del drama que es presentava a l'escenari. D'altra banda les grades tipus plaça de bous desmontable per al públic tenien poc a veure amb l'estil sublim i trascendental del pensament de Séneca. Potser els de 4rt en tragueren més partit, que s'havien llegit el text dies abans. Però a veure qui era el xulo que després de la representació volia quedar-se més estona allà, tremolant, per resoldre dubtes.

Els xicons de Pachamama que ens van fer els tallers li van posar ganes. Eren molt simpàtics i ens van facilitar tota la informació que els demanàrem. El de mosaïc romà va agradar prou als xicons de 1er de l'ESO. El d'epigrafia llatina, però, fou una mica simple per als xicons de batxillerat pel que fa a la manualitat en sí, i potser quelcom precipitat a nivell teòric. Tots dos, però, massa cars. Gràcies que ens van regalar les entrades per al teatre. Des d'ací els agraïments a l'organització del Certamen.

Pel que fa al lloc en sí mateix, veig que encara falta molt per fer. Jo feia anys que no hi anava, però està més o menys com ho recordava. Les condicions del jaciment no han canviat gaire, llevat d'alguna dama d'Elx gegant que han ficat per fer-se la foto i la carpa de bocadillos a la catalana per 5 euros. El que sí ha canviat és el Museu. Encara que no está inaugurat oficialment i falten cartellets amb informació de les peces exposades, es xicotet però curiós i s'ha muntat amb gust. Ens haguera agradat fer la visita guiada, però els preus ens van semblar massa cars. Aixina que vam improvisar nosaltres alguna breu explicació.

Llàstima que no tinguerem massa temps per recrear-nos una mica més al centre comercial l'Aljub!

En fi, que potser l'any proper tornem a Lucentum again. 

Ací us deixe les fotos del reportatge de rigor!

Agraïr finalment als companys Montse, Paco i Víctor la seua col·laboració.

O OIKOΣ: introducción

¡Vamos a por el último tema de griego I!
Empezamos por las presentaciones de rigor.

ΟΙΚΟΣ α from ΑΙΓΙΑΛΟΣ santi

ΟΙΚΟΣ β from ΑΙΓΙΑΛΟΣ santi

Del pollastre TSIU a les Hel·lèniques

Quan arriben aquestes dates sempre toca començar a acomiadar-nos. Arriba el selectiu i els alumnes de 2n desapareixen durant unes setmanes. Abans, però, de que els perda de vista i ens retrobem durant les proves de grec i llatí, vull fer un xicotet balanç. 

En quedar-me sol al departament per culpa de les retallades, vaig haver de fer-me càrreg també de les assignatures de llatí, així que amb aquest grup hem estat junts vora dos anys. Un llarg temps en el que ens ha passat de tot, ens hem rist i hem vist plorar també algú. I com sempre, un pocs ens van deixar a meitat del camí en adonar-se que volien fer altres coses. Entranyables els records de Raül,  Fernando i Yaiza. 

Al temps que apreniem algunes questions teòriques necessàries per poder afrontar amb èxit les PAU, hem tractat de desenvolupar destreses i habilitats útils a l'hora iniciar altres coneixements futurs. Així per exemple, a banda d'empollar-nos una sèrie de temes sobre cultura i literatura hem aprés a fer treballs originals, anant més enllà de simple talla i enganxa. Ahí está el magnífic treball pràctic de Retòrica i cine.

Al llarg d'aquestos dos anys hem donat també oportunitat de potenciar la intel·ligència emocional i hem deixat un cert marge a la improvisació i la creativitat. Ahí quedarán, per exemple, el video ETIMO QUÉ?,  els jocs de mímica de grec, els videos supercalifragilísticos o la darrera performance, prova del bon rotllo existent en el grup, el video sobre el pollastre ΤΣΙΟΥ que tantes rialles ens va proporcionar i que va rebre fins i tot menció especial dins dels Premis Cotes Baixes. Vam participar també en la iniciativa Jo conec la meua herència, amb una recitació de les Metamorfosi d'Ovidi i un muntatge molt emotiu d'imatges il·lustratives, així com en el concurs online Odissea.

Ens va vindre a visitar una exalumna, Núria, per contar-vos alguna coseta del seu treball de fi de carrera sobre Homer, i vam fer també alguna eixida extraescolar que ens va permetre ampliar coneiximents in situ de manera pràctica i passar una estona entretinguda, com ara a Lucentum, o al teatre Calderón d'Alcoi on vam veure Lisístrata.

A nivell acadèmic les coses podrien haver surtit millor. Hem assolit els continguts mínims, però potser ens ha faltat més pràctica. En grec hem arribat a temps fins al final i hem vist tot el corpus de Xenofont, fent fins i tot algún repás amb alguns dels quaranta fragments "fàcils". Les notes són bones, perquè els exàmens eren sobre textos vistos. La nota final ha baixat, però, una mica quan hem fet proves que presuposaven un coneixement més actiu de la llengua.

En llatí vam començar prou bé, amb una proposta de transició ben rebuda, però a poc a poc hem anat deixat oblidat a Cèsar, potser perquè ens resultava avorrit (segurament per als francesos la guerra de les Gàl·lies és un text més motivador!), potser perquè en algún moment vam començar a dedicar més temps a preparar altres assignatures que us semblaven més difícils. La qüestió és que la mitjana surt aprovada només a uns pocs. La majoria haurá de jugar-s'ho tot a una carta final. Esperem que a tots ens vinga la inspiració eixe dia. I que dure per al selectiu.

De tot açò em quede, com sempre, amb la part personal i l'amistat que hem fet. Sou el grup amb qui més he disfrutat els darrers anys fent classe, no sé si bé o mal, però el millor que he pogut. 

Trobaré a faltar el bon humor de Marina, la subtilitat d'Elena, el possum intrare i els ulls ben oberts de Johanna, el somriure d'Aarón, els titubejos d'Ana, "l'espesor" de Raquel, el dinamisme i xerrameca d'Aihoa i, com no, les propostes de Miriam. Ja us deia aquestos Nadals passats que m'havia tocat la loteria!

Helénicas de Jenofonte: SÍ SE PUEDE

En la escuela estamos acostumbrados a valorar de nuestros alumnos no aquello que aprenden y saben realmente, sino lo que son capaces de memorizar. Por eso a menudo solemos decir de un alumno que suspende -en las sesiones de evaluación se escucha mucho- que lo hace porque no estudia suficiente -es un poco vago, vaya- o que no tiene capacidades suficientes -en pocas palabras, que es torpe o no tiene nivel suficiente para estar en bachillerato, por ejemplo-.

La memorización es un instrumento válido en todo proceso de aprendizaje, ciertamente, pero no el único, ni el más creativo. Y si lo que se busca en educación son experiencias significativas y motivadoras, entonces trabajar sobre un texto cerrado, como las Helénicas de Jenofonte, a lo único que ayuda es, en mi opinión, a generar más dudas sobre la utilidad del griego, y del latín, frente a otros aprendizajes lingüísticos prácticos como el chino.

 

Las preguntas que yo me hago pues serían las siguientes:

• ¿Se puede valorar el aprendizaje que realiza en dos años un alumno de griego sin necesidad de pedir la traducción de un texto?
• ¿Se pueden plantear preguntas de morfología y sintaxis de manera activa sin que parezca que la gramática es más un fín que un medio?
• ¿Se pueden incluir en un examen de las PAU cuestiones sobre cultura griega a desarrollar relacionadas con un texto a modo de comentario filológico que implique relación de conceptos, actualización de las cuestiones clásicas bajo el prisma actual y con un espíritu crítico?

   HELENICAS DE JENOFONTE: EJERCICIO I by santi

HELENICAS DE JENOFONTE: EJERCICIO 2 by santi

Y voy más allá:

• ¿Se podría valorar el conocimiento de la lengua griega y no de los textos literarios clásicos? Esto supondría poder trabajar con textos no originales o con textos no literarios tipo inscripciones o papiros, y dejar por tanto de preparar filólogos en miniatura para dar la posibilidad de los alumnos aprendan las nociones fundamentales lingüísticas de léxico y gramática, pero también comunicativas, tal como se hace en el aprendizaje de lenguas extranjeras. Porque a menudo olvidamos que el griego era un instrumento de comunicación con el que hombres y mujeres expresaban sentimientos y compartían emociones en su quehacer cotidiano; no todo el mundo hablaba como escribía Safo. Y a Jenofonte lo entendía perfectamente Plutarco.

Cuanto más tardemos en resolver estas cuestiones llegará, a no mucho tardar creo, el momento en que será innecesario del todo tratar siqueira la cuestión sobre los contenidos y el modelo de examen PAU, ya que no tendremos ocasión de impartir la asignatura.

Si yo quisiera ser especialista de griego para las PAU no tardaría mucho más en sondear la aceptación que tiene el actual sistema y, si ésta resulta negativa en un porcentaje significativo, buscaría una nueva fórmula alternativa para ese número de profesores descontentos. O quizás plantearía la necesidad de creación de una comisión mixta integrada por profesores universitarios y profesores de instituto, como ocurre en otras comunidades, para llegar a un acuerdo satisfactorio para todos.

Vayamos abriendo el debate mientras nos llega o no definitivamente la LOMCE.

ΔΙΑΛΟΓΟΣ: X Jornadas Cultura Clásica.com

En unos días se celebrarán en Málaga las X Jornadas de Cultura Clásica.com en honor del amigo que se nos fue, Juanvi-Hermes. El año pasado ya estuvimos en este imprescindible encuentro didáctico y tuvimos ocasión entonces de hablar de algunos métodos antidepresivos. Esta vez me toca presentar el manual de griego antiguo en el que he estado trabajando desde hace ya algunos años. Os dejo aquí la presentación que utilizaré para explicar un poco en qué consiste y cómo se ha ido gestando. 

Allí nos vemos!