Excursió a Lucentum i notes

Finalment la màquina va funcionar i vaig treure alguna instantànea dels millors moments de l'excursió a Lucentum.

Com sé que esteu ansiosos per conèixer les notes d'aquesta avaluació -que no han segut massa bons, per cert- aprofite aquest post per adjuntar-vos l'esquema detallat amb les vostres extimationes-βαθμοί.
Espere que aprofiteu les próximes vacances per descansar, renovar energies i afrontar l'última avaluació amb més δύναμη.
Valete! Χαίρετε!

La llum que crema (pars secunda)

De la versió del mite de Prometeu que va fer Várnalis ja n'hem parlat en un post anterior. En ella Momos ascolta el diàleg que, des de dalt de la creu, tenen Prometeu i Jesús. A banda banda de qüestionar amb un tò irònic els principis de la fe cristiana, així com l'existència de veritats absolutes, el diàleg permet a l'autor denunciar amb un cert tò amarg la inmoralitat de la societat, la ingratitut, la mesquinesa, la traició, la injustíca o el triomf de la llei del més fort.

Prometeu.: Què? Estàs dient-me que els homes et van crucificar? Quina classe de déu ets doncs? A mi em van clavar ací els deus. I molts a més a més. Com vas deixar que et posaren les mans al damunt els humans? Baixa immediatament d' ací. Eres una vergonya per a la nostra estirp divina.

Jesús: Als meus deixebles els afonaran amb claus els peus sota la terra i ells caminaran novament. Jo podria fàcilment baixar de la meua creu, però no vull. Vaig vindre al món precisament per tal de morir.

Prometeu: Amb quin motiu?

Jesús: Per a salvar-los.

Prometeu: Als hebreus? Doncs què bé! Com si no els coneguera jo als hebreus! Quan estava lliure i era jove vaig caure una vegada al seu país. Què pesta! … Mentiders, patriotes i beats, venen pàtria i déu per quatre xavos.

Momos: Potser els grecs són millors?

Prometeu: Pitjor. Els deus grecs, eixos sí que són els millors. Més bells, més intel·ligents, més valents. Fartons i femellers com el que més.

Momos: Va vindre a salvar també als grecs.

Prometeu: Dons la porta clara!

Momos: Salvarà tota la humanitat!

Prometeu: Jo els vaig salvar una vegada i fixa’t ara. Ja estaven bé quan els vaig modelar amb fang. Per què se m’ocorreria donar-los també esperit? Cóm eren en realitat al principi! Peluts de cap a peus, amb els ulls pegats al nas… Amb els braços mes llargs que els peus s’arrossegaven per terra... iguals que simis. Vaig robar el foc de l'Olimp i els hi vaig portar. Els vaig donar la raó i la llengua. Els vaig pujar a lo més alt, fins als deus. I ells em van trair. Amb la raó van descobrir l’engany i la ingratitud. Amb la llengua la mentida i més mentida. I què els demanava com a recompensa? Que m’ajudaren contra Zeus per a fer-me amb el poder del món i que m’honraren molt més que a ell, perquè crec que ho valc. Però quan Zeus els va preguntar, llampegant amb tota la seua fúria, “qui vos va donar el meu foc diví?”, “Prometeu, Prometeu!”, van cridar tots al mateix temps, i milers de dits plens de verí em senyalaren al tirà. Amb les seues mans i dents van ajudar a Forca i Violència a agafar-me i lligar-me amb cadenes.

Momos: No tenen ells la culpa.

Prometeu: No? Qui doncs? Zeus?

Momos: Tu mateix.

Prometeu: Jo?

Momos: Sí, tu, perquè vas ser derrotat. Si hagueres vençut a Zeus, llavors tots estarien de la teua part, deus i homes. Tots t’ajudarien a capturar el teu enemic i a encadenar-lo. … I ara tots l’haurien oblidat, com t’han oblidat a tu. Potser no ho sabies? Els vençuts mai tenen raó. La multitud indecisa sempre es posa de part dels vencedors. Fins al dia de hui la història del món es la història dels vencedors.

Salus per aquas

Jacuzzi, aquarunning, hot tub, aquafitness, són alguns dels anglicismes que s'han posat de moda últimament i amb els quals en les societats anomenades de "progrés" -amb calés suficients per pagar l'aigua que no tenim dels camps de golf-, designem tota una mena d' aparells o esports nous relacionats amb l’ús de l’aigua i la salut.
Les propietats medicinals de l’aigua son, però, ben conegudes des de l’antiguitat. No és casual que emprem paraules com ara balneari, talassoteràpia, solàrium, cromoteràpia, vaporarium i d'altres semblants amb arrels gregues o llatines. Sovint emprem una altra l ’origen de la qual pareix més dubtós: spa.
En la circular que l’ajuntament està enviant recentment per donar a conèixer, entre altres innovacions urbanístiques de la ciutat -abans de les eleccions, per suposat-, les instal·lacions del Complejo Deportivo Municipal de l’antic “matadero”, he trobat un exemple d’aquesta barreja lingüística: “els abonats poden fer ús de la zona wellness que compta amb frigidarium, bany de vapor, sauna i els hidromassatges…”

El pròxim dimarts tindrem ocasió de conèixer una mica més com aprofitaven l'aigua els romans que visqueren al poblat de Lucentum. Coïncidint amb el dia mundial de l'aigua, el dijous farem una prova-control-test, o com vulgueu dir-li, sobre els banys termals i altres construccions d'aquest jaciment arqueològic. Ací deixe unes presentacions que vos poden servir per anar preparant la visita.

Get your own Box.net widget and share anywhere!

OI TOY XEIPΩNOΣ ΦIΛOI

La millor forma d'aprendre és compartir el coneixement. Amb aquesta idea va neixer la web 2.0.

Pel que fa al món de les clàssiques l'entusiasme d'uns quants professors pioners en les noves tecnologies és va materialitzar en la creació de Χείρων-Chiron, un espai col.laboratiu que ha anat creixent a poc a poc amb la participació de tots i que constitueix ja una font indispensable per als qui treballen, estudien o senten curiositat per la cultura grecollatina.
Cada vegada som més els que hi estem enganxats d'alguna manera en la ret. La feina amb l'οrdinador resulta un tant solitària, però ara els amics del centaure ens podem veure des de l'espai, com a punts microsòpics que som dins del cosmos infinit, això sí, una mica més juntets.


chiron - Tagzania

TO TEΛEYTAIO TEIXOΣ

Xipre és un dels indrets més emblemàtics del Mediterrani amb una llarga història i un patrimoni cultural força ric. Molts foren els pobles que, atrets per la seua situació estratègica, passaren per l’illa deixant la seua empremta cultural, com ara els grecs, fenicis, egipcis, perses, romans, francs, venecians i otomans.

En època contemporània fou colònia britànica fins el 1960. Després de 14 anys d'independència -les bases militars angleses encara hi són- Turquía, aprofitant la instauració de la dicatadura a Grècia, invadeix l’illa, ocupant un 37% del territori, després d’assassinar a milers de persones i expulsar la població de les seues cases.

Al 2004 la República de Xipre va passar a ser membre de l’Unió Europea, fet que va obligar a l’autoproclamat govern turco-xipriota a replantejar-se la qüestió del trànsit d’una banda a l’altra de la frontera.

Fa un parell d'anys vaig viatjar a l’illa d’Afrodita amb motiu d’un interesant congres internacional sobre didàctica del grec i l'aplicació dels valors de la democràcia atenesa en el món actual. Com ocorre en molts congressos, la millor part fou l’experiència humana. Els participants estrangers de l’event de fet varem rebre una càlida acollida dels organitzadors locals. Gràcies a la seua hospitalitat varem tindre l’oportunitat de conèixer de prop el drama xipriota.

L’altre dia vaig llegir en el diari καθημερινή una notícia que posa de manifest el coratge de l’oprimit poble xipriota en la seua llarga lluita pel reconeixement dels seus drets i la seua integritat territorial. El govern greco-xipriota ha enderrocat durant la nit part del mur de la vergonya que divideix la capital de Nicòsia. La pilota està ara en el teulat del govern turco-xipriota, a qui se li està demanant des d’Europa i Nacions Unides l’obertura immediata del carrer Ledra situat sobre la famosa “linea verda”, així com la desmilitarització de la zona. Turquía deuria donar un pas endavant, si més no pels seus interessos econòmics a Europa.

El dia després

Ahir varem celebrar en el centre el dia internacional de la dona treballadora. En un ambient festiu hem assistit a un parell d’actes simbòlics organitzats, quasi tots, per professores i alumnes. Com que l’assistència era voluntària, molts van preferir absentar-se, demostrant poca solidaritat.
Hui hem assistit a una conferència sobre feminisme i la memòria històrica. Hem aprés que cal tindre present el passat per tal de no cometre els mateixos errors. El món clàssic ens queda més lluny, però també ens pot ajudar en aquest sentit.
La cultura grega ha estat des de sempre un model i font d’inspiració per a les manifestacions culturals occidentals. A nivell social, però, la discriminació de dones i esclaus era un fet que tothom solia acceptar.
Si naixies dona en l’Atenes de Pericles no tenies cap dret civil, ni possibilitat de participar en la vida social de la ciutat. Els pares s’encarregaven de buscar-te marit quan eres encara verge i en cas de separació tornaves al pare o als germans, però els teus fills es quedaven amb el teu ex-marit. Açò ja ho criticaren molts pensadors de l’època, com ara Èsquil o Eurípides. Ahí están, per exemple, el personatge d’Io o el de Medea que ens recorda Mertxu.

En algunes parts de l’Hèl.lade, però, tenien un sistema de lleis que afavoria i dignificava a la dona en molts aspectes de la vida quotidiana. Un exemple el tenim a Gortina en l’illa de Creta. Entre altres disposicions legals referents al matrimoni, les lleis d’aquesta ciutat estipulaven que :

SI UN HOME I UNA DONA ES DIVORCIEN, QUE ELLA MANTINGA ELS SEUS BENS, ELS QUE POSEÍA QUAN SE’N VA ANAR A CASA DEL MARIT, LA MEITAT DE LA RENTA, SI HI HAGUERA ALGUNA PROCEDENT DE LES SEUES PROPIETATS I LA MEITAT DEL QUE HAGUERA POGUT GUANYAT TEIXINT, I CINC STATERS, SI EL MARIT FORA EL CULPABLE DEL DIVORCI
Dissortadament aquesta situació no es va generalitzar en la civilització grega i no va tindre repercussió en èpoques posteriors. Un exemple el teniu en aquest epitafi, que mostra quins eren els principals valors de la dona segons la mentalitat romana:

POSTUMIA MATRONILA VA SER UNA ESPOSA SENSE COMPARACIÓ, UNA BONA MARE, UNA AVIA MOLT AFECTUOSA, MODESTA, PIETOSA, LABORIOSA, FRUGAL, ACTIVA, VIGILANT, PLENA D’INQUIETUDS. ES VA CASAR AMB UN SOL HOME I VA DORMIR AMB UN SON HOME. FOU UNA MATRONA QUE VA TREBALLAR DUR I EN LA QUE S’HI PODIA CONFIAR. VISQUÉ 53 ANYS 5 MESOS I 3 DIES

El protagonisme femení de les societats com la de Gortina va acabar ancorat en el passat i la nostra cultura va heretar, propiciada per la tradició patriarcal cristiana, un model de societat que sintonitza en molts aspectes amb la societat masclista de l’Atenes clàssica.

Cal que tinguem present no només un dia, sinó la resta de l’any la situació de la dona, perquè ens afecta a tots. I entre tots hem de lluitar per l’igualtat de drets, trencar els tòpics sexistes i combatre la violència de gènere. Els polítics ho faran amb les lleis, nosaltres amb l’educació.

Teseo y la minocabra Busita

Qui deia que el grec és una llengua morta?
Ací teniu una prova de lo contrari. És la primera part del vídeo que vam preparar l'any passat en Sant Vicent. Va estar una experiència molt divertida i els alumnes -als qui envie des d'ací una abraçada- van tindre molta paciència amb mi, però crec que a la fi van aprendre bastant.

Enguany hem de repetir l'experiència. De moment podeu anar fixant-vos en les pífies cinematogràfiques o llegir el guió. Fixeu-vos en la pronunciació erasmiana!