Σούνιον και Κεραμικός

Del continente de Grecia sobresale, hacia las islas Cícladas y el mar Egeo, el cabo Sounio del Ática.
Τῆς ἠπείρου τῆς ῾Ελληνικῆς κατὰ νήσους τὰς Κυκλάδας καί πέλαγος τὸ Αἰγαῖον ἄκρα Σούνιον πρόκειται γῆς Αττικῆς

Así describe Pausanias la localización del cabo Sounio, al sur del Ática a unas dos horas de viaje desde Atenas. En en el interior de un recinto antiguamente amurallado se erige el templo de Poseidón, en una de cuyas columnas, según se dice, Lord Byron escribió su nombre, un graffiti del romántico inglés, vaya. Es un lugar emblemático de Grecia, visitado por miles de turistas llegados de todas partes para contemplar la puesta de sol.

De vuelta a Atenas, y siguiendo la ruta marcada por Pausanias, entramos por el llamado Dípilos o dobles puertas, entrada oficial en la ciudad por la parte norte. Lo primero que encontramos es el Pompeion o edificio destinado a la preparación de los desfiles o marchas festivas (πομπή) que se celebraban regularmente y que se dirigían (πέμπουσιν) por el camino sagrado (Ἱερὰ ὁδος) a Eleusis, o en dirección contraria hacia la Acrópolis y el Partenón durante las Panateneas:
᾿Εισελθώντων δὲ ἐς τὴν πόλιν οἰκοδόμημα ἐς παρασκευήν ἐστι τῶν πομπῶν, ἅς πέμπουσι τὰς μὲν ἀνὰ πᾶν ἔτος, τὰς δὲ καὶ χρόνον διαλείποντες.

En el mismo recinto arqueológico, fuera de los restos de las antiguas murallas, cerca de la salida de la Ἱερὰ ὁδος, se encuentra el más antiguo cementerio de la ciudad, el Cerámico.

Los alfareros tenίan aquí sus talleres, aprovechando el suelo arcilloso y el agua del rio Iridanós. Pausanias explica así la etimología del nombre de este lugar:
Τὲ δὲ χωρίον Κεραμεικός τὸ μὲν ὄνομα ἔχει ἀπὸ ἥρωος Κεράμου, Διονύσου τε εἶναι καὶ ᾿Αριάδνης καὶ τούτου λεγομένου.
El lugar llamado Cerámico recibe su nombre del héroe Céramos, que dicen era hijo también de Dionisio y Ariadna.

Sounion-Cerámico

ΠΕΡΙΗΓΗΣΙΣ ΤΗΣ ΑΤΤΙΚΗΣ: Aίγινα καί Πειραιεύς

A excepción de la famosa Salamina, en la que por cierto no se conservan restos arqueológicos importantes -al menos yo no los encontré- la isla del Egeo más cercana a Atenas es Egina.
Su historia es larga. Las excavaciones han ido sacando a la luz diversos restos de construcciones y objetos pertenecientes a épocas diversas. Los primeros pobladores se remontan a tiempos prehistóricos, siendo la época arcaica y clásica la mejor conocida.
La antigua ciudad de Egina está situada en una pequeña colina al norte del puerto natural. Tuvo una enorme importancia gracias a la posición de su puerto. Perdió su importancia cuando fue construido, a iniciativa de Temistocles, el Pireo(1), lo que provocó constantes enfrentamientos entre Atenas y Egina. Finalmente la isla acabaría formando parte del imperio ateniense. Estuvo protegida por muros a partir del 211 a.C., fecha en que fue adquirida por el rey Attalos I de Pérgamo. En el 133 a.C. Attalos III la cedió a los romanos. Hay restos del periodo bizantino, incluso se ha conservado un mosaico de una sinagoga judía. Conoció la invasión de los cruzados (entre ellos catalanes) en 1204. En 1540 los venecianos la cedieron a los turcos. Fue la primera capital del estado griego estrenado tras la liberación turca. Desde aquí despachó Capodistrias los primeros asuntos diplomáticos de principios del siglo XIX. Poco a poco fue perdiendo interés político, pasando a ser simplemente una lugar de residencia veraniega. Algunos escritores como Kazantzakis o Elitis solían pasar largas temporadas en la isla buscando inspiración. En la actualidad vive del turismo y la venta de pistachos. Muchos atenieneses tienen aquí alguna casita de verano. Los fines de semana soleados se llena de domingueros que van a comer pescadito. Se alquilan bicicletas, aunque es más recomendable desplazarse el autobús o en coche porque hay algunas cuestecitas!

1. El antiguo puerto de Atenas era Fáliro, como lo explica Pausanias:
ὁ δὲ Πειραεὺς δῆμος μὲν ἦν ἐκ παλαιοῦ πρότερον δὲ πρὶν ἤ Θεμιστοκλῆς ᾿Αθηναίοις ἦρξεν, ἐπίνειον οὐκ ἦν. Φάληρον δέ, ταύτῃ γὰρ ἐλάχιστον ἀπείχει τῆς πόλεως ἡ θάλασσα.
El Pireo era un demos desde los tiempos antiguos, antes de que que fuera general de los atenienses Temístocles , no era puerto. El puerto de los atenienses era entonces Faliros, pues el mar allí dista poco de la ciudad.

Aquí os dejo algunas fotos de Egina y del Pireo.

Egina/Pireu

Το ταξίδι μου

Viajar es una de les experiencias más enriquecedoras y a la vez necesarias. Acercarse a la cultura de otros pueblos y conocer gente con mentalidad y costumbres diferentes te permite entender mejor las señas de identidad propias.

Cuando el camino de regreso se hace largo y las aventuras no nos dejan volver a tiempo, se corre a veces el riesgo de perder las raíces. Si la lengua materna es nuestra patria, cuando aprendemos y soñamos en una lengua diferente durante el periplo, nos convertimos en apátridas.

Cada vez que vuelvo a Grecia es como estar en casa. Una casa desangelada. Hace algunos años, cuando ya mi mirada romántica hacia este país había desaparecido dejando paso a la rutina, y el griego empezaba a no servirme demasiado para comunicarme con los griegos, recuerdo que, hablado con un buen amigo veneciano, meteco como yo, pensé que lo ideal habría sido nacer en Grecia, para ir luego a vivir a España.

Hago estas reflexiones hoy en la habitación del hotel de Atenas después de leer este fragmento del libro de S.A. Tovar, Biografía de la lengua griega: durante este periodo (baja edad media) los europeos con frecuencia viajaban a Bizancio para estudiar griego, con el propósito de capacitarse para traducir a los antiguos, aprendiendo primero -naturalmente- a hablar la lengua viva de ese tiempo y luego las formas anteriores.

Teseo y la minocabra Busita (μέρος δεύτερον)

Sé que estu ansiosos per saber qué passava finalment amb Teseu i Ariadna. En la primera part arribarem al clímax quan ella li demanava un favor especial. Què haurà passat amb la pobra Busita, la minocabra? Cóm haurà ixit Teseu del laberint? Haurà deixat plantada a la malaltosa Ariadna a l'illa de Naxos? Li haurà donat carabasses ella? Quina haurá estat la intervenció d'Hermes en els fets?

Per a que ixiu de dubtes ací vos deixe la segona part. Llegiu el guió i en tornar passem el curt sencer i fem un xicotet control davant de la pantalla!



Aprofite per recomanar-vos la nova sèrie còmica sobre una familia romana a TV3 titulada La via Augusta que comença el 26 d'Abril i que ja está sent comentada en la blogosfera. Veieu, per exemple, les crítiques "constructives" del blog de Sebastià. Això sí, esperem que els del PP consideren que no han de treure cap rèdit polític de cara a les eleccions amb el tall que havien previst de la senyal del canal català i puguem seguir xarrant de la sèrie quan torne από τών Αθηνών.

La llum que crema (tertia pars)

Ahir vaig tornar a veure la inquietant Última tentació de Crist i vaig recordar que tinc pendent l'entrega tercera de la versió del mite de Prometeu de Várnalis. Quin millor dia que el de pasqua de resurrecció per seguir escoltant a Crist i Prometeu xarrant des de la creu amb Mom?

.

Prometeu: No et veig.
Jesús: Jo a tu sí.
Prometeu: Deus ser molt jove. Almenys açò és el que puc deduir per la teua conversació.
Mom: Trenta-tres anys.
Prometeu: Ja deia jo. Un xaval. Pensaments propis d’una criatura. I es pot saber perquè et van crucificar els hebreus?
Jesús: Vaig ensenyar…
Prometeu: Una revolució, segur. Són coses inútils. Tots a la teua edat tenen eixa mania. Amb el pas dels anys se’ls passa, com a mi.
Jesús: Vaig prohibir qualsevol tipus de revolució. Vaig ensenyar obediència a la llei, amor al dolor i el dolor de l’amor.
Prometeu: Però llavors, cóm és que et va matar la llei? Tu no anaves en contra seua, la vas divinitzar, em pareix.
Jesús: Em van matar per revolucionari i per enemic de Déu.
***
Prometeu: Parles com un fuster o com un pobre pescador. No tens estudis?
Jesús: Jo vaig modelar el món i als homes. I ells les lletres. Què podia aprendre d’ells doncs?
Prometeu: Cóm que vas modelar els homes?
Jesús: Mon Pare, és a dir, jo.
Prometeu: Per què em vas mentir dient-me que aquest és l’ únic deu? Ara resulta que te Pare!
Mom: No et vaig mentir. Ell és Pare de sí mateix. El va engendrar el seu propi ésser.
Prometeu.: Em pareix que estàs delirant i tens febra. El món va nàixer del Caos. I jo vaig crear els homes de fang. I els vaig donar ànima amb el fang. Aquest fang roman sempre humit i brut en el seu interior.
Jesús: Mon Pare va crear els homes de fang. I els va donar com ànima el seu propi bufit, i per tant ànima immortal.
Prometeu: Ni tan sols l’ombra del fang roman després de la mort. Res. Quan promets vida eterna als ingenus, els estàs mentint.
Mom: Cap dels dos diu la veritat. El món no te principi. No te creador. Existeix sempre. I es fa sempre tot sol. Pel que fa a l’home, el va crear… el mono! I a vosaltres dos els homes. … El vostre treball es mantenir la desigualtat i defendre la injustícia.

Actuacions memorables

Finalment no hem tingut ocasió de veure al centre una setmana cultural plena d'actes lúdics i activitats alternatives. Amb tot, els petits actes que s'han fet han sigut molt interessants i hauríen de servir per replantejar-nos la necesitat d'una setmana cultural-solidaria com Déu mana.
L'esmorzar solidari va tindre un seguiment important. Menjar-se un bocadillo per 2 euros crec que ens ha servit per pensar una miqueta en la necessitat dels altres.

A iniciativa del Departament de Castellà s'ha realitzat un recital de poesía a càrreg dels alumnes de 2n de Batxillerat. No he pogut assistir, però sé que alguns s'han emocionat.
Enhorabona als organitzadors i als participants d'aquestos actes.

El nostre Departament ha tingut també una presència modesta, però amb prou èxit. Les representacions dels mites, tot i que no tingueren una difusió mediática excessiva, han acaparat l'interés de molta gent. Ací teniu els resultats dels qüestionaris. Molt bé, xiquets, no esperava menys de vosaltres!
Dona testimoni del vostre talent la càmara indiscreta, que, com no podía ser d'altra manera, ha arreplagat també els momens àlgids de l'extraordinari concert amb el que vos va deleitar el cada vegada més nombrós cor de l'institut en la seua segona actuació estelar, esta vegada ja sense acompanyament instrumental permanent i amb tres veus en algunes peces! A veure si la pròxima ja tenim preparada la cançoneta grega.

Literatura i política

L’any que ve entra en vigor la LOE i amb ella una nova assignatura que ja està provocant polèmica, l’educació per a la ciutadania. Mentre que per a alguns l’assignatura vulnera alguns dels principis constitucionals, ja que suposadament es fica en territori de l’àmbit familiar al tractar temes de l’educació emocional i/o sexual dels fills, per a altres es tracta simplement d’una assignatura que neix sense cap interès per afrontar els problemes reals dels joves, més pròpia de los “mundos de Yupi” que altra cosa. Particularment crec que és símptoma d’una societat en crisi de valors aquella que necessita dedicar hores de l’ensenyament a educar als futurs ciutadans en qüestions de convivència democràtica, respecte, solidaritat i drets humans. De les qüestions més pràctiques, com ara la falta de preparació del professorat i de recursos didàctics adients, així com la mínima importància que tindran en el currículum i els expedients aquestes hores també caldria parlar-ne. Ho farem un altre dia, o no.
Avui vull comentar un fet concret del nostre institut relacionat amb aquestes qüestions i d’altres més generals sobre la finalitat de l’ensenyament.
Als del club de lectura de l’institut ens han fet una proposta d’entrevista en un mitjà de comunicació local que, a nivell sobre tot nacional, no es caracteritza precisament per la seua imparcialitat informativa. Alguns col•laboradors del club es neguen a participar - postura del tot respectable- al•ludint qüestions de principis, però tampoc els pareix bé que hi anem altres.
Jo et pregunte ara, company: què són els principis? Jo diria que de vegades són només això, principis que no porten enlloc, doncs ens impedeixen arribar al final feliç.
Com deia Protàgores la veritat absoluta no existeix, doncs és quelcom totalment subjectiu i relatiu. Per això, si tenim predisposició, talant, sentit de l’humor o com vulgueu dir-li, cal que substituïm el criteri que nosaltres tenim sobre la realitat i, en lloc d’imposar-lo o ignorar els demés, tractar de trobar el bé comú.
Potser algo d’açò és el que feren els polítics durant la transició. Un d’ells va dir fa poc -en una emissora diferent-, parlant del procés de pau obert per Zapatero amb l’organització ETA, que no hi ha cap llei escrita que permeta a un govern democràtic dialogar amb terroristes. Això, insistia Santiago Carrillo, és fer política. I n’estic d’acord. Sempre m’ha paregut dolenta aquella frase popular que diu: “d’on no hi ha no es pot treure”. Crec que de tothom -i totdona- es pot treure sempre algo positiu i donar un pas endavant en el coneixement i respecte mutu. I si tinc un principi aquest és no pagar amb la mateixa moneda als qui actuen en contra dels meus principis.
A ningú se li escapa que els mitjans de comunicació, entitats privades o públiques, etc. estan sovint condicionats per la política -o al revés-. Però ha de estar també l’educació sotmesa a les ideologies? Hem de fer política des dels centres? Supose que sí, però entenc que la política, si fa no fa, és la recerca del benestar d’aquells que conviuen dins d’una societat. Parlem de llibres i despertem l’esperit crític si volem tindre xavals sans i lliures.

Sí, val la pena

¿Val la pena viure?

Si li preguntarem al fill de David rei de Jerusalem, que apareix a l'Eclesiastés de l'Antic Testament, ens diria aquella frase cèlebre "ματαιότης ματαιοτήτων καί πάντα ματαιότης" és a dir vanitat de vanitats i tot és vanitat. Per a aquest predicador llegendari res no hi ha segur en aquesta vida, ni és perdurable ni ens ompli de goig tant com la vida en el més enllà al costat de Déu. Per aixó la ciència, les riqueses, honors, poder i altres plaers mundans no tenen cap valor, són coses inútils, vanes.

Durant molt de temps l'estudi del grec i el llatí ha tingut sempre un marcat caràcter pràctic. Els qui estudiaven aquestes llengües "mortes" veien en elles un instrument per accedir a ciències com ara la medicina, o bé un instrument necessari per poder interpretar els textos sagrats bíblics. És a dir, que no s'estudiaven des d’una perspectiva estrictament lingüística i com a dipositèries del llegat cultural antic. Conèixer i aprendre dels clàssics era per a molts creients simplement una vanitat.

Amb la coneguda máxima del citat llibre bíblic ha començat avuí Paco Vilaplana la seua classe 5.001. Després de 20 anys jubilat el meu mestre de Batxillerat, un dels culpables de la meua vanitat mortal, Paco -durant molts anys Don Paco- ha acceptat la meua invitació a xafar de nou les aules. He vulgut d'aquesta manera humil agraïr-li la seua paciència i dedicació com a professor de tantes generacions.

Agraïsc també als alumnes que hajen preferit deixar a Xenofont i Diceòpolis per un dia i escoltar les seues pausades explicacions. A banda de les qüestions teòriques sobre les llengües indoeuropees i semítiques, crec que la lliçò que ens ha donat Paco és d'un altre ordre. Hem aprés que el grec no és una vanitat, sinò una passió, eixe πάθος intern del que també ens ha parlat, un sentiment que ens fa sentir vius i ens ajuda a superar obstacles. Recorde que un día, en la meua desesperació d'alumne adolescent que no enten rés del que intentava traduïr, Paco em va dir, amb el seu característic humor, que lo difícil del grec són només les primeres 5.000 classes.

Γενεὰ πορεύεται καὶ γενεὰ ἔρχεται, καὶ ἡ γῆ εἰς τὸν ἀιῶνα ἕστηκε

᾿Εκκλησιστής Α' 4

Una generació va i una altra ve, però la terra subsisteix fins l'eternitat. Ecclesiastés 1.4

Agenda

Abans d'afrontar la recta final del curs el més d'Abril ens ajudará a renovar energies. Primer setmana santa i després les tant esperades festes de Sant Jordi.

El meu parèntesi será una miqueta més llarg, doncs, com ja sabeu, estaré en un institut d' Atenes. Ho he deixat, però, tot preparat per a que pugueu seguir el curs amb la major normalitat possible. Els companys Paco i Oreto s'han oferit amablement a substituir-me en algunes sessions.

Als de 1er vos deixe ací el calendari d'activitats amb deures i examens previst durant la meua absència. La resta de classes, que estareu amb el professor de guardia, espere que les aprofiteu al màxim. Feina no vos en falta. Vos recorde que cal preparar en la wikipaideia l'argument del teatre en llatí. A banda dels nostres exercitia en quia vos servirá aquest recull de recursos amb vocabularis, jos i exercicis.

Les xiques de Grec II tindreu que anar adelantant matèria soletes, empollant els dos últims temes que ens queden i uns quants pàrrafs (vistos i no vistos a classe) del text.
No m'oblide dels llatins II i de l'examen de Lucentum que tan mal de cap ha donat a més d'un. Com molta gent tenia problemes per fer la descàrrega del Box del post anterior, ara podeu trobar les presentacions en aquest enllaç.

No estaré present físicament, però sí que estaré al tant del que feu en la ret. Miraré de tant en tant el xat i respondré als possibles missatges del correu.

Si algú vol alguna cosa de Grècia...

Curate ut valeatis!

Χαίρετε!