La pulsera de lapisázuli és una novel·la ideal com a lectura per als alumnes de Secundària i Batxillerat. Escrita amb un estil clar i suggerent, emocionant pel que fa a l'argument i no massa llarga. Amb ella les xicones de 4rt enguany han aprés un fum de coses sobre el món antic i ens ha servit de pretext per tractar diverses qüestions d'actualitat, com ara la manipulació de les persones amb discursos de la por i les causes patriòtiques o d'ideologia fanàtica que tantes desgràcies ens provoca constantment a la humanitat. Aquest és el resum que han preparat.
Aprofite el post per compartir la imatge del darrer taller d'epigrafia que han fet, una rèplica de la famosa pedra de Rosseta. En aquesta ocasió hem escrit en jeroglific, llatí i en grec. No ens ha quedat gens mal!
Després de més d'un any sense escriure res per ací ho torne a fer (ja sense intenció de continuar periòdicament com abans, ja que amb les xarxes socials els blogs ja no reben gaire visites, i d'altra banda el seguiment de les classes a nivell virtual el fem ara mitjançant TEAMS), per fer un post d'aquells que més m'agradaven i que etiquetava antigament com "exalumnes". M'agrada conservar este tipus de crònica en xarxa.
Sempre fa goig retrobar els alumnes d'altres anys que tornen al centre per fer algun tràmit i, de passada, ens fan una breu visita.
Enguany hem tornat a veure a una de les 9 Muses de 2017-9, a la que aprofitant que està fent el seu pràcticum d'història, hem invitat a la nostra classe.
Ahir Keren Juan va fer una xarrada molt interessant als alumnes de Batxillerat sobre qüestions d'educació i orientació acadèmica, al temps que ens va presentar algunes eines molt útils per a la consulta i recerca d'informació del món antic, com ara la revista Desperta ferro.
És una satisfacció com a docent veure com maduren els alumnes i s'apasionen per aquelles qüestions culturals i valors del món antic que tractem en les nostres classes de grec i llatí. Keren, a més a més, s'ha convertit en una gran comunicadora assolint una gran capacitat de transmetre entusiasme pels estudis, i ho fa amb la seua simpatia de sempre. Li agraïm la seua visita moltíssim i li desitgem també des d'ací el millor en la seua carrera professional, que de segur serà exitosa, siga a una biblioteca, a un museu, o on siga, si no en un institut.
Quedará sempre en el meu record aquell graciós "picky picky humanístico" de Keren i les seues companyes!