diumenge, 11 de febrer de 2007

La llum que crema (prima pars)


Moltes són les versions que s'han fet del mite de Prometeu. Una de les més originals és la de l'escriptor grec Kostas Varnalis, inclosa en l'obra La llum que crema, publicada en l'any 1931.

Aniré traduint ací alguns passatges de la primera part, en la que escoltareu a Momos en un fantàstic diàleg amb Prometeu i Crist. En aquest primer fragment Momos tracta d'explicar-li a Prometeu els misteris de la nova religió, però el tità és incapaç d'entendre-los amb la raó i no pot acceptar-los.

Momos: ¡És de debò el Déu únic i verdader! No existeix cap altre. Per això és el Déu Verdader.

Prom.: És verdader i mori?

Momos: Perquè és totpoderós.

Prom.: La mort és debilitat dels homes, no poder dels déus.

Momos: Peró si no mori ell en sí. Ell és esperit. Mori el seu cos. Va ser ell qui va voler néixer i viure durant un temps com un home. Però en tres dies sortirà de la seua tomba i tornarà als cels, d'on va vindre.

Prom.: L'esperit o el seu cos?

Momos: Pregunta-li a ell.

Prom.: Cóm li diuen?

Momos: Jesús.

Prom.: Cóm has dit?

Momos: Jesús.

Prom.: Jesús, Jesús… estrany. Jo conec a tots i cadascú dels déus, gran i menors, semidéus i herois amb tota la seua família, llurs dones, xiquets, amants i descendents. I eixe nom no em sona de res.

Momos: Però és que no és grec!

Prom.: Que no és grec? ¿Doncs aleshores què és?

Momos: Hebreu.

Prom.: Hebreu? I per què no m'ho has dit des del principi per no marejar-me? Un bàrbar i per tant un déu fals.

Momos: Lo mateix diu ell dels déus grecs, que són falsos i bàrbars.

Prom.: ¡Zeus, eixe sí, els demés som tots verdaders!

συνεχίζεται...