Tesmofòries a Sagunt

Ahir vam estar als Ludi Saguntini una activitat extraescolar que he repetit en anys anteriors, perquè ens resulta molt interessant, formativa i lúdica.

De matí, mentres el grupet de Literatura Universal assistia a la representació tràgica de l'Edip Rei de Sòfocles, la resta d'alumnes va estar fent uns tallers, de ceràmica els de Cultura Clàssica i d'indumentària els de 4rt de Llatí i els grecollatins de 1er de Batxillerat.
Vam doncs aprendre la tècnica dels ceramistes grecs i la forma i simbolisme de les prendes de vestir emprades a Roma segons classes socials i sexes.

 

A alguns xicons de 3r el plat els va eixir molt bé, perquè ho van fer amb gust i paciència. A d'altres, que estigueren xarrant tota l'estona, la cosa no els va lluir tant.

    

Els xicons de 4rt i 1er em consta que van estar atentíssims a les explicacions de la benvolguda Celi, a qui envie des d'ací una forta abraçada.

     

Després vam visitar el xicotet Museu Arqueològic. El grup dels més menuts, potser perquè estaven més atents a les seues necessitats bàsiques com ara l'estómac, no van apreciar res de les peces del passat que allí es mostren i simplement es van passejar ràpidament com si estigueren al centre comercial. La resta, però, si va disfrutar, i jo amb ells, observant amb curiositat les deixalles mitjançant les quals els romans habitants de SAGVNTVM encara ens parlen.

A migdia uns pocs van poder gaudir de l'ombra i bon estar de les muralles. Altres van aprofitar per fer un tomb pel centre de la ciutat i gaudir de l'ambient del Festival. Uns pocs van fer la bobada d'anar en bus fins al port, on no hi ha res, a menjar a un local de menjar ràpid nordamericà dels que es troben en qualsevol lloc. Llàstima de temps perdut i diners. 

De vesprada ja vam passar una estona agradable en companyia dels disbarats, escatologies i obscenitats de la comèdia aristofànica Tesmofòries. Gens de prejudicis i fora complexos, vaja.



Espere doncs que passareu tots un bon dia, aprenent coses del món grecoromà fora de classe de manera pràctica. Ja vau veure que no som els únics!!

El comportament del grup va ser correcte, gràcies a tots per l'atenció prestada en general (no falta mai la gent que no sap estar en companyia d'altres compartint en silenci l'autobús o el que fa la pose "gracioseta" en la foto; casualitat que sovint són els mateixos!).

Gràcies als meus acompanyants, Xavier i Carmen. 

Agraïm també des d'ací als organitzadors i voluntaris del Festival i dels Ludi Saguntini.