Després d'un any i pico amb el mètode LLPSI, ara, quan ja s'haviem fet il·lusions de saber cóm acaba la història de la familia de Iuli, ens hem de posar, dissortadament, amb els textos històrics de Cèsar, un dels autors clau de les PAU. I ho fem amb una primera presentació que ens servirá per saber cóm podrà ser en lo successiu el ritme de treball a classe.
Fins ara ens haviem acostumat a llegir sense necesitat d'analitzar sintàcticament a cada cop frase per frase, a entendre el sentit global dels textos sense haver de recòrrer al diccionari com a un amnèsic del vocabulari, als listenings, als didàctics pensa del quadern, i a produïr els nostres xicotets textos a nivell escrit i oral. Hem assolit una competència lingüística i comunicativa elemental en llatí que ens permet entendre el missatge principal de textos literaris d'una dificultat mitjana, com ara la llandosa narració propagandística de Cèsar, però ara hem de demostrar també que dominem els intruments teòrics tradicionals de la filologia gramaticalista, a saber: l'anàlisi sintàctica i morfològica. Seguirem practicant l'etimologia, però centrant-nos fonamentalment en els verbs. A més a més, ens tocarà aprofundir, mitjançant la preparació i exposició oral de treballs col·lectius, en el temari de literatura llatina.
Començarem, però, aquesta transició introduïnt una dinàmica d'estudi en equip, val a dir treballant per parelles els textos seleccionats, fixant-nos especialment en els apartats tractats en la presentació que us propose com a model. L'any passat aquesta proposta no va quallar massa; espere que enguany, xiquetes, sí tinga més èxit i pugam aprendre tots de tots i de manera una mica més creativa.
Ànims.
Ànims.
Fortuna audaces iuvat!
