La situació en la que ens deixa l’administració educativa és realment per a plorar en molts aspectes. Açò no impedix, però, que fem certa autocrítica.
No compartisc en absolut l'opinió dels qui pensen que els joves d'ara sabem menys que abans i que cada nova generació té menys nivell. El que ha canviat és la societat en conjunt, les relacions personals, les inquietuts i també les formes d'aprendre i d'ensenyar.
Jo no sé més que un xiquet de primària. Ni sabia tampoc, quan tenia quinze anys, el que saben hui els meus alumnes adolescents. Potser perquè no vaig xafar una escola fins als sis anyets. Aleshores no hi havia aquestes modernes guarderies on els més menuts aprenen a llegir. No només aprenen les lletres, és veritat. Als patis de les escoles infantils també aprenen aviat altres habilitats lingüístiques. A banda de l'anglès, els xiquets i xiquetes coneixen el misteriòs poder de les paraules, i també de les paraulotes, juntament amb el sentit de la possessió. Però acò és, potser, conseqüència inevitable de la socialització, necessari en el procés d'evolució de la condició humana.
I en aquest procés hui tenen un paper indiscutible les noves tecnologies, que lluny de ser una moda passatgera, pareix que han vingut per instal·lar-s'hi. La revolució digital és, sens dubte, un fenòmen d’una importància només comparable a l’aparició de la impremta. Fins que aquesta no existia els analfabets no sentien gaire la necesitat d’aprendre a llegir. El poble, a més a més, era més fácil de manipular, degut a la manca difusió de la cultura, privilegi d’una minoria culta, l’aristocràcia i els clergues. La cosa va canviar quan començaren a circular llibres per tot arreu. Qui no en sap res d’informàtica a nivell d'usuari hui pot tenir la mateixa sensació de pèrdua i desorientació.
En matèria d'ensenyament les noves tecnologies constituixen un recurs complementari val la pena conèixer per tal de no quedar fora del joc. En aquest sentit la rutina acadèmica, la falta de motivació i la por a allò desconegut són el nostre pitjor enemic. Es cert que hi ha gran quantitat de programes i aplicacions que canvien constantment, que allò que hui emprem demà queda ja obsolet, però també es veritat que en general el funcionament d'aquestos aparells cada vegada és més senzill. Ara és el moment d’aprendre alguna coseta que encara no saben els nostres alumnes, sovint experts només en el messenger i el tuenti. És a dir, tenim l’oportunitat d’anar per davant dels natius digitals en les nostres clases emprant ferramentes digitals atractives, abans que ells ens adelanten definitivament.
La meua nebodeta té quasi cinc anys i els reixos enguany li van portar un ordinador portàtil taronja de plástic, però funcional. L’altre dia me'l va ensenyar i em vaig quedar perplexe veient la facilitat amb que obri i tanca els jocs i com empra ja el ratolí. Per sort es va cansar pronte i vam passar a fer un puzzle de 100 peces de princeses. Ja se les coneix totes, perquè les ha vist en DVD, un aparell que també coneix, per supost. Una altra pantalla que li és familiar és la del mòbil. Ja sap que no només servix per parlar, sinò que hi caben fotos i videos. A este pas no tardará molt en enviar un SMS als seus pares per a que l'arrepleguen de l'escola.
No será el seu tio qui li compre una Nintendo per passar les hores matant monstres, ni una Wii per jugar partides de tennis amb un comandament a distància. Però serà inevitable que tard o pronte es conecte a Internet per xatejar, per baixar-se música o pujar les seus fotos en ret. Caldrà, però, estar molt d'amunt d'ella per tal que faça un ús adient d'Internet i no tinga massa confiances amb desconeguts internautes, ni publique la seua intimitat. A casa, però també a l'escola, ensenyarem als nostres fills a emprar les noves tecnologies no només com a fórmula d'oci, sinó també per buscar informació, produïr coneixement i compartir-lo.
Cada vegada els docents són més conscients de que el seu tradicional paper com a transmisors de coneixement hui ja no té sentit i de que els alumnes demanen ser protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge. Es cert que poc podem fer quan les autoritats continuen centrant l'interés del sistema educatiu en el cultiu de la ment, en detriment del desenvolupament personal dels joves i de la seua formació crítica en valors. Ni els llibres ni els exàmens tradicionals escrits ens ajuden a potenciar allò que se'n diu intel·ligència emocional. I per seleccionar les ments més privilegiades en aquest món competitiu tendim a valorar allò que es recorda i no el que realment es sap, perquè el que interessa és potenciar la productivitat de la societat que hem construit. Dissortadament, de la felicitat de l'individu no tenim gaire temps d'ocupar-nos en les escoles.
Precisament per la manca de temps l'ús de les noves tecnologies s'imposa com a mitjà útil per tal d'assolir els continguts de formació de manera més ràpida i millor. Però no és tracta només de posar els mitjans tècnics per acabar ensenyant el mateix de sempre, sinò d’emprar-los amb un enfocament metodològic diferent que dinamitze la creativitat i la construcció personal del coneixement. Penjar els nostres apunts en la ret ens estalviarà fer fotocòpies, per exemple, però no farem que els alumnes siguen més autònoms. Si no canvia la idea de que un bon mestre no és aquell que explica molt, sinò el que és capaç d'inspirar, les tecnologies fracasaràn i res no transformarem. Però si ho aconseguim contribuirem a que els alumnes de hui esdevinguen homes més lliures del demà.
