Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris selectiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris selectiu. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de març del 2019

Reflexiones sobre los objetivos de Griego en Bachillerato


Contando con su permiso, reproduzco aquí la carta que nos envia el compañero Gregorio Galán con sus interesantes reflexiones sobre el modelo de examen selectivo de griego que se está debatiendo estos días en nuestra comunidad. 
Aprovecho para enlazar el artículo reciente que publicamos M. Garrido y yo en la revista Thamyris titulado Helénicas de Jenofonte: un selectivo diferente es posible, en el que trato la cuestión.


Quería aprovechar la invitación que nos han hecho los especialistas de la materia de Griego en las universidades valencianas de proponer nuevos textos en 2º de Bachillerato para hacer algunas reflexiones que llevo rumiando desde hace años.

Estoy en el oficio desde el curso 87-88, así que, si no otro mérito, me avala, al menos, el beneficio de la experiencia. He de aclarar, no obstante, que he ejercido casi siempre como profesor de Latín. Hace unos diez años que imparto también Griego de forma continuada y es en esta materia donde se dan unos hechos que a mí me extrañaron desde un principio. 

Creo que lo que está en juego es algo más que la idoneidad de los textos, lo que nos estamos jugando es la supervivencia del Griego mismo en la enseñanza (el Latín es más difícil que se lo carguen, pero el Griego está en las últimas, en parte por la política de gobiernos ineptos, en parte, a qué negarlo, por nuestra propia tozudez). Y lo mejor que podemos hacer para defender nuestra materia, aparte de reivindicaciones que se parecen sospechosamente a una especie de mendicidad gremial, es hacerla atractiva. 

Y cuando digo hacerla atractiva no me refiero a que los profesores hagamos el payaso, a que demos aprobado general o a que vayamos “vendiéndola” entre los despistados alumnos de 4º de ESO. Me refiero a sacar todo el partido académico que una asignatura como el griego permite, de manera que sean los propios alumnos, con su demanda, los que avalen la persistencia de una asignatura tan “anacrónica” e “inútil”. Porque es obvio que puede ser atractivo para los alumnos conocer la literatura clásica. Y la mejor manera de conocerla bien es leer textos en clase, con la ayuda y los comentarios del profesor (porque aún no tienen la madurez personal ni académica suficiente para poder apreciar estos textos con una lectura individual). Leer una comedia, una tragedia, fragmentos de la Ilíada o la Odisea, algún relato de Luciano… es la forma efectiva de que aprecien su valor de clásicos. 

También es evidente que la Mitología es otra parte de la asignatura que los puede encandilar: conocer qué es un mito, estudiar mitos comunes con otras culturas, ver su influencia en las artes a lo largo de la historia y hasta nuestros días, sobre todo en la literatura y en la pintura. En fin. Conocer algo de la historia de Grecia quizá es más arduo y farragoso para ellos, pero hay excelente material audiovisual con el que dulcificar el tema. 

En este apartado me parece importantísimo que los alumnos conozcan las grandes aportaciones de los griegos a nuestro mundo: la filosofía, las ciencias, la democracia, las artes… La etimología es otra herramienta de nuestra asignatura que no sólo los divierte, sino en la que más claramente advierten una utilidad inmediata. Hay tantos helenismos en castellano y es tan grande la carestía léxica de los alumnos que abordar esta cuestión resulta enormemente recomendable. Pero es evidente que enseñar todo esto con seriedad necesita tiempo, mucho tiempo. Y es más que evidente que desde hace años, y por las exigencias de la PAU, estamos demasiado centrados en el estudio casi exclusivo de la Gramática para poder abordar unos textos que, por mucha Gramática que expliquemos, quedan fuera del alcance de los alumnos. 

Por todo ello, mi propuesta (quizá un poco radical, pensarán algunos, pero a mí, tras treinta y dos años de docencia, me parece la más sensata) es elegir textos ADAPTADOS. Textos adaptados con un nivel de dificultad progresivo, claro está, pero textos que estén al alcance de las posibilidades de un alumno de bachillerato. Esto es un principio pedagógico elemental: para que un alumno pueda motivarse, pueda interesarse por alguna materia, su comprensión y su dificultad han de estar a su alcance. 

Porque, no nos engañemos, traducir a Jenofonte, a Lisias, a Homero es sencillamente imposible para un alumno actual. Y no creo, además, que sea un objetivo que haya de obsesionarnos hasta el punto de renunciar a todo lo bueno restante que la asignatura puede aportar a los alumnos. Elegir textos que tengan interés per se, y no sólo que sirvan para practicar las cuestiones gramaticales vistas. 

He utilizado varios cursos el manual de la editorial Editex en 1º y me parece que es el camino a seguir: desde el minuto cero propone, en vez de oraciones rancias y descontextualizadas, textos accesibles de tema mitológico que, además, dan pie para profundizar en el mito mismo. El manual de 2º no lo he utilizado (por razones obvias), pero veo que sigue este camino: textos mitológicos a los que se van añadiendo fragmentos adaptados de Platón (Apología), de Sófocles (Edipo Rey, Antígona), de Aristófanes (Lisístrata), de Aristóteles, de Estrabón, de Heródoto, de Homero. Qué mejor manara de que los alumnos conozcan a tantos autores que a través de sus textos ADAPTADOS. 

Por último, quería añadir otra propuesta de forma enérgica: el examen de Selectividad tendría que ser abierto, no sobre textos prefijados. Si somos sensatos, coherentes y asumimos que traducir griego clásico es un objetivo irreal para un alumno de bachillerato, podríamos dejar de hacer ese paripé que es traducir en clase unos textos que son los que van a caer en el examen. De hecho, que esto sea así, es el reconocimiento implícito de lo que estoy diciendo: como sabemos que los chicos no van a poder traducir de verdad, les masticamos esos textos durante el curso para que luego los vomiten en el examen. Así la mayoría aprueba, muchos sacan incluso buenas notas y todo el mundo tan contento. ¿No sería mejor poner un examen con una dificultad razonable para que los alumnos se enfrenten a él de verdad, sin paripés? Un texto donde los alumnos tengan que demostrar que han adquirido ciertos conocimientos de Morfología y de Sintaxis con los que pensar (¿hay mejor objetivo que conseguir que nuestros alumnos aprendan a pensar?) para resolver el enigma que es un texto en griego, aunque no sea exactamente como lo escribieron Homero o Platón. De esta manera, además, cada profesor tendría libertad para elegir los textos que por afinidad, por capricho, por coyuntura o por pura apetencia, prefiriese. Y cambiarlos también a su antojo. Esto no es nada raro, dicho sea de paso: es lo que hacemos en latín. El que no haya textos prefijados nos permite a los profesores ir eligiendo en cada momento los que nos parecen más oportunos. Aunque no soy del bando de los que intentan utilizar el latín como lengua vehicular (no por falta de ganas, simplemente no me veo capacitado), sí me he tomado la molestia de traducir textos que a mí me gustan, que me parecen divertidos, que me motivan (porque para motivar es imprescindible estar uno mismo motivado) y los utilizo en clase: canciones (que después cantamos, en youtube hay alguna muestra), chistes, fábulas modernas, que contienen todos los elementos de Morfología y Sintaxis necesarios para enfrentarse después a César o a Virgilio. Por poner sólo un ejemplo: en mi versión de Marieta, una canción de Javier Krahe, los alumnos practican los pronombres personales, demostrativos, posesivos, indefinidos y relativo; valores de CUM y de UT, los participios y el valor final del gerundivo. Aparte, como es lógico, de las formas nominales y verbales correspondientes. En sólo una canción. 

En fin, éstas son mis propuestas, si os gustan, bien, si no, a diferencia de Groucho Marx, no tengo otras. Pero ya digo, son el resultado de treinta y dos años ininterrumpidos de docencia por institutos de media España de un profesor que no deja de reflexionar sobre el sentido de enseñar nuestros saberes en pleno siglo XXI.

Un saludo y perdonad el exceso de verborrea, pero hacía tiempo que me planteaba escribir todo esto y hacerlo público para, al menos, incitar al debate. 

Bueno, y también, qué carajo, para hacer terapia de grupo, que no hay nada como verbalizar una pena y compartirla para mitigar su dolor, como propone con acierto el psicoanálisis. Hoy ha sido el momento. 


Gregorio Galán Oliver 
Profesor le Latín y Griego del IES Mare Nostrum de Alicante

diumenge, 20 de juny del 2010

De Diceòpoli a Eratòstenes: Felicitacions als grecs del Cotes

Ben content he acabat aquesta setmana. Divendres vam rebre les notes de les proves PAU i els resultats de grec han segut excel·lents. Amb els quatre dels cinc alumnes que es presentaren s'ha arribat a una mitjana de 9.6, aconseguint, un any més, una de les més altes de totes les assignatures de l' ies cotes baixes. La meitat dels alumnes la vàren triar per a la fase general i els altres dos per a l'específica, aportant en qualsevol cas una nota important de cara a la nota final d'accés, que permetrà a tots cursar la carrera desitjada. No em cap doncs major satisfacció com a professor responsable de la matèria. Enhorabona a tots!

El camí no sempre ha seguit fàcil, perquè hem hagut d'aprendre, més depresa del que hauriem volgut, tota mena de fenòmens lingüístics d'un text literari plè de recursos estilistics i retòrics de l'època clàssica, que potser no tots els atenesos eren aleshores capaços d'entendre i valorar. Nosaltres ho em aconseguit, més o menys, en dos anys partint de zero. La meta assolida, per tal que puga tothom entendre millor el mèrit, es pot comparar amb l'aprenentatge que algú, sense idea d'anglès, podria fer en el mateix temps d'una peça teatral de Shakespeare. No és doncs casual que alguns alumnes de 1er, conscients de la dificultat de la matèria, decidiren deixar el grec i provar sort amb una assignatura nova, com ara Literatura Universal.

Els esforços realitzats al llarg d'aquestos dos últims anys han valgut doncs la pena i tothom ha rebut una merescuda recompensa. Però a no molt tardar oblidaran, de segur, com és el participi passiu del verb πράττω, en quin any van començar les guerres mèdiques o quin tipus d'oració introduix ὡϛ. Açò ja quasi no importa. Més difícil d'oblidar serán les històries qüotidianes de Diceòpoli i la seua familia amb les que ens vàrem introduïr amb la llengua i la cultura greca, així com Eratòstenes i la seua tràgica aventura amorosa que ens va acompanyar en 2n. Espere que recorden també els dibuixets amb que analitzavem els textos a la pissarra, els exercicis d'internet, els teatrets de classe, les eixides extraescolars i els debats dels últims cinc minuts de classe.
Tant de bò puguerem seguir aquesta tasca nostra formativa i educativa amb unes proves PAU més encaminades a valorar els aprenentatges significatius i que deixen major marge per a un ensenyament flexible i creatiu.

dimecres, 9 de juny del 2010

PAU Grec 2010 i l'esperit crític

Ké xupao!"
Esta és la frase que gairebé tots els ja ex-alumnes de Grec II han repetit després de finalitzar, prou abans del temps, el segon examen selectiu de la jornada.
Fem l'anàlisi de l'opció A, el Discurs de Lisias en Defensa de la mort d'Eratòstenes, la que nosaltres hem estat treballant a classe durant tot el curs:

1. Traducció
Καὶ μετὰ ταῦτα I després d'això
διεγένοντο ἡμέραι τέτταρεϛ ἤ πέντε, passaren quatre dies o cinc,
ὡϛ ἐγὼ μεγάλοιϛ ὑμῖν τεκμηρίοιϛ ἐπιδείξω. com jo vos demostraré amb grans /bones proves
Πρῶτον δὲ Però primerament
διηγήσασθαι βούλομαι vull contar
τὰ πραχθέντα les coses que van ocòrrer
τῇ τελευταίᾳ ἡμέρᾳ. el darrer dia.

2. Quina classe d'oració és ὡϛ ἐγὼ μεγάλοιϛ ὑμῖν τεκμηρίοιϛ ἐπιδείξω? Analitza els elements
Subordinada adverbial (circunstancial) modal
ὡϛ nexe sub. modal.
ἐγὼ
subjecte
μεγάλοιϛ
τεκμηρίοιϛ cc (instrument)
ὑμῖν CI
ἐπιδείξω
verb

3. Anàlisi morfològic de διηγήσασθαι / τὰ πραχθέντα
Inf. aor. v. mitja del verb διηγοῦμαι
Participi aor. passiu, acus. pl. neutre, del verb πράττω

4. Dos derivats dels ètims grecs μέγας, μεγάλη, μέγα i πέντε
megàfon, megalit, megalomania, megabyte ...
pentagrama, pentàgon, parapente, Pentateuc, Pentecostés ...

5. Tema de cultura: la situació de la dona en Grècia

Fem ara uns comentaris i valoració sobre la dificultat de la prova:
En general direm que és un examen assequible. És veritat que l'haviem preparat a consciència i hem tingut la sort de part nostra, perquè el paràgraf ha estat, com sempre, dins dels 30 primers del discurs, els més sencills i entretinguts. De fet quasi se'l saviem de memòria a la fi.

A diferència d'altres anys no ha hagut, però, cap nota aclaratòria. Les preguntes de morfologia han estat centrades precisament en els verbs més complexos. Veiem que surt una gamma variadeta de temps verbals: futur (ἐπιδείξω: ἐπιδείκνυμι), un aorist (διεγένοντο: διαγίγνομαι), un infinitiu (διηγήσασθαι) i un participi de la veu passiva (πραχθέντα).
També la qüestió sintàctica més problemàtica ha estat objecte de pregunta. ὡϛ com a conjunció pot introduïr diversos tipos de subordinades. Normalment el context ens indica quin valor exacte queda millor. El problema del passatge és, però, que sembla haver o bé un anacolut, que despista, o bé una llacuna en el text després de πέντε, cosa que no pareixen haver notat els especialistes o no li han donat la importància que calia. Així ho va notar ja Reiske, qui esperarava, per a què la frase subordinada modal tingués més sentit καὶ ἐπαυτοφώρῳ τὸν μοιχὸν ἔνδον έλαβον: "i in fraganti vaig agafar dins de ma casa l'adúlter".
El tema, senzill i important. Algú potser no pensava que tornara a aparèixer de nou (ja és la quarta vegada!)
Les etimologies, un regal.

En fi. Que ens alegrem un fum pels alumnes, com sempre. Ens quedem, ara sí, tranquils esperant bons resultats, a jutjar per les caretes somrients que he vist durant la prova i el que han anat contant-me en surtir de l'aula.
Però ens quedem, una altra vegada, amb la sensació de que sense el llistat de temes de literatura-història-cultura-societat, amb uns textos menys complicats i un model d'examen més obert i creatiu, l'assignatura podria ser més atractiva i disfrutariem tots més practicant activament la llengua grega i tindriem més espai per adintrar-nos en el mode de vida dels antics grecs, per tal de treure models de comportament vàlids per al nostre món, que desperten al mateix temps l' esperit crític dels més joves.

dijous, 11 de juny del 2009

Selectiu 2009: venimus, vidimus, vicimus

4.30 de la vesprada. Calor sofocant en la sala de professors. Les meues xiquetes gregues han entrat esgotades, però tranquiles a fer l´últim examen de selectiu. Silenci absolut pels corredors. Fins que el tribunal ens passe la prova, tinc temps per preparar aquest post amb la preocupació per saber com els anirá.
L'examen de llatí del matí ha estat molt fàcil. Els dos possibles textos són, com de sovint, avorrits, però senzills, sobre tot l'opció de Cèsar, que será la que tot el món haurá triat lògicament. La mateixa obra de l'any passat, vint paràgrafs més endavant del tros que va eixir en 2008. Lo tìpic: una construcció d'acusatiu + infinitiu, una oració de relatiu, un participi apositiu, dos verbs deponents i dos ablatius absoluts.

Llatí (Cèsar, De bello gallico V 38)
  1. Traducció
Hac victoria sublatus Ambiorix statim cum equitatu in Advatucos, qui erant eius regno finitimi, proficiscitur; neque noctem neque diem intermittit peditatumque subsequi iubet. Re demostrata Advatucisque concitatis, postero die in Nervios pervenit.

Orgullós Ambiorix amb aquesta victòria, a l'instant marxa amb la cavalleria cap als Atuatucs, que eren fronterers del seu regne. Ni la nit ni el dia no interromp i mana que la infanteria que el seguisca. Incitats els Atuatucs amb la demostració d'aquest fet, arriba al dia següent on están els Nervis.
2. Análisi morfològica

peditatum acus. sing. "peditatus, -us"
hac
abl. sing. fem. pron. demostr. "hic haec hoc"
qui
nom. sing. masc. pron. relat. "qui quae quod"
proficiscitur
3ª pers. sing. pres. indicat. veu pass. verb dep. "proficiscor"

3. Compostos verbals llatins i derivats etimològics

intermittit: (mitto) admitto, permitto, emitto, praemitto, promitto...
emetre, admetre, premesa, promesa, remitent...
pervenit: (venio) advenio, pervenio, cumvenio...
aventura, previndre, convent, conveniència, invent ...

5.15. 35 graus dintre del departament. Persianes baixades, perquè no trobe la manivela, com de costum. Les tres gràcies acaben d'eixir i acudixen escandaloses. El somriure delata l'èxit. Totes se'n recordaven del text. Dels 50 paràgrafs estudiats ha surtit el segon! Yupi, oh ciudadanos! El tema de cultura, gurps socials (lliures, esclaus i bàrbars) estava xupat. Les etimologies tirades. Alguna dificultat amb les preguntes gramaticals, però el diccionari ens ha ajudat.

Grec (Lisias, Discurs 1, p.2)
  1. Traducció

Περ τοτου γρ μνον το δικματος κα ν δημοκρατίᾳ κα ν λιγαρχίᾳ ατ τιμωρα τος σθενεσττοις πρς τος τ μγιστα δυναμνους ποδδοται, στε τν χεριστον τν ατν τυγχνειν τ βελτστ.


" Perquè aquest és l'únic delicte en què la democràcia i l'oligarquia es oncedix la mateixa venjança als desvalguts que als qui tot ho poden, de manera que el més feble obtinga el mateix que el més fort. "
2. Comentari morfosintàctic:
  • Quin tipus d'oració introdueix ὥστε amb infinitiu? subordinada adverbial/circunstancial consecutiva
  • Analitza:
ἀποδέδοται 3ª sing. pret. perfecte pass. ἀποδίδωμι
χείριστον acus. masc. sing. superlatiu de χέρης

3. Derivats etimològics μόνος, αὐτός
monolit, monosíl·lab, monòton, monoteista, monopoli, monopoli, monòleg ...
autòmata, automàtic, autònom, autòpsia, autògraf, autobiografia, autogovern ...


El suplici ha acabat.
Hem suat al llarg del curs, però ha valgut la pena. Els resultats serán de segur óptims.
Ja ho celebrarem.

Valete exdiscipulae exdiscipulique mei!
Καλὴν ἀνάπαυσιν εὔχομαι!

dijous, 12 de juny del 2008

PAU 2008: a otra cosa, mariposa

Els esforços han valgut la pena. La llarga preparació espere que us haja permès superar sense dificultats el llistó d'enguany.
Ara que teniu fresc el que heu fet, vos deixe ací possibles respostes dels exàmens amb les opcions que intel.ligentment heu triat.

Grec (Lisias, Discurs 1)
  1. Traducció
Ἐπειδὴ δέ μοι παιδίον γίγνεται, ἐπίστευον ἤδη καὶ πάντα τὰ ἐμαυτοῦ εκείνῃ παρέδωκα, ἡγούμενος ταύτην οἰκειότητα μεγίστην εἶναι· ἐν μὲν οὖν τῷ πρώτῳ χρόνῳ, ὦ Ἀθηναῖοι, πασῶν ἦν βελτίστη
" Quan em va nèixer el xiquet, jo ja em refiava d'ella i li vaig entregar totes les meues coses, pensant que aquesta era la major familiaritat possible. De fet al començament, oh atenesos, la meua dona era la millor de totes. "
2. Comentari morfosintàctic:
  • Quina classe d'oració és ἐπειδὴ δέ μου παιδίον γίγεται ?
subordinada adverbial/circunstancial temporal
  • Analitza: ἐπίστευον παρέδωκα
ἐ-πίστευ-ον 3ª p. sing. imperfecte indicat. v. activa verb πιστεύω
παρ (ά) + έ- δω-κα
1ª pers. sing. aorist indicat. v. activa verb παραδίδωμι

3. Derivats etimològics πάντα μέγας
pantocrator, panteisme, panteó, panorama, Pandora, pantomima ...
megàlit, megàfon, meglòman, omega ...

Llatí (Cèsar, De bello gallico V 18)
  1. Traducció
Caesar, cognito consilio eorum, ad flumen Tamesim in fines Cassivellauni exercitum duxit; quod flumen uno omnino loco pedibus, atque hoc aegre, transiri potest. Eo cum venisset, animadvertit ad alteram flumninis ripam magnas esse copias hostium instructas.

Cèsar, conegut llur plà, va conduïr l'exèrcit cap al riu Tàmesi fins a les fronteres de Cassivelaune. Un riu que podia ser travessat completament a peu per un únic lloc, tot i que amb dificultat. Quan hi va arribar, a l'altra vora del riu va advertir que eren moltes les tropes dels enemigs guarnides.
2. Análisi morfològica

pedibus abl. pl. "pes, pedis"
magnas
acus. pl. fem. adj. "magnus, a, um"
eorum
gen. pl. masc. pronom "is, ea, id"
venisset
3ª pers. sing. pret. plusc. subj. v. activa verb "venio"

3. Compostos verbals llatins i derivats etimològics

duxit: (duco) conduco, traduco, induco, abduco, educo
inducció, abducció, traducció, conduïr, conducte, educar, aqüeducte, gaseoducte, producte...
transiri: (trans + eo) redeo, adeo, exeo, abeo, circumeo
trànsit, rèdit, èxit, circuit ...

Ara toca descansar i esperar els resultats, que de segur serán óptims.
Ánims als que s'han de presentar en setembre.

Valete discipulae!
Καλὴν ἀνάπαυσιν εὔχομαι!