Xipre: ΖΩΝΤΑΝΑ ΕΛΛΗΝΙΚΑ

Viatjar és la millor opció per intentar compendre una mica millor con funciona el món i al temps conèixer's un mateix, si fa no fa.

Si a aquest viatge li afegim alguna classe de formació i didàctica amb companys d'altres països en un entorn especial, plè d'història, com és Xipre, aleshores la experiència no pot ser més enriquidora.
Al llarg de la setmana passada vaig tindre ocasió d'aprendre un parell de tècniques de motivació i dinamització per a l'ensenyament del grec, sempre dins de l'enfocament comunicatiu per tarees, en el seminari "Ζωντανά ελληνικά" organitzat pel Κέντρον Δία Βίου Μάθησης, dirigit per Α. Κυρίτσι, inclòs dins del Programa de Formació Permanent Comenius.

A banda de la fructífer intencanvi d'idees sobre metodologia, l'estància a Nicosia va estar de nou marcada pel crític context politic que coneix l'illa des de l'ocupació turca en 1974. Tot i que des que va entrar en la Unió Europea la situació a millorat una mica pel que fa al lliure trànsit de població "turco-chipriota" i "greco-chipriota" d'un costat a l'altre de la linea verda que talla la capital en dos, l'abandonament del patrimoni i els problemes socials derivats de la immigració il·legal continuen o, fins i tot, s'han agreujat, dissortadament.

Com que no és fàcil arribar a l'altra part de la Mediterrània, en l'anada em vaig detindre a Atenes. En l'Acròpoli vaig poder poder gaudir dels meravellosos Propileus, restaurats per fi i desprovistos dels andamis. Ineludible vista fou també la visita a l'esplèndid nou museu de l'Acròpoli.

També vaig tindre temps per visitar l'exposició itinerant sobre Eros i l'amor a Grècia al Museu d'Art Cicládic. La foto va dedicada a Susana!

TO TEΛEYTAIO TEIXOΣ

Xipre és un dels indrets més emblemàtics del Mediterrani amb una llarga història i un patrimoni cultural força ric. Molts foren els pobles que, atrets per la seua situació estratègica, passaren per l’illa deixant la seua empremta cultural, com ara els grecs, fenicis, egipcis, perses, romans, francs, venecians i otomans.

En època contemporània fou colònia britànica fins el 1960. Després de 14 anys d'independència -les bases militars angleses encara hi són- Turquía, aprofitant la instauració de la dicatadura a Grècia, invadeix l’illa, ocupant un 37% del territori, després d’assassinar a milers de persones i expulsar la població de les seues cases.

Al 2004 la República de Xipre va passar a ser membre de l’Unió Europea, fet que va obligar a l’autoproclamat govern turco-xipriota a replantejar-se la qüestió del trànsit d’una banda a l’altra de la frontera.

Fa un parell d'anys vaig viatjar a l’illa d’Afrodita amb motiu d’un interesant congres internacional sobre didàctica del grec i l'aplicació dels valors de la democràcia atenesa en el món actual. Com ocorre en molts congressos, la millor part fou l’experiència humana. Els participants estrangers de l’event de fet varem rebre una càlida acollida dels organitzadors locals. Gràcies a la seua hospitalitat varem tindre l’oportunitat de conèixer de prop el drama xipriota.

L’altre dia vaig llegir en el diari καθημερινή una notícia que posa de manifest el coratge de l’oprimit poble xipriota en la seua llarga lluita pel reconeixement dels seus drets i la seua integritat territorial. El govern greco-xipriota ha enderrocat durant la nit part del mur de la vergonya que divideix la capital de Nicòsia. La pilota està ara en el teulat del govern turco-xipriota, a qui se li està demanant des d’Europa i Nacions Unides l’obertura immediata del carrer Ledra situat sobre la famosa “linea verda”, així com la desmilitarització de la zona. Turquía deuria donar un pas endavant, si més no pels seus interessos econòmics a Europa.