Lectures

La millor forma d'aprendre, al temps que ens relaxem, és llegint llibres.

Per aixó, els xics i xiques de 1er tindrán una lectura obligatòria per a la 1ª avaluació.
Dues són les possibilitats que vos donem:

• El hombre de Esparta, que vam llegir l'any passat i va agradar molt.
  
• El asombroso viaje de Pomponio Flato, l'últim best seller de E. Mendoza.

cartell de Neus, la nova imatge del club de lectura

Però com llegir obligats de vegades és un rotllo, a banda de les lectures del nostre Departament teniu la possibilitat de llegir altres coses del vostre interés. El nostre club de lectura iniciará en breu les seues reunions vespertines per parlar dels llibres que volem llegir enguany. Si vols formar part d'ell, aquest és el nostre decàleg.

El hombre de Esparta en Alcoy

¿Açò pujará la nota? ¿Ens posaràs un possitiu, veritat?

És la pregunta típica que tots els alumnes fan quan participen en alguna activitat extraordinària a iniciativa del profe. Tot influeix, sol contestestar jo de manera poc concreta, perquè sé que a la fí de l’activitat els xavals ja no se’n recorden, ni els interessa ja tant la valoració acadèmica del que han fet. Ser protagonista del teu propi aprenentatge és una compensació personal que no té equivalent numèric.
Un exemple recent d’açò va ocòrrer el passat dimecres. L’autor de El Hombre de Esparta, Antonio Penadés, havia acceptat amablement la invitació a passar una estona amb nosaltres. Abans de deleitar-nos parlant sobre el plaer de la lectura, la necessitat innata de l’home de narrar i escoltar històries, i sobre el miracle i meravella irrepetible del que va suposar la cultura grega a Occident, les alumnes Afrodita, Dafne, Rosa i Eris –en els papers de pitonisa, sacerdotissa 1, sacerdotissa 2, i sacerdotissa 3- ens van oferir una petita representació de l’oracle de Delfos a mena de presentació del jove escriptor i amic valenciá.

Agraïsc des d’ací als companys del club de lectura que em van ajudar a organitzar l’event, a Antonio per dedicar-nos part del seu temps compartint la seua passió pel món antic i la novel.la històrica, als alumnes que seguiren l’acte amb interés i a les que col.laboraren activament sense pensar massa en la nota.

Torna el club de lectura

Cumples los requisitos.
Sabes leer y además eres curioso, o no estarías leyendo esto.
Imagínate un sitio donde todos los adictos al solitario placer de la lectura puedan encontrarse y hablar de libros.
Si no echas de menos las imágenes, si ya empiezas a pensar en lo bueno que será mezclar la lectura con conversación, y has leído hasta aquí, tienes muchas posibilidades de ser aceptado en este grupo.
Sólo tendrás que aceptar nuestros diez mandamientos del gran lector:

Derecho a no leer
Derecho a saltarnos las páginas
Derecho a no terminar un libro
Derecho a releer
Derecho a leer cualquier cosa
El derecho al bovarismo
El derecho a leer en cualquier sitio
El derecho a hojear
El derecho a leer en voz alta
El derecho a callarnos

Si al principio no nos encuentras, no te desanimes, si no estamos en un lugar búscanos en otro, en algún sitio te estaremos esperando.

Literatura i política

L’any que ve entra en vigor la LOE i amb ella una nova assignatura que ja està provocant polèmica, l’educació per a la ciutadania. Mentre que per a alguns l’assignatura vulnera alguns dels principis constitucionals, ja que suposadament es fica en territori de l’àmbit familiar al tractar temes de l’educació emocional i/o sexual dels fills, per a altres es tracta simplement d’una assignatura que neix sense cap interès per afrontar els problemes reals dels joves, més pròpia de los “mundos de Yupi” que altra cosa. Particularment crec que és símptoma d’una societat en crisi de valors aquella que necessita dedicar hores de l’ensenyament a educar als futurs ciutadans en qüestions de convivència democràtica, respecte, solidaritat i drets humans. De les qüestions més pràctiques, com ara la falta de preparació del professorat i de recursos didàctics adients, així com la mínima importància que tindran en el currículum i els expedients aquestes hores també caldria parlar-ne. Ho farem un altre dia, o no.
Avui vull comentar un fet concret del nostre institut relacionat amb aquestes qüestions i d’altres més generals sobre la finalitat de l’ensenyament.
Als del club de lectura de l’institut ens han fet una proposta d’entrevista en un mitjà de comunicació local que, a nivell sobre tot nacional, no es caracteritza precisament per la seua imparcialitat informativa. Alguns col•laboradors del club es neguen a participar - postura del tot respectable- al•ludint qüestions de principis, però tampoc els pareix bé que hi anem altres.
Jo et pregunte ara, company: què són els principis? Jo diria que de vegades són només això, principis que no porten enlloc, doncs ens impedeixen arribar al final feliç.
Com deia Protàgores la veritat absoluta no existeix, doncs és quelcom totalment subjectiu i relatiu. Per això, si tenim predisposició, talant, sentit de l’humor o com vulgueu dir-li, cal que substituïm el criteri que nosaltres tenim sobre la realitat i, en lloc d’imposar-lo o ignorar els demés, tractar de trobar el bé comú.
Potser algo d’açò és el que feren els polítics durant la transició. Un d’ells va dir fa poc -en una emissora diferent-, parlant del procés de pau obert per Zapatero amb l’organització ETA, que no hi ha cap llei escrita que permeta a un govern democràtic dialogar amb terroristes. Això, insistia Santiago Carrillo, és fer política. I n’estic d’acord. Sempre m’ha paregut dolenta aquella frase popular que diu: “d’on no hi ha no es pot treure”. Crec que de tothom -i totdona- es pot treure sempre algo positiu i donar un pas endavant en el coneixement i respecte mutu. I si tinc un principi aquest és no pagar amb la mateixa moneda als qui actuen en contra dels meus principis.
A ningú se li escapa que els mitjans de comunicació, entitats privades o públiques, etc. estan sovint condicionats per la política -o al revés-. Però ha de estar també l’educació sotmesa a les ideologies? Hem de fer política des dels centres? Supose que sí, però entenc que la política, si fa no fa, és la recerca del benestar d’aquells que conviuen dins d’una societat. Parlem de llibres i despertem l’esperit crític si volem tindre xavals sans i lliures.

Certamen tabularum

Ja hem posat en marxa el club de lectura per als alumnes de 4 ESO, 1er i 2n Batx.
De moment vos hem obert aquest blog. Entreu i participeu en l'enquesta sobre el llibre que voldríeu llegir.
Ací teniu les notes dels cartells que heu preparat per anunciar el club, els guanyadors i la ubicació de la resta d'obres mestres. Si voleu trobar-les a l'institut, seguiu les indicacions!

Auctores: Joana et Laura

Punxa per ampliar la imatge

S'ha valorat:

- l'aspecte, cerca d'imatges i muntatge, efectes de lletres, colors, etc.
- la claredat i concisió del missatge
Li ha faltat només posar algun lema per captar més l'atenció

Ubi sunt ceterae tabulae?

Vestrae magnificae creationes collocatae sunt...

• in vestibulo scholae, prope ostiarium et typographicum
• prope machinam telefericam
• prope auditorium magnum, in fenestra tabernae
• apud bibliothecam
• in fenestra, prope classem in qua linguam latinam discimus (Martis dies)
• in fenestra atrii, inter tabernam et bibliothecam
• ubi magistri convenimus
• in palaestra

Extimationes tabularum
Ioana et Laura: 9
Carlos: 8,5
Niki et Elena S.: 8,5
Saray et Venus: 8,5
Atenea et Frescia: 8,5
Adrián: 6
Alba et Elena: 5'5 (fet però no enviat)
Luís: 5 (mig fet, però no enviat)
Saúl et Jordi: 3 (mig fet, però no enviat)
Paola: aberat