Hui hem fet l´ultima classe de llatí de 2n. Demà alguns pocs vindrán a intentar recuperar i d'altres, la majoria espere, farán un esforç final i tractarán de pujar nota.
Mentre escric aquestes linies al Departament estic mirant de reull aquesta última prova que els he preparat. Amb la confiança de que a tots els vinga la inspiració i puguen demostrar que entenen mínimament allò que fa segles Juli Cèsar ens va deixar escrit sobre la seua guerra amb els gals, no puc deixar de recordar alguns dels moments viscuts amb ells i dels que deixe ací una breu crònica, a mode de balanç final a nivell acadèmic, però també personal.
Com sol passar, algú s'ha despistat en algún moment o ha estat puntualment més pendent d'altres assignatures amb majors requeriments mnemotècnics; no han faltat dies en que més d'un no portava feta la traducció i esperava que algún altre company donara la cara. D'altres haurien necessitat des de fa temps un reforç extern que els haguera ajudat a seguir millor el ritme de classe. Llevat, però, d'algun moment de frustració davant els textos, d'absències no sempre justificades a classe, o de "rebot" amb els companys o fins i tot amb el profe quan els nervis ens traicionen, en general el grup ha funcionat bé.
Amb la disparitat de caràcters tant diferents i personalitats tant marcades del grup la veritat és que pensava, els primers dies de classe, que la cosa acabaria malament. La paciència i complicitat d'alguns de vosaltres reconec m'ha ajudat des del començament.
Crec que, a més a més, va haver un punt d'inflexiò en les vostres relacions i aquest moment va començar en la 3ª avaluació del curs passat. L'experiència de treballar en equip montant
el teatre dels unicornis, les rialles del periode d'assatjos, la xicoteta
tourné al Miguel Hernández i, sobre tot, el cap de setmana a l'hotel de Sagunt i l'hospedatge a la Domus Baebia on ens entregaren el
premi al I Certamen Hermes foren decisius per llevar-vos les etiquetes que us havieu ficat els uns als altres. Llàstima no pugueren vindre tots.
Ens veurem a l'entrega d'orles. Vaja per davant el meu desig per a que continueu aprenent amb curiositat i generositat cadascú des del lloc que ocupe.
Això sí, espere, per l'amor de Deu, que Alejandro no es faça polític.
