diumenge, 8 d’abril del 2007

La llum que crema (tertia pars)

Ahir vaig tornar a veure la inquietant Última tentació de Crist i vaig recordar que tinc pendent l'entrega tercera de la versió del mite de Prometeu de Várnalis. Quin millor dia que el de pasqua de resurrecció per seguir escoltant a Crist i Prometeu xarrant des de la creu amb Mom?
.
Prometeu: No et veig.
Jesús: Jo a tu sí.
Prometeu: Deus ser molt jove. Almenys açò és el que puc deduir per la teua conversació.
Mom: Trenta-tres anys.
Prometeu: Ja deia jo. Un xaval. Pensaments propis d’una criatura. I es pot saber perquè et van crucificar els hebreus?
Jesús: Vaig ensenyar…
Prometeu: Una revolució, segur. Són coses inútils. Tots a la teua edat tenen eixa mania. Amb el pas dels anys se’ls passa, com a mi.
Jesús: Vaig prohibir qualsevol tipus de revolució. Vaig ensenyar obediència a la llei, amor al dolor i el dolor de l’amor.
Prometeu: Però llavors, cóm és que et va matar la llei? Tu no anaves en contra seua, la vas divinitzar, em pareix.
Jesús: Em van matar per revolucionari i per enemic de Déu.
***
Prometeu: Parles com un fuster o com un pobre pescador. No tens estudis?
Jesús: Jo vaig modelar el món i als homes. I ells les lletres. Què podia aprendre d’ells doncs?
Prometeu: Cóm que vas modelar els homes?
Jesús: Mon Pare, és a dir, jo.
Prometeu: Per què em vas mentir dient-me que aquest és l’ únic deu? Ara resulta que te Pare!
Mom: No et vaig mentir. Ell és Pare de sí mateix. El va engendrar el seu propi ésser.
Prometeu.: Em pareix que estàs delirant i tens febra. El món va nàixer del Caos. I jo vaig crear els homes de fang. I els vaig donar ànima amb el fang. Aquest fang roman sempre humit i brut en el seu interior.
Jesús: Mon Pare va crear els homes de fang. I els va donar com ànima el seu propi bufit, i per tant ànima immortal.
Prometeu: Ni tan sols l’ombra del fang roman després de la mort. Res. Quan promets vida eterna als ingenus, els estàs mentint.
Mom: Cap dels dos diu la veritat. El món no te principi. No te creador. Existeix sempre. I es fa sempre tot sol. Pel que fa a l’home, el va crear… el mono! I a vosaltres dos els homes. … El vostre treball es mantenir la desigualtat i defendre la injustícia.

2 comentaris:

  1. Santi, et felicito per aquesta traducció del Prometeu. Enhorabona!

    ResponElimina
  2. No tinc tota l'obra traduïda, només els passatges que he penjat ací, i sense cap cura literària. M'alegre, però, que t'agrade la meua traïció catalana.
    Per cert, no sóc jo qui ha fet la classe 5001 de grec, sinò Paco. El nombre, però, és simbòlic i l'he pres en prèstec del meu mestre per diferenciar als qui com ell ja han superat totes les dificultats del grec i el seu ensenyament dels que encara ho intentem.
    Llàstima lo dels teus "companys".
    Gràcies pels comentaris, Ramón.

    ResponElimina