divendres, 26 de gener del 2007

hermètica hermenèutica ?

Hui el temporal ens ha deixat sense classe, cosa que ens ha vingut bé per tal de adelantar faena del cap de setmana.
Com sé que hi ha gent inquieta per la blogosfera i li agraden els enigmes, -vegeu ací les solucions i el nou repte (quartus) que llança Sergi des de Pedreguer-, vos propose que participeu en aquest joc relacionat amb l'art, la mitologia grega i la religió cristiana.



Els qui esteu interessats heu de respondre
a aquestes qüestions bàsiques:

1. A qui representen aquestes imatges?
2. De quina època són?
3. Què tenen en comú?

Els que abans troben les respostes i explicacions adients rebran la meua felicitació.
Recordeu que la major recompensa és sempre allò que cadascú aprèn al llarg del camí.

He deixat pistes disperses pel blog, que vos serviran per iniciar la recerca.

Καλή ερμηνεία!

dilluns, 22 de gener del 2007

Setmana cultural

Estem organitzant les activitats per a la setmana cultural-solidaria del centre i volem saber quins són els vostres interesos. Ací teniu una enquesta amb les propostes d'activitats que des del Departament vos podem oferir. Durem a terme les més votades.
L'únic que será completament gratuït será el de balls grecs. Per al taller de mosaic, bijuteria i cuina caldrá que comprem els materials i ingredients de les recetes. Els productes finals es destinarán a l'àgora grecorromana del dia de cloenda, és a dir, es vendrá i es destinarán els beneficis per a alguna bona causa d'una ONG. Per aixó és fonamental la participació de tots.
Si voleu més informació dels tallers de mosaic i cuina entreu en els enllaços corresponents.

Valete! Χαίρετε!


dijous, 18 de gener del 2007

Certamen tabularum

Ja hem posat en marxa el club de lectura per als alumnes de 4 ESO, 1er i 2n Batx.
De moment vos hem obert aquest blog. Entreu i participeu en l'enquesta sobre el llibre que voldríeu llegir.
Ací teniu les notes dels cartells que heu preparat per anunciar el club, els guanyadors i la ubicació de la resta d'obres mestres. Si voleu trobar-les a l'institut, seguiu les indicacions!

Myspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter GraphicsMyspace Glitter Graphics, MySpace Graphics, Glitter Graphics
Auctores: Joana et Laura
Punxa per ampliar la imatge
S'ha valorat:
- l'aspecte, cerca d'imatges i muntatge, efectes de lletres, colors, etc.
- la claredat i concisió del missatge
Li ha faltat només posar algun lema per captar més l'atenció

Ubi sunt ceterae tabulae?
Vestrae magnificae creationes collocatae sunt...
  • in vestibulo scholae, prope ostiarium et typographicum
  • prope machinam telefericam
  • prope auditorium magnum, in fenestra tabernae
  • apud bibliothecam
  • in fenestra, prope classem in qua linguam latinam discimus (Martis dies)
  • in fenestra atrii, inter tabernam et bibliothecam
  • ubi magistri convenimus
  • in palaestra
Extimationes tabularum
Ioana et Laura: 9
Carlos: 8,5
Niki et Elena S.: 8,5
Saray et Venus: 8,5
Atenea et Frescia: 8,5
Adrián: 6
Alba et Elena: 5'5 (fet però no enviat)
Luís: 5 (mig fet, però no enviat)
Saúl et Jordi: 3 (mig fet, però no enviat)
Paola: aberat

divendres, 12 de gener del 2007

SYNAPSIS

Molts vos pregunteu sovint quines són les diferències entre el grec de Plató i el que parlen hui a Grècia. Per simplificar podríem dir que són diferències semblants, salvant les distàncies, a les que trobem entre llengua d'Ausiàs March i la que nosaltres parlem. Posem, però, exemples més aclaridors. I ho faré aprofitant una noticia important per a la ciència, que vaig sentir l'altre dia per la televisió i que ha passat quasi desapercebuda.
La revista Science ha seleccionat un treball realitzat a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla com un dels descobriments del 2006. L'estudi d'aquestos investigadors espanyols demostra que les anomenades "sinapsis" -en neurologia designen els llocs on entren en contacte les cèl·lules nervioses o neurones- potencien la intensitat dels seus contactes elèctrics durant el procés d'aprenentatge i memòria.

¿Quina és la etimologia d'aquest terme?
Si busqueu per Internet la paraula, la trobareu amb y grega o amb i llatina, fins i tot com "psinapsis"! El terme en qüestió pronunciat pel científic responsable de la particular investigació sonava algo així com "sinási", la qual cosa, potser, dificultava una mica la comprensió del terme. No es tracta de σύνταξις, terme lingüístic que tots coneixeu, ni tampoc de σύναξις, que significa reunió, assemblea o congregació, sinó de σύναψις.

Es tracta d'un substantiu abstracte derivat del verb compost συνάπτω. El simple πτω tenia el significat bàsic d'enllaçar, ajuntar, en sentit literal o figurat. S'emprava normalment en la veu mitja (ἄπτομαι) com sinònim de tocar, agafar, tindre comerç carnal amb algú, emprenyar-se amb algú o, fins i tot, encendre's. Vos sembla lògica la evolució semàntica del verb, veritat? Quan se li afegia la preposició σύν precisava encara més el sentit de participació, més o menys pacífica, en l'acció. D'ací les expressions: συνάπτω χεῖρας donar la mà, συνάπτω στόμα besar, συνάπτω γάμους contraure matrimoni, συνάπτω μάχην entrar en combat, etc.
Σύναψις originàriament significava punt o lloc de contacte, enllaç, connexió. La paraula en qüestió no pareix que tinguera, però, un ús massa freqüent. Al Perseus, una base de dades extensa amb textos clàssics digitalitzats, veureu que l'empraven, entre altres, Plató o Aristòtil. En el primer autor té connotacions de caràcter intel·lectual o metafísic, quan parla, per exemple, de ἡ σύναψις αἰσθήσεως πρὸς διάνοιαν, és a dir, la connexió del sentit amb la ment. Per la seua part Aristòtil emprava sovint el terme aplicat a l'anatomia. El mestre d'Alexandre menciona, per exemple, en parlar de les parts dels animals, el punt de contacte del fetge amb la vena gran, en grec ἡ σύναψις τοῦ ἥπατος τῇ μεγάλη φλεβί. En època hel·lenística adquireix sovint el significat de contacte carnal o el de conspiració i insidia. Amb aquest últim sentit s'empra, per exemple, en la llengua de l'Antic Testament.
No es tracta, per tant, d'un neologisme en sentit estricte, com pareix indicar la wikipedia, sinó d'un préstec del grec antic, re-introduït amb nous matisos pels científics de finals del s. XIX.

El terme existix encara en grec modern. S'ha simplificat morfològicament (al singular els mots en diftong de la tercera declinació s'han convertit en femenins de la primera; el tipus πόλις, -εως, per exemple, ha esdevingut πόλη, -ης), però seguix tenint un significat similar: σύναψη pot ser el punt de connexió entre elements homogenis -es parla, per exemple, de νευρικές συνάψεις, és a dir, connexions nervioses-, o bé l'acció mateixa de connectar o ajuntar elements, normalment en les expressions heretades del grec antic com σύναψη γάμου contraure matrimoni, σύναψη συμφωνίας firma d'un acord, σύναψη ειρήνης firmar la pau, etc.

També existix encara el verb συνάπτω, tot i que té un ús prou restringit. L'emprem, per exemple, quan adjuntem un arxiu al correu. El participi de perfecte passiu συνημμένος, designa el document adjunt. El verb simple ἅπτω ja no s'empra en la veu activa, però sí en la veu mitja άπτομαι, normalment en 3ª sing. i sempre regit de genitiu. Ex.: το ερώτημα άπτεται της ουσίας του θέματος voldrà dir: la qüestió tracta, aborda l'essència del tema. També han perviscut el derivat η αφ tacte - d'ací φακοί επαφής lents de contacte- i l'adjectiu απτς tangible.

A molts vos sonarà el verb προσάπτω (és el que fa l'amic Diceòpolis amb els bous). També aquest s'ha mantingut en grec modern, però amb el significat d'acusar, inculpar o atribuir. Hi ha d'altres verbs compostos de la mateixa arrel que s'han mantingut en grec modern, per exemple εξάπτω excitar, exaltar, εφάπτομαι tocar-se dues coses, limitar amb, etc.
A banda d'aquestos verbs, que podrien considerar-se cultismes de la llengua grega moderna, la major part dels verbs antics amb desinència -άπτω han esdevingut verbs en -άβω. Per analogia amb l'aorist dels verbs en labial sonora, com ara τρίβω, aorist ἔτριψα, els antics verbs com ἀνάπτω encendre -d'ací αναπτήρας encenedor-, ῥάπτω cosir -d'on surt συρραπτικό grapadora-, σκάπτω excavar, remoure, es transformaren en ανάβω, ράβω i σκάβω. Del mateix mode βάπτω, aor. ἔβαψα, enfonsar, tenyir un objecte aplicant-li un color o submergint-ho en líquid amb colorant -d'ací ve βαπτίζω- va passar a βάφω, seguint el paradigma de ἀλείφω, aor. ἄλειψα.

dimarts, 9 de gener del 2007

Ecce discipulae et discipulus mei

Aprofitant que els reis m'han portat càmera nova, presente oficialment, entre la societat clàssica, els meus alumnes d'enguany.
El grup més nombrós és el de primer. Fins ahir n'érem set! Hui hem rebut una alumna nova, Alejandra, que ens ha arribat des de Colòmbia i a qui aprofitem per donar la benvinguda. Segur que aprendrà de seguida valencià. Amb unes companyes tan xerraires...

Com vos he promès xiquets, ací teniu les notes del vocabulari de grec que heu fet hui. Un regal per a la 2ª avaluació:
Carlos: 9
María: 9,75
Saray: 8,8
Elena: 9,5
Alba: 8,25
Ainoa: 10
Núria: 9,75


Més agobiades estan les xiques de 2n, encara que no ho sembla en la foto. Estic segur que demà em faran un examen digne del propi Xenofont. Καλή τύχη!

dijous, 4 de gener del 2007

Dafnis i Cloe



Tot i que la neu de la serra d'Aitana ja s'ha desfet i les fulles dels arbres continuen caient, aquestos dies d'hivern, on l'esperit nadalenc s'ha convertit més bé en esperit consumista, m'han vingut a la ment (no em pregunteu per què , ik ben zot) els herois pagans d'un conegut novel·lista de Lesbos. Reproduïsc un passatge d'aquesta deliciosa novel·la que Goethe recomanava llegir, si més no, una vegada a l'any. Trieu la versió que més vos agrade.

Γ
νεται δ χειμν Δφνιδι κα Χλόῃ το πολμου πικρτερος· ξαφνης γρ περιπεσοσα πολλ χιν πσας μν πκλεισε τς δος, πντας δ κατκλεισε τος γεωργος. ... ᾿Αναγκαας ον οκουρας πεχοσης παντας ο μν λλοι γεωργο κα νομες χαιρον πνων τε πηλλαγμνοι πρς λγον κα τροφς ωθινς σθοντες κα καθεδοντες μακρν πνον, στε ατος τν χειμνα δοκεν κα θρους κα μετοπρον κα ρος ατο γλυκτερον. Χλη δ κα Δφνις ν μνμ γινμενοι τν καταλειφθντων τερπνν, ς φλουν, ς περιβαλλον, ς μα τν τροφν προσεφροντο, νκτας τε γρπνους διγον κα λυπηρς κα τν ρινν ραν νμενον κ θαντου παλιγγενεσαν.

Ο χειμνας μως γνεται για τον Δφνη και τη Χλη πικρτερος απ τον πλεμο. Γιατι ξαφνικ πεσε πολ χινι και κλεισε λα τα μονοπτια και απκλεισε λους τους αγρτες. ... Επειδ ταν ανγκη να μνουν στα σπτια τους, οι λλοι αγρτες και βοσκο εχαν χαρ που ταν τσι απαλλαγμνοι για λγο απ τις δουλις τους, φαγαν κθε πρω τις τροφς τους και κοιμονταν αρκετ, ωστε ο χειμνας τους φνηκε πιο γλυκς απο το καλοκαρι, το φθινπωρο και την νοιξη ακμη. Η Χλη μως και ο Δφνης εχαν στη μνμη τους τα περασμνα τερπν τους, τα φιλι, τις αγκαλις, πως μοιρζανε το φα, και ξαγρυπνοσαν και νιωθαν λπη τις νκτες και περμεναν την ανοιξιτικη εποχ σαν παλιγγενεσα απο το θνατο.

L'hivern, però, a Dafnis i Cloe els resulta més amarg que la guerra. Perquè de sobte va caure una copiosa nevada que va tallar tots els camins i va tancar a casa seua a tots els camperols. ... Com necessàriament la resta dels llauradors i pastors havien de romandre en les seues cases, gaudien aleshores d'un descans temporal de llurs feines, del menjar matutí i d'una prolongada son, de manera que l'hivern els pareixia més dolç que no pas l'estiu, la tardor i fins i tot la primavera. Dafnis i Cloe, però, amb el record de les passades delícies, de cóm es besaven, de cóm s'abraçaven i cóm prenien junts el seu menjar, passaven les nits entre insomnis i afligits, i esperaven l'estació primaveral com si fos un renaixement de la mort.

dissabte, 30 de desembre del 2006

Tiranicides


Al castigar als tirans no es deu
imitar llurs delictes!"
(Heraclea).
T. Livi. 24. 26.

Hui ha mort, millor dit, ha estat ajusticiat a mort, el ex dictador d’Irak Sadam Hussein. La condemna a la forca del ex dictador pels crims a la Humanitat l’han firmada els tribunals responsables del recent govern iraquià instaurat a Bagdad amb el vist i plau de l’administració nord-americana. Els kurds i chiítes han celebrat que Sadam fora penjat finalment, i des de la Casa Blanca se’ns diu que la mort del vell sàtrapa marca un moment crucial en la democràcia iraquiana.

La pena de mort és un fet ja de per sí força qüestionable des del punt de vista ètic. La pregunta és ¿és just, però, matar un tirà?

Hem conegut molts tirans al llarg de la història. En el món grecoromà foren molts els demagogs que, aprofitant la ignorància o la impotència del poble en crisi, arribaren al poder i l’exerciren de manera absoluta. Alguns tirans mantingueren aquesta sobirania durant prou de temps, com ara Dionís de Siracursa, que va tiranitzar els siracusans durant més de quaranta anys. I pensàveu que el rècord el tenien altres?

Hi ha una anècdota que ens explica la causa de la duració d’aquesta tirania a Siracusa. Hi havia una dona que tots els dies anava a resar al temple i pregar als deus demanant-los llarga vida per al tirà. Dionís es va sorprendre d’aquest fet i un dia es va arrimar a ella i li va preguntar curiós la raó del seu comportament. La dona li va respondre que quan ella era xicoteta hi havia un tirà terrible a qui tots desitjaven la mort. Quan finalment aquest fou assassinat, va arribar però un altre que va resultar encara pitjor que l’anterior. Potser açò és el que pensa també molta gent a Irak.

Per regla general els grecs i romans d’aleshores no acceptaven allò de mas vale malo conocido… Ans al contrari, no suportaven massa temps la falta de llibertat i sovint acabaven lliurant-se dels seus opressors d’una manera o d’una altra. Ben coneguda és, per exemple, la opinió que tenia Ciceró al respecte. L’escriptor romà repudiava la tirania i considerava fins i tot digne d’elogi qui arriscava la seua vida per donar mort a un tirà. El cas més notable entre el poble hel·lènic és el dels tiranicides Harmodi i Aristogitó, que foren considerats herois per haver assassinat el tirà Hiparc, el fill de Pisístrate, i els erigiren un monument que es convertí en símbol de la democràcia atenesa.

Les tiranies sovint eren derrocades amb violència, perquè mai els tirans tenien en compte les recomanacions dels savis i preferien posar a prova el seu destí. Qui sap si els tirans naixen per ser tirans i no poden renunciar a viure com la resta de ciutadans, una vegada s’instal·len en la omnipotència deshumanitzadora. Al Carib teniu un exemple, més bé patètic.

Ja ho deia Protàgores, l’home és per naturalesa salvatge i autodestructiu, necessita de les lleis per poder viure de forma respectuosa amb la comunitat. El sofista d’Abdera ens va donar una lliçó que molts podrien aplicar-se. La pressò és un instrument més a servei de la societat, però la condemna i el càstig no s’ha d’entendre com una forma de represalia o venjança, sinó un mitjà exemplar amb el que corregir conductes no cíviques.


divendres, 29 de desembre del 2006

Ludus philosophicus


Com que ja estareu farts de tant de pastís i vos agrada tant la filosofia, ací teniu el nou repte que des de Pedreguer ens proposa el company Sergi, una forma lúdica d'aprendre al voltant de la figura que ens ocupa per al selectiu.

Vos anime a totes a que participeu, sobre tot a les xiquetes de primer, ara que estareu acabant segurament la feina que teníeu per a aquestos nadals. Teniu de plaç fins al proper dia 25. A veure si se'n sortiu! Hi ha molta competència!
Valete!

divendres, 22 de desembre del 2006

INCIPIT

Com que el cos ja m-ho demanava des de feia temps i les vacances nadalenques em donaran el temps suficient per posar-me al dia amb les qüestions tècniques, inicie doncs aquest diari amb una felicitació pròpia d'aquestos dies que faig extensiva als meus alumnes de l'institut i també a blogfessors i amics amb qui compartix l'interès comú pel món clàssic grecorromà, Bizanci i la Grècia de hui.
Espere que aquest vehicle de comunicació ens aprope una mica més i puguem compartir idees i experiències.

FAUSTA VOBIS NATALICIA
ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ ΚΑΙ ΕΥΛΟΓΗΜΕΝΟ ΤΟ ΝΕΟ ΕΤΟΣ


Post scriptum.: Xiquetes, per a que seguiu practicant amb el grec ací teniu un parell de versions diferents d'una de les nadalenques que vam veure en classe l'altre dia, que m'envien des de Benicàssim. Ευχαριστώ Aννούλα.