
2. De quina època són?
Recordeu que la major recompensa és sempre allò que cadascú aprèn al llarg del camí.
He deixat pistes disperses pel blog, que vos serviran per iniciar la recerca.
Καλή ερμηνεία!

La revista Science ha seleccionat un treball realitzat a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla com un dels descobriments del 2006. L'estudi d'aquestos investigadors espanyols demostra que les anomenades "sinapsis" -en neurologia designen els llocs on entren en contacte les cèl·lules nervioses o neurones- potencien la intensitat dels seus contactes elèctrics durant el procés d'aprenentatge i memòria.

Tot i que la neu de la serra d'Aitana ja s'ha desfet i les fulles dels arbres continuen caient, aquestos dies d'hivern, on l'esperit nadalenc s'ha convertit més bé en esperit consumista, m'han vingut a la ment (no em pregunteu per què , ik ben zot) els herois pagans d'un conegut novel·lista de Lesbos. Reproduïsc un passatge d'aquesta deliciosa novel·la que Goethe recomanava llegir, si més no, una vegada a l'any. Trieu la versió que més vos agrade.
Γίνεται δὲ χειμὼν Δάφνιδι καὶ Χλόῃ τοῦ πολέμου πικρότερος· ἐξαίφνης γὰρ περιπεσοῦσα πολλὴ χιὼν πάσας μὲν ἀπέκλεισε τὰς ὁδούς, πάντας δὲ κατέκλεισε τοὺς γεωργούς. ... ᾿Αναγκαίας οὖν οἰκουρίας ἐπεχούσης ἅπαντας οἱ μὲν ἄλλοι γεωργοὶ καὶ νομεῖς ἔχαιρον πόνων τε ἀπηλλαγμένοι πρὸς ὀλίγον καὶ τροφὰς ἑωθινὰς ἐσθίοντες καὶ καθεύδοντες μακρὸν ὕπνον, ὥστε αὐτοῖς τὸν χειμῶνα δοκεῖν καὶ θέρους καὶ μετοπώρον καὶ ἦρος αὐτοῦ γλυκύτερον. Χλόη δὲ καὶ Δάφνις ἐν μνήμῃ γινόμενοι τῶν καταλειφθέντων τερπνῶν, ὡς ἐφίλουν, ὡς περιέβαλλον, ὡς ἅμα τὴν τροφὴν προσεφέροντο, νύκτας τε ἀγρύπνους διῆγον καὶ λυπηρὰς καὶ τὴν ἠρινὴν ὥραν ἀνέμενον ἐκ θανάτου παλιγγενεσίαν.
Ο χειμώνας όμως γίνεται για τον Δάφνη και τη Χλόη πικρότερος από τον πόλεμο. Γιατι ξαφνικά έπεσε πολύ χιόνι και έκλεισε όλα τα μονοπάτια και απέκλεισε όλους τους αγρότες. ... Επειδή ήταν ανάγκη να μένουν στα σπίτια τους, οι άλλοι αγρότες και βοσκοί είχαν χαρά που ήταν έτσι απαλλαγμένοι για λίγο από τις δουλιές τους, έφαγαν κάθε πρωΐ τις τροφές τους και κοιμούνταν αρκετά, ωστε ο χειμώνας τους φάνηκε πιο γλυκός απο το καλοκαίρι, το φθινόπωρο και την άνοιξη ακόμη. Η Χλόη όμως και ο Δάφνης είχαν στη μνήμη τους τα περασμένα τερπνά τους, τα φιλιά, τις αγκαλιές, πως μοιράζανε το φαΐ, και ξαγρυπνούσαν και ένιωθαν λύπη τις νύκτες και περίμεναν την ανοιξιάτικη εποχή σαν παλιγγενεσία απο το θάνατο.
L'hivern, però, a Dafnis i Cloe els resulta més amarg que la guerra. Perquè de sobte va caure una copiosa nevada que va tallar tots els camins i va tancar a casa seua a tots els camperols. ... Com necessàriament la resta dels llauradors i pastors havien de romandre en les seues cases, gaudien aleshores d'un descans temporal de llurs feines, del menjar matutí i d'una prolongada son, de manera que l'hivern els pareixia més dolç que no pas l'estiu, la tardor i fins i tot la primavera. Dafnis i Cloe, però, amb el record de les passades delícies, de cóm es besaven, de cóm s'abraçaven i cóm prenien junts el seu menjar, passaven les nits entre insomnis i afligits, i esperaven l'estació primaveral com si fos un renaixement de la mort.

"¡Al castigar als tirans no es deu
imitar llurs delictes!"
(Heraclea).
T. Livi. 24. 26.
Hui ha mort, millor dit, ha estat ajusticiat a mort, el ex dictador d’Irak Sadam Hussein. La condemna a la forca del ex dictador pels crims a la Humanitat l’han firmada els tribunals responsables del recent govern iraquià instaurat a Bagdad amb el vist i plau de l’administració nord-americana. Els kurds i chiítes han celebrat que Sadam fora penjat finalment, i des de la Casa Blanca se’ns diu que la mort del vell sàtrapa marca un moment crucial en la democràcia iraquiana.
La pena de mort és un fet ja de per sí força qüestionable des del punt de vista ètic. La pregunta és ¿és just, però, matar un tirà?
Hem conegut molts tirans al llarg de la història. En el món grecoromà foren molts els demagogs que, aprofitant la ignorància o la impotència del poble en crisi, arribaren al poder i l’exerciren de manera absoluta. Alguns tirans mantingueren aquesta sobirania durant prou de temps, com ara Dionís de Siracursa, que va tiranitzar els siracusans durant més de quaranta anys. I pensàveu que el rècord el tenien altres?
Hi ha una anècdota que ens explica la causa de la duració d’aquesta tirania a Siracusa. Hi havia una dona que tots els dies anava a resar al temple i pregar als deus demanant-los llarga vida per al tirà. Dionís es va sorprendre d’aquest fet i un dia es va arrimar a ella i li va preguntar curiós la raó del seu comportament. La dona li va respondre que quan ella era xicoteta hi havia un tirà terrible a qui tots desitjaven la mort. Quan finalment aquest fou assassinat, va arribar però un altre que va resultar encara pitjor que l’anterior. Potser açò és el que pensa també molta gent a Irak.
Per regla general els grecs i romans d’aleshores no acceptaven allò de mas vale malo conocido… Ans al contrari, no suportaven massa temps la falta de llibertat i sovint acabaven lliurant-se dels seus opressors d’una manera o d’una altra. Ben coneguda és, per exemple, la opinió que tenia Ciceró al respecte. L’escriptor romà repudiava la tirania i considerava fins i tot digne d’elogi qui arriscava la seua vida per donar mort a un tirà. El cas més notable entre el poble hel·lènic és el dels tiranicides Harmodi i Aristogitó, que foren considerats herois per haver assassinat el tirà Hiparc, el fill de Pisístrate, i els erigiren un monument que es convertí en símbol de la democràcia atenesa.
Les tiranies sovint eren derrocades amb violència, perquè mai els tirans tenien en compte les recomanacions dels savis i preferien posar a prova el seu destí. Qui sap si els tirans naixen per ser tirans i no poden renunciar a viure com la resta de ciutadans, una vegada s’instal·len en la omnipotència deshumanitzadora. Al Carib teniu un exemple, més bé patètic.
Ja ho deia Protàgores, l’home és per naturalesa salvatge i autodestructiu, necessita de les lleis per poder viure de forma respectuosa amb la comunitat. El sofista d’Abdera ens va donar una lliçó que molts podrien aplicar-se. La pressò és un instrument més a servei de la societat, però la condemna i el càstig no s’ha d’entendre com una forma de represalia o venjança, sinó un mitjà exemplar amb el que corregir conductes no cíviques.

FAUSTA VOBIS NATALICIA
ΚΑΛΑ ΧΡΙΣΤΟΥΓΕΝΝΑ ΚΑΙ ΕΥΛΟΓΗΜΕΝΟ ΤΟ ΝΕΟ ΕΤΟΣ
Post scriptum.: Xiquetes, per a que seguiu practicant amb el grec ací teniu un parell de versions diferents d'una de les nadalenques que vam veure en classe l'altre dia, que m'envien des de Benicàssim. Ευχαριστώ Aννούλα.