dimecres, 21 d’abril de 2010

Sagunt romana

Després de dos anys ahir vam tornar per fi a Sagunt. Helios ens va acompanyar i vam gaudir d'un dia esplèndid.
Pel matí vam participar als Ludi Saguntini. Els inquiets alumnes de 2n van conèixer de la mà de l'encantadora domina Charo Marco les curioses costums culinaries dels romans i van improvisar un banquet de l'època, esclaus incosos que van bordar el seu paper. Els timids i pacifics alumnes de 4rt van aprendre una mica l'art militar dels hoplites grecs però no es van veure amb ganes de formar una falange i barallar-se amb la formació dels xavals de l'altre institut amb qui compartien taller. I els de 1er es van pringar un poc en la Domus Baebia preparant un plat amb imatges de la ceràmica greca clàssica de figures negres.

A migdia, i després de vestir-nos de romans i fer-nos un mosaïc amb tesseles romà, vam fer una excursioneta al castell. Els més aventurers es van adintrar per les muralles medievals per divisar des del cim el paisatge de l'entorn. Un luxe per a la vista.

Enguany Prosopon celebrava la XIV edició del Festival de Teatre grecollatí. Així que no podiem faltar. Després del bocata vam fer cua per entrar al teatre saguntí. Quasi abans de suar la pajola, vam aconseguir entrar fins la cavea C, agraïnt la frescor dels passadissos interns, i vam entrar per l'últim vomitori. Durant una estona que es va fer molt breu vam seguir la graciosa adaptació de la comèdia de Plaute, el Mercader. Entre rialla i rialla algú, a crit pelat enmig del nombrós auditori, es va atrevir a fer un comentari masclista sobre un dels passatges de l'obra on una esclava vella feia un petit monòleg sobre la independència de les dones. Ja en època dels Romans era freqüent al teatre que el públic entrara en diàleg amb els actors per manifestar si els agradava o no la peça representada. Sovint en comèdia es feien comentaris jocosos i burlescos vers els actors. Aquestes ixides de tò no provenien dels assistents de patricis precisament. Naixien espontanis d'entre els mes desvergonyits de la plebs.

Una jornada doncs completeta. Esperem que les festes de Sant Jordi no coincidisquen el proper any amb aquestes jornades meravelloses sobre cultura clàssica a Sagunt i pugam repetir l'experiència. Com sempre agraïr l'esforç dels amics de culturaclasica.net. Sense el seu entusiasme res d'açò no seria possible. Entre ells el nostre omnipresent Hermes, que com un deus ex machina va aparèixer de repent al nostre costat per calçar una de les sombrilles del pati del mercat per impedir que ens torrarem mentre preparavem l'amulet de la sort i els desitjos.
Gràcies també als companys de valencià i música Montse i Nacho per la seua disponibilitat i paciència.
Fins la propera.