Orles d'un nou acomiadament

Un any més hem celebrat la cloenda del curs de 2n de Batxillerat amb l’entrega de les orles. Com sempre ha estat un acte emotiu. Els alumnes, engalanats amb els seus millors trajes i vestidets de la temporada d’estiu, ens prepararen ahir a professors i pares un resum dels dos darrers anys al Cotes Baixes. No han faltat els tradicionals premis als millors professors i als més “cabroncetes”, els discursos d’agraiment amb cert to nostàlgic, ni tampoc el power point amb les fotos dels millors moments d’aquestos anys, incloses les parelletes d’enamorats agafats in fragranti pels corredors del centre. Enguany, però, ha hagut molta pose i molt de glamour a l’estil Hollywood. Només faltava l'alfombra rotja. Conseqüència, potser, dels temps que vivim on la imatge juga un paper tan important.

Però jo em quede amb el contingut. Més enllà dels flash i sota el maquillatge, he pogut veure xiquets i xiquetes conscients del pas del temps, alguns satisfets de l’esforç realitzat i contents per la recompensa, d’altres potser una mica tristos per no haver pogut rendir suficient, però tots il·lusionats i nerviosos davant dels nous reptes que els esperen. I com de costum, totes les emocions han esclatat al sopar i, sobre tot, en la disco. Alliberats finalment de la tensió, les corbates i els tacons, els nostres ja ex-alumnes s’han entregat al ritme frenètic de les últimes cançons de moda que alguns professors hem intentat seguir sense molt d'èxit. Aleshores, cubata en mà i envoltats pels raigs làsser, les rialles, els abraços i confidències entre alumnes i professors han estat l’última part d’aquest conegut guió.

Darrere queden els examens, les discusions i alguna que altra plorera. Potser recordareu més els nostres deliris llatins, l'exitosa experiència del concurs Odissea, el recital de poesia d'amor i d'altres actuacions memorables, les ixides extraescolars o el viatge fi de curs a Barcelona.

Però açò encara no s’ha acabat del tot. Un parell de classes de repàs i només restarà ja demostrar una vegada més el que hem aprés. Després qui sap ja si ens tornarem a veure. A l'institut em trobareu quan em necessiteu.

Sort a tots. En especial als meus antics alumnes de llatí i, com no, a les tres gràcies, les xiques més importants de la promoció clàssica 2007-2009, Afrodita, Selene i Dafne.