dimecres, 27 de febrer del 2013

GRAECIA: post 365

Amb aquest darrer tema Η ΕΛΛΑΣ alguns de vosaltres, xiquets, heu après més geografia de Grècia de la que haveu mai estudiat del vostre país, segons em confeseu. Genial. 
Per a que aquest aprenentatge tinga, però, més valor i duració, cal associar tots eixos mots de ciutats, regions, muntanyes i rius, etc.  amb alguna història, un mite o alguna imatge.
Es per això que hem comencat a fer un parell d'activitats de cultura relacionades tant amb la geografia com amb la llengua gregues, activitats que compartisc ací, per si a algú li interesa. 
Aviat, xiquets, us proposaré fer un video recull de fotos d'eixos paisatges que haveu començat a trobar. Esteu atents al següent post, que farà el número 366 del blog!




dimecres, 20 de febrer del 2013

ΕΛΛΑΣ: videos didacticoespialidosos

Ací deixe, carinyets meus, els videos que us servirán d'últim repàs abans del listening que farem aviat.
Videos que han estat possibles gràcies a les imatges que va facilitant-me Sito Yelás i a la disponibilitat de Fernando Blaya per fer l'audio. Gràcies, de debò, a totsdos.


Enlazo aquí un dupliado con una dulce voz femenina, la de mi sevillana preferida. Gracias, Μέλι μου, por ofrecerte a participar.

Aprovecho de paso para contentar a los millones de seguidores de Ohio, Kuala Lumpur, la mitad de islas Caimán y un profesor del barrio granadino de la Chana que me solicitan una versión erasmítica de estos videos didacticoespialidosos. Ea, va por tí, Antonio!

dilluns, 18 de febrer del 2013

ΚΟΣΜΑΝΘΡΩΠóΓΛΩΣΣΟΝ i els jocs de llengua per a grec antic

Un recurs sovint incorporat a les classes de llengua extrangera com a part de la metodologia comunicativa són els jocs. Res no hi ha més divertit que imitar l’aprenentatge natural de la llengua materna com si fòrem xiquets.

En la didàctica de les nostres llengües és un recurs cada vegada més emprat. Per a la pràctica del llatí Antonio Amador i Germán González ens han donat ja un fum d'idees. Pel que fa al grec resulten força interessants els que ens venen suggerint Mario Díaz, Ángel L. Gallego (cf. el juego de las presentaciones), Ana Ovando (cf. el disco de Festos, el bingo verbal o els diversos jocs per a treballar amb el manual Un niño griego en casa), Carlos Viloria (cf. las cartas de la 2ª declinación) o Sito Yelás (cf. el cluedo i el juego de participios). 

I és que amb els jocs trenquem la dinàmica habitual de classe i els alumnes, en ocasions bloquejats intel·lectualment i física, es deshinibixen implicant-se en un procés d'aprenentatge més entretingut, tot i que no pas exent d'un cert grau de concentració. Sovint ens servixen per consolidar continguts lingüístics, repasant vocabulari o gramàtica. En aquest sentit, al ser major la implicació de l'alumnat en aquest tipus d'activitats lúdiques col·lectives, els errors i encerts dels alumnes són una font d'informació molt valuosa per detectar problemes d'assimilació i programar així altres exercicis de llengua individuals més sistemàtics. Al mateix temps, però, incidim en la pràctica oral i el desenvolupament d'estratègies comunicatives necessàries en qualsevol procés d'aprenentatge d'idiomes. Durant tot el joc els alumnes participen en un intercanvi comunicatiu real, entre uns que parlen i d'altres que escolten i contesten en la llengua objecte d'estudi.

Nosaltres hem estat emprant aquest recurs per al mètode Athenaze. Per a les fases de contextualització i assimilació dels continguts d'aquest manual emprarem el bingo i el "pasapalabra" per al repás del verbs dels capítols 1-4,  els jocs de mímica per als verbs i frases del capítol 3, i l'activitat "Simò diu" per al capítol 3 (amb el recolzament visual previ ΣΠΕΥΔΕ ΒΡΑΔΕΩΣ), i el capítol 4.

Enguany, que hem començat a experimentar amb els nostres propis textos (que tracten de seguir el model inductiu-contextual), hem creat nous jocs. Per al tema 1 vam compartir ací un primer joc de cartes. Hui toca penjar el ΚΟΣΜΑΝΘΡΩΠΟΓΛΩΣΣΟΝ amb el que hem estat repassant aquestos dies, amb no poques rialles, un grapat de coses que haviem vist fins ara.




Com mostren les imatges, la motivació dels alumnes a l'hora de participar en aquestes activitats emprant la llengua grega ha sigut l'esperada. El fet d'haver-los fet partíceps també de la creació del material tallant i pegant potser ha contribuit encara més.
Vosaltres, xiquets, sí que valeu!


dijous, 14 de febrer del 2013

Quod Benedictus XVI dixit: Exercitia

No es casual que el Papa Benedicto XVI en su último discurso, quizás el más importante de cuantos hasta ahora ha pronunciado, utilizara el latín como lengua de comunicación. 

Por regla general el pontífice, que sabe muchos idiomas, para llegar a más gente se dirige a los medios en italiano, lengua cooficial, junto con el latín, de la Santa Sede Vaticana. ¿Quería pues Ratzinger por ello llamar la atención sobre la importancia del estudio de la lengua latina en la formación humanista? Ahí está, por ejemplo, la iniciativa de la Academia Pontificia de Latinidad. 

Con la ayuda de algún traductor on-line el notición no tardaría en salir traducido en todos los idiomas, pero la que se llevó el susto en directo y el reconocimiento después por haber sido la única presente ese momento que entendió las palabras del Papa y anunciarlo por twitter fue una periodista italiana, Giovanna Chirri. Ella ha confesado modestamente que el latín del discurso era fácil de entender. Quién sabe si estudió en uno de esos liceos clásicos italianos que estudian hasta cinco años la lengua de Cicerón!

Aunque a nosotros nos mueve a estudiar latín para acceder al legado clásico y no por el interés papal en las disciplinas eclesiásticas como la Teología, el Derecho canónico o la literatura cristiana, cualquier excusa es buena para practicar. Así que, por curiosidad y también por salirnos un poco de la rutina de César y la Familia Romana, vamos a ver estos días en clase las palabras en cuestión del papa alemán.

divendres, 8 de febrer del 2013

Autocorrecció


La presentació promesa, carinyets, per a que us corregiu soles aquest cap de setmana la classificació del vocabulari.

dilluns, 4 de febrer del 2013

Lèxic 1-3

Mentres anem participant en el concurs Odissea, i aprofitant el temps de la vaga, que us sembla, carinyets meus de 1er, si feu un repàs teòric?
Al temps que ho compartisc amb altres blogfessors, us deixe ací el llistat de vocabulari vist fins ara i unes graelles per classificar per gèneres i declinacions tots mots. Us recorde, a més a més, que tenim pendent completar el corresponent glossari a l'aula virtual!
Χαίρετε!

dilluns, 28 de gener del 2013

Η ΕΛΛΑΣ, menudo tema

Llegados casi al final del tema 3, el más largo de cuantos hemos visto hasta ahora, toca hacer un resumen teórico sobre la gramática en él contenida.

En cuanto a las declinaciones, sabíamos ya de la existencia de la tercera, aunque sólo nos habíamos fijado de momento en la palabra ἡ Ἑλλάς. 
Ahora hemos visto que algunos en nominativo singular acaban en consonante nasal (tipo Ἕλλην, Μακεδών, cuyo plural acababa en -ες, Ἕλληνες, Μακεδόνες), o en silbante (tipo τὸ πέλαγος, ἡ Περσίς, ἡ Ἑλλάς, ἡ πόλις, éste con un plural especial, αἱ πόλεις).
En esta declinación nos hemos encontrado pues con nombres femeninos, algunos neutros y otros masculinos, indistintamente.
Algo de esto ocurre también en las declinaciones previas, aunque con algunas particularidades. 
Sobre todo en la 1ª declinación, donde, junto a los femeninos (ahora distinguimos en alfa pura χώρα, χώρᾳ, en ita Εὐρώπη, Εὐρώπῃ o mixta θάλασσα, θαλάσσῃ) hay unos pocos masculinos que marcan su género, además de con el artículo, con la desinencia, sentida como masculina, de la 2ª declinación -ς. De ahí palabras como ὁ Πέρσης, οἱ Πέρσαι. 
En la 2ª decl., junto a los masculinos, (tipo ὁ ποταμóς, οἱ ποταμοἰ) y neutros (tipo τὸ δἐνδρον, τὰ δἐνδρα), aparecen algunos femeninos, sin ninguna marca especial de género, salvo el correspondiente artículo, (tipo ἡ νῆσος, αἰ νῆσοι); a este modelo pertenecen muchos nombres de islas. 

En cuanto a los casos, hemos profundizado en el uso del dativo en función de circunstancial de lugar, el equivalente al latín in + ablativo. A los ya conocidos de la 2ª decl., (tipo ὁ βουνὀς, ἐν τῷ βουνῷ, ἡ νῆσος, ἐν τῇ νήσῳ), y de la 1ª decl., (tipo ἡ χώρα, ἐν τῇ χώρᾳ, ἡ Ἀττικῆ, ἐν τῇ Ἀττικῇ, y el nuevo θάλασσα, ἐν τῇ θαλάσσῃ), añadíamos ahora los ejemplos de la 3ª decl., (tipo ἡ Ἑλλάς, ἐν τῇ Ἑλλάδι, τὸ πέλαγος, ἐν τῷ πελάγει). 

Adjetivos: ya sabíamos que existen de dos terminaciones y de tres. 
  • Del primer grupo recordamos ἀθάνατος, ἀθάνατον visto en el primer tema. Ahora añadimos βάρβαρος, βάρβαρον, y entendemos mejor el sintagma de la lección anterior μεσόγειος θάλασσα.
  • Dentro del segundo grupo de adjetivos, ahora entendemos mejor (por aquello de los modelos femeninos en ita y alfa pura) las diferencias entre καλός, καλή, καλόν y μικρός, μικρά, μικρόν. Similar al primer modelo hemos visto también el adjetivo ἄλλος, ἄλλη, ἄλλον. 
  • Nos ha aparecido también otro adjetivo de tres terminaciones (de momento conocemos sólo el masculino y el femenino), pero que no sigue a las declinaciones 2ª y 1ª, sino a la 3ª y 1ª:  πᾶς, πᾶσα (mas./f. sing.), πάντες, πᾶσαι (masc./fem. plural). El masculino sigue a la 3ª declinación.

Verbos: Incidíamos sólo en la 3ª persona del sing. y plural, diferenciando entre verbos contractos (nos fijábamos en el acento circunflejo) -εῖ, -οῦσιν y puros -ει, -ουσιν

Espero os haya servido para aclarar conceptos.

divendres, 18 de gener del 2013

Joconeclameuaherencia: el millor premi, vosaltres

El 12 del 12 del 2112 alumnes, professors i amants en general de les clàssiques i les humanitats de tot arreu celebràrem a l'hora un acte reivindicatiu anomentat "yo conozco mi herencia". El seguiment d'aquesta iniciativa sense precedents fou massiva, demostrant a les autoritats educatives l'estima que molts tenim per aquestos estudis. Molts participants van col·laborar gravant la seua lectura dels textos antics. Al canal comú obert per a l'ocasió arribaren més de 100 videos, dels quals 35 han participat en un concurs. 

El que nosaltres vam fer en 1er de Batxillerat humanístic, una recitació del mite de les edats humanes en la versió que fa Ovidi en les Metamorfosis, acompanyat d'imatges amb llicència creative commons de Flickr, ha quedat en sisena posició amb 56 puntets, que no está gens malalement, encara que no era propiament el concurs allò que ens interessava, perquè de fet vam participar sense saber qui hi havia un premi de per mig. El millor premi va estar per a nostaltres tot el procés de preparació, gravació i muntatge. Ens ho vam passar molt bé, a banda de tot el que vam aprendre. Es d'agraïr que els alumnes participen en aquest tipus de classes creatives sense esperar res a canvi! Aixina que enhorabona, una vegada més, als meus alumnes.

Felicitacions als guanyadors i també a tots els participants, inclosos els de 4rt ESO i 1er Batxillerat Científi del nostre centre, per la il·lusió mostrada. I de nou, agraïments als organitzadors per contagiar-nos el seu entusiasme.
  • VIDEO nº 2. IES Bernaldo de Quirós, MIeres (Asturias)  168 punts
  • VIDEO nª 34. Liceo de Pedini (Ioannina, Grecia)   94 punts
  • VIDEO nª 22. IES Villa de Vallecas, Madrid   86 punts.

dimarts, 8 de gener del 2013

De bello gallico I, V 1-3: proposta de treball diari

Encetem any amb nou sistema de treball en llatí II, a veure cóm resulta.
Anem a substituir la fórmula "anàlisi-traducció" individual a casa i correcció a la pissarra per torns, i penalitzacions a l'omisió de la feina per causes diverses (del tipus: "es que no sé fer-ho!", "no té sentit!", "hui tenia examen de filo","semanolvidaolafotocopia", "se lo ha comio el perro!"), per una dinàmica de treball en grup semblant al que ferem servir el curs passat en grec I.
Amb els textos que heu vist aquestos nadals tractarem d'intercanviar informació sobre la sintaxi, morfologia i dificultats de traducció que presenten, organitzarem totes les dades seguint l'estructura de la presentació que hem emprat ahir i hui a classe i que us deixe ací, i ho exposarem després a la resta de companys oralment.

Si la cosa funciona repetirem més endavant amb altres textos i redistribuirem els equips per tal d'aprendre tots de tots una mica, val?