Viatjar és la millor opció per intentar compendre una mica millor con funciona el món i al temps conèixer's un mateix, si fa no fa.
Si a aquest viatge li afegim alguna classe de formació i didàctica amb companys d'altres països en un entorn especial, plè d'història, com és Xipre, aleshores la experiència no pot ser més enriquidora.
Al llarg de la setmana passada vaig tindre ocasió d'aprendre un parell de tècniques de motivació i dinamització per a l'ensenyament del grec, sempre dins de l'enfocament comunicatiu per tarees, en el seminari "Ζωντανά ελληνικά" organitzat pel Κέντρον Δία Βίου Μάθησης, dirigit per Α. Κυρίτσι, inclòs dins del Programa de Formació Permanent Comenius.
A banda de la fructífer intencanvi d'idees sobre metodologia, l'estància a Nicosia va estar de nou marcada pel crític context politic que coneix l'illa des de l'ocupació turca en 1974. Tot i que des que va entrar en la Unió Europea la situació a millorat una mica pel que fa al lliure trànsit de població "turco-chipriota" i "greco-chipriota" d'un costat a l'altre de la linea verda que talla la capital en dos, l'abandonament del patrimoni i els problemes socials derivats de la immigració il·legal continuen o, fins i tot, s'han agreujat, dissortadament.
Al llarg de la setmana passada vaig tindre ocasió d'aprendre un parell de tècniques de motivació i dinamització per a l'ensenyament del grec, sempre dins de l'enfocament comunicatiu per tarees, en el seminari "Ζωντανά ελληνικά" organitzat pel Κέντρον Δία Βίου Μάθησης, dirigit per Α. Κυρίτσι, inclòs dins del Programa de Formació Permanent Comenius.
A banda de la fructífer intencanvi d'idees sobre metodologia, l'estància a Nicosia va estar de nou marcada pel crític context politic que coneix l'illa des de l'ocupació turca en 1974. Tot i que des que va entrar en la Unió Europea la situació a millorat una mica pel que fa al lliure trànsit de població "turco-chipriota" i "greco-chipriota" d'un costat a l'altre de la linea verda que talla la capital en dos, l'abandonament del patrimoni i els problemes socials derivats de la immigració il·legal continuen o, fins i tot, s'han agreujat, dissortadament.
Com que no és fàcil arribar a l'altra part de la Mediterrània, en l'anada em vaig detindre a Atenes. En l'Acròpoli vaig poder poder gaudir dels meravellosos Propileus, restaurats per fi i desprovistos dels andamis. Ineludible vista fou també la visita a l'esplèndid nou museu de l'Acròpoli.
També vaig tindre temps per visitar l'exposició itinerant sobre Eros i l'amor a Grècia al Museu d'Art Cicládic. La foto va dedicada a Susana!
Bah..no me da nada de envidia eh!!!
ResponEliminaLas fotos son preciosas, a ver si se las enseño a mis chicos.
Un abrazo.
Gràcies per compartir les impressions del viatge. Parlant d'impressions: les fotos, impressionats!
ResponEliminaEnveja jo? Sí, home!
Να 'σαι καλά!
;)
Gràcies per la foto, Santi. La primera vegada i única que he anat a Grècia va ser amb tú, i recorde aquell viatge, un grapat de companys de classe amb la carrera recent acabada i el cor plé de il.lusions, quan encara no sabiem res del món, com un dels més bonics de ma vida. Ara hem portes les records del aquells calorosos dies i no puc més que somriure. Bén llarg ha sigut el meu nostos.
ResponEliminaBenvingut
Yo no voy a disimular, porque me da muchíiiiisima envidia. Nunca estuve en Chipre y me apetece un montón ir. A ver si me empiezo a poner las pilas y no me pierdo cursos como esos. Felicidades por las fotos (y todo tu material que voy descubriendo), son fantásticas y aunque tengo cientos de fotos de la Acrópilis tus ángulos son buenísimos. Me bajaré algunas de tus álbunes de flirck. Muy buenos los comentarios en griego de la exposición...
ResponElimina