dimarts, 10 de novembre de 2009

L'agenda: making off

Ací teniu la segon entrega esperada del curt que vam fer com a projecte final del curs de Fonaments Lèxics de l'any passat.

Aprofite el post per explicar una miqueta més com i per què vam fer aquest curt, a mode de reflexió a posteriori del treball.
El curs 2008-2009 va ser el primer en què es va crear un grup d'alumnes interessats en la matèria, procedents de la modalitat científica i social. Al llarg del curs vam tindre ocasió de conèixer una mica millor el procés de composició i derivació lèxica de les nostres llengües, d'aprendre i treballar l'etimologia grega i llatina del vocabulari de diversos camps semàntics, així com el significat de mots procedents de ciències com la medicina i les matemàtiques principalment. En la corresponent carpeta de recursos vam practicar amb exercicis autocorregibles abans de cada exàmen i en el blog col·lectiu es van penjar nombroses entrades, algunes treballades a consciència, relacionades amb els diferents temes vistos a classe, que van servir també de cara a l'avaluació.
Vist doncs que els resultats obtinguts havien estat satisfactoris i la participació de l'alumnat notable, cap al final de la tercera avaluació vaig decidir improvisar un poc amb una tasca més creativa, encara que no massa original. La idea era adintrar-se primer en el món cinematogràfic i el seu lèxic tècnic específic creant després un curt on poder posar en pràctica els coneixements assolits al llarg del curs. Al mateix temps aquest treball em permetia valorar millor la intel·ligència emocional dels alumnes, encara que no és aquest un objectiu del curriculum oficial.

L'argument no va quedar definit des del primer moment. Alguns eren partidaris de fer un curt de terror o de temàtica fantàstica. Però al final tots coincidiren que era més senzill i més bonic contar una història quotidiana, plena de realisme. Inspirats, però, amb la sèrie House que haviem analitzat a classe, i com que alguns alumnes volien estudiar medicina, el nucli de la trama va quedar establert al voltant d'un hospital. La trama, però, va anar complicant-se i a poc a poc vam anar creant algo semblant a una minisèrie televisiva del tipus Física y Química. I és que si els dones llibertat d'expressió els adolescents acaben parlant d'allò que més els preocupa, a saber: les relacions sentimentals.

La creació del guió, storyboard amb sequències, plànols i composició de les escenes, així com la gravació fou també una faena col·lectiva. Després d'algun intent fallit amb Google docs, a la fi es el text complet es va pujar entre tots en un dels apartats de la wikipaideia del Departament. Els papers es van repartir segons la conveniència dels caràcters dels personatges creats i/o els interessos dramatúrgics de cadascú. La lectura dramatitzada en la taula redona de l'argument i dels diàlegs va donar pas a una sessió intensiva de representació abans dels assatjos previs al rodatge. Només, però, aconseguirem acabar la part central de la història.
Tot açò en hores de classe i també de vegades fora de l'horari escolar, durant el mes de juny. L'edició i muntatge d'aquestes preses ha estat feina meua.

En temps una mica rebolicats per a les nostres especilitats, en constant amenaça deshumanitzadora, potser hi haurà companys clàssics que qüestionen la utilitat d'aquesta activitat o que vegen fins i tot inoportuna la seua difusió. Alguna advertència en aquest sentit he rebut d'algun company molt prudent. Potser el resultat no siga, des del punt de vista purament acadèmic, massa bò, tot és millorable i de l'experiència s'apren, o aquesta és, si més no, la idea, experimentar i buscar noves fòrmules per tal d'avançar.
En qualsevol cas, no he tingut necessitat fins ara de justificar-ho davant dels propis companys del centre, més bé al contrari, ja què a molts els ha paregut una forma interessant d'ensenyament-aprenentatge.
Enguany s'ha multiplicat el nombre d'alumnes matriculats en l'assignatura. Alguns potser motivats pel curt, encara que aquest ha surtit a la llum només recentment. Amb tot, si fora així i L'agenda hagués actuat com instrument de marketing involuntari, doncs benvinguda siga.

Así fue y así os lo hemos contado.

2 comentaris:

paloma ha dit...

Pero Santi qué bien que os lo pasáis, eres un profe muy enrollao,je,je.
Saludos desde Madrid con un fríoooo.

santi ha dit...

Se intenta, Paloma, que el ambiente favorezca el proceso de enseñanza escolar y los alumnos se motiven para estudiar y/o aprender. Y siendo materia optativa tenemos mayor margen de libertad creativa.
Te devuelvo los saludos desde Alcoi, donde nos llegó también hoy el frente polar ttrrrrrR :)