dimarts, 22 de gener de 2008

Sagunt: si les pedres parlaren


Corría el segle I, allà per l'època d'August, més o menys, quan en la ciutat de Saguntum es va planificar i construir un teatre en la vessant d'un cim des del qual es veien els vaixells que arribaven de Dianium, Tarraco i altres ports de la mediterrània. Allí els saguntins, quan començava el bon temps, disfrutaven amb la representació de velles comèdies de Plaute i algún mim i pantomima que altre de moda. Amb el pas del temps, però, la ciutat va anar entrant en crisi i el teatre va quedar abandonat a la seua sort. L'erosió natural i la mà de l'home van anar destruïnt èl que quedava.
foto de Ana Ovando

Segles després, quan ja ningú no parlava llatí des de feia prou de temps, el teatre fou revaloritzat. El jaciment arqueológic fou declarat monument nacional i un bon día els cónsuls de l'època decidiren gastar un bon pesic de la pecunia disponible per reconstruïr-lo. Uns arquitectes que deien haver estudiat suposadament l'obra de Ictí i Calícrates, es feren càrreg de l'obra. Algunes pedres de l'antic teatre van romandre a la vista dels visitants, les altres desaparegueren baix els nous materials. La scaena es va fer nova per complet. Moltes veus que eren partidaries no d'una reconstrucció del teatre, sino d'una restauració, s'alçaren en contra. El cas es va portar als tribunals. Mentrestant, els amants del teatre i alguns magistri decidiren aprofitar l'espai escènic per tornar a donar-li vida al poble saguntí. Moltes companyíes professionals i amaters juvenils de tot el territori romanitzat acudien cada any a montar llur espectacle. Les pedres romanes tornaven a sentir els versos dels antics, ara en valencià i castellà. Durant els festivals de primavera era freqüent veure un fum de xavals jugant al carrer amb pilae romanae, vestits amb túniques i peples, amb rotllos de papir sota el braç i l'estomac plè de hidromel i garum.
Fins que va arribar la decisió inapel.lable de les altres magistratures. Tot acò s'haurá d'acabar, doncs s'ha decidit destruir el teatre. La destrossa costará sis mil.lions de talents eurpeus. Molts no hem dit ja: teatrum saguntinum non delendum est!
Esperem que la vida seguisca igual. Com deia la cançò, las obras quedan, los hombres se van.