La vida és així, de vegades et somriu, d’altres et colpeja.
Si fa uns dies donavem una bona noticia, hui torne trist a casa després de classe, en assabentar-me de la pèrdua d’un entranyable professor i millor persona, D. Paco Vilaplana.
L’última vegada que el vaig veure va ser a començaments d' Abril, quan vingué a fer-mos una classe de grec al nostre institut. Els alumnes van rebre una lliçò de llengua, de cultura càssica i també d’actitud davant el món. Jo vaig disfrutar veient al meu professor d’institut recordant el πας πασα παν, els vells temps i què significa tindre al teu davant inquiets adolescents a qui encara els intresa el món antic i les humanitats. La classe se li va fer curta. A l’exida, recolzant-se en el seu bastó, em va dir que estava dispost a repetir l’experiència quan vullguerem. Aquella sería la seua última classe 5001.
Si fa uns dies donavem una bona noticia, hui torne trist a casa després de classe, en assabentar-me de la pèrdua d’un entranyable professor i millor persona, D. Paco Vilaplana.
L’última vegada que el vaig veure va ser a començaments d' Abril, quan vingué a fer-mos una classe de grec al nostre institut. Els alumnes van rebre una lliçò de llengua, de cultura càssica i també d’actitud davant el món. Jo vaig disfrutar veient al meu professor d’institut recordant el πας πασα παν, els vells temps i què significa tindre al teu davant inquiets adolescents a qui encara els intresa el món antic i les humanitats. La classe se li va fer curta. A l’exida, recolzant-se en el seu bastó, em va dir que estava dispost a repetir l’experiència quan vullguerem. Aquella sería la seua última classe 5001.
Que la nimfa Leuce acompanye la teua ànima, Paco.
M´ha vingut a la memòria aquell primer viatge que vam fer a Atenes, quan encara teniem el calaix dels somnis per estrenar i en mig del mercat de les pulgues te´n vas recordar del teu profesor de grec. Crec que ell estarà molt satisfet i tranquil de saber que t´ha tingut com alumne.
ResponEliminaFa uns dies, en tornar a Alcoi per estar amb la família que ens hi queda, vaig veure la casa de don Paco buida, i ho vaig sospitar. Des de Salamanca, on vivim, no ens ha estat possible saber-ho abans. Don Paco va ser el nostre professor de grec allà pel 1982-3, quan estrenàvem institut nou, l'Andreu Sempere -l'humanista. Després em vaig encaminar cap a la llengua àrab, i don Paco em va convidar a voltes a sa casa, on conversàvem sobre l'àrab i també l'hebreu, perquè ell va ser semitista abans de professor de llatí i grec. Era una persona excepcional. Un home de cultura immensa, senzill, generós, respectuós i digne. Em va obrir moltes portes, i sempre serà per a mi un gran mestre i un model. Alcoi li deu molt, i els que el vam tindre com a professor no l'oblidarem mai.
ResponElimina