S.O.S. Referents clàssics i Fonaments lèxics en perill

L'altre dia, casualment, vaig escoltar una conversa entre una jove i sa mare mentre caminaven davant meu. Parlaven de la modalitat d'estudis a triar al Batxillerat. La mare li recordava la importància de conèixer civilitzacions antigues per aprendre del passat. La xiqueta, però, es mostrava partidària de les ciències, més atractives i amb major utilitat. Vaig estat temptat de ficar-me en la conversa, però quan em vaig decidir les dos canviaren de carrer. Aixina que no sabem com acabará la història. Segurament trie el mateix que els amics.

Nosaltres, els clàssics, hem començat a fer els deures, conscients de la necessitat de canvi metodològic de les nostres velles matèries, però imprescindibles per a la formació global de l'individu. Un canvi que passa necesàriament per la revisió del model de les PAU i que es fa necessari per tal d'acabar amb allò de les "llengües mortes" de la vox pupuli.

Només d'aquesta manera convencerem els orientadors dels centres perquè ajuden els xavals a triar opcions no tant en funció del poder adquisitiu que proporcionen els estudis, sinó la satisfació personal i el plaer que proporciona coneixer el món, l'èsser humà i les seues manifestacions artístiques.

Amb els buròcrates traumatitzats des de xicotets per les declinacions ens tocará seguir lluitant. En època de crisi econòmica la cultura i l'educació són les primeres en veure's afectades, com si foren un luxe prescindible. Es comença per les humanitats i s'intenta de nou reduir la presència d'allò que resulta menys productiu, la cultura clàssica.

Els rumors finalment s'han fet realitat. Una vegada més la nostra administració ens dona mostres del seu absolut desconeixement - o potser pitjor, el despreci- de la tasca que els professors de llatí i grec realitzem dia a dia. Malgrat els bons resultats de molts companys que li han dedicat no pocs esforços a preparar les optatives de Batxillerat que tant va costar introduïr al Païs Valencià, els recents esborranys de Conselleria preparats per a les pròximes negociacions amb els sindicats contemplen la desaparició de Fonaments lèxics i la pèrdua de Referents clàssics.

Ara més que mai tenim l'oportunitat de unir esforços gràcies a la ret. L'amic Miguel Ángel ens posava alerta i difonia la noticia. Álvaro posava nom a les sucessives impertiències d'aquest esborray. Domingo ens anima a que salvem les nostres matèries, preparant-nos un escrit de protesta i invitant-nos a que l'enviem massivament als sindicats.
I si no ens fan cas?
El problema ens afecta ara a nosaltres els valencians. Però la precària situació de les clàssiques és general i l'arrastrem des de fa temps. Si la diplomàcia no funciona potser siga el moment de plantejar-se una mobilització grossa per demanar a qui corresponga que els clàssics estiguen al lloc que es mereixen.

The Reader: un emotiu referent homèric

"¿Cuánto puede equivocarse uno?"
Aquesta es una de les reflexions finals que fa el protagonista de "El Lector".

Crec que jo no m'enganye si afirme que es tracta realment d'una de les millors pel·lícules de l'any, potser lo més interessant que está projectant-se aquestos dies en els nostres "cines de palomitas" d'Alcoi. Els actors están molt convincents, la història molt ben narrada i la trama força emocionant.

El film está basat en l'homònima novel·la de Bernhard Schlink. A diferència d'altres obres inspirades en la Segona Guerra Mundial, ací el tema de l'holocaust nazi está tractat des d'una nova perspectiva. Els morts i els camps d'extermini es presenten com a fatal resultat en alguns casos de la ignorància i la por, errors que no eximeixen de responsabilitat, però que ens poden arribar a qüestionar la fràgil linea que separa llei i moral, sobre tot si som capaços de reconèixer els errors propis. El nazisme n'és doncs el rerefons de la història, un pretext per contar el que passa abans i després de la guerra entre dos persones de classes socials diferents i d'edats diferents , però als qui Eros i la Fortuna unixen durant un estiu.

The Reader (El Lector) - Trailer español

El jove Michael Berg, fill d'una acabalada familia alemana, descubreix l'amor en casa de Hanna Schmitz, una humil i solitària cobradora de bitllets del tranvia. Al seu torn aquesta descobreix el plaer de viatjar amb la fantasia i la literatura. Michael començará a mostrar-li altres mons a la seua amant amb una peça clàssica, l'Odissea.

Al llarg del film s'ascolta un parell de vegades l'inici de les aventures de l'heroi homèric. Hi ha a més a més una escena en la que el protagonista fa un parell de cites en llatí i en grec que ens venen a mostrar la capacitat de seducció del llenguatge i el misteri de les paraules, així com, indirectament, la importància dels clàssics com a font essencial de coneixement.

Però el referent literari va més enllà, está en la estructura mateixa de l'obra. Crec que l'autor ha tingut en ment l'idea esencial de l'Odissea com viatje cíclic. De fet el mestre d'escola de Michael comenta a classe que Homer el que vol presentar no és tant un heroi en el seu afany per tornar a casa, sinò la importància de l'aprenentatge mitjançant les experiències. I entre aquestes están també els errors, dels quals s'apren sempre una lliçò, tot i que de vegades massa tard. Perquè, com acaba rexoneixent la pròpia protagonista condemnada a cadena perpètua, allò que al final compta, per a bé o per a mal, no és el que sentim, sinò allò que fem.

Com Odisseu quan arriba finalment a Ítaca i troba el seu fill Telèmac, Michael, convertit ja en una advocat de prestigi, torna al seu lloc d'origen per retrobar-se amb la seua filla. En una emotiva escena d'anagnòrisi davant la tomba de Hanna, la jove reconeix per fi al seu pare. Michael-Odisseu obrirá aleshores el seu cor per contar-li com va descobrir l'illa de Hanna-Calipso, i com la llei de vida-Zeus el va portar cap altres indrets.

ΔΙΑΛΟΓΟΣ

Aquí os dejo el tema 2 del Manual de prácticas de Lengua griega I.
ΔΙΑΛΟΓΟΣ 2

Publish at Scribd or explore others: Research griego antiguo grec

Mira, mira: enigma de Referents

Si l'administració no retalla més presupostos i ens permet obrir grups d'optatives amb menys de 15 alumnes, potser el proper any podriem oferir per a 2n de Batxillerat l'assignatura de Referents clàssics per a totes les modalitats.
L'enigma que ací vos propose ens servirà per fer-nos una idea del que podrem fer en aquesta matèria.


Les qüestions a resoldre en aquesta ocasió són:

1. En quina famosa peça escultòrica d'origen grec está inspirada aquesta composició fotogràfica?
2. Qui fou l'autor de la peça antiga?
   
3. Cuántes peces originals o còpies romanes del mateix model de l'Antiguitat s'han conservat? On es troben?
   
4. Com descriuries l'obra de l'escultor grec? Què t'inspira?
   
5. Què tenen en comú l'obra antiga i aquesta moderna?
6. Troba altres exemples, antics o moderns, en l'escultura, fotografia o pintura, d'inspiració en la mateixa obra grega i comenta-les.
7. Fes una composició teua original amb la mateixa temàtica (dibuix, ppt amb fotografies, figura plastelina o fang...)

Entrega:

• Les preguntes 1-5 es respondran en la wikipaideia. El/s primer/s que done/n solució satisfactòria rebra/n el positiu de rigor.

• Les preguntes 6-7 es poden penjar als vostres blogs μικρός αιγιαλός o supercalifragiliesticoespialidoso. Es valorarán totes les entrades.
  

Recomanacions:

• No oblideu citar sempre les fonts o posar els enllaços corresponents a les fotos emprades o pàgines web visitades.
• Llegiu amb deteniment la informació que trobeu en ret, seleccioneu i resumiu amb les vostres paraules les més interessants.
  
• Sigau originals amb els vostres comentaris i valoracions estètiques.

Oikemntns?

Educació i T Cs

View more presentations from Santi . (tags: educacion tic)

Quia: minitutorial para profes

Mini tutorial Quia

View more presentations from Santi . (tags: quia tic)

Omnia vincit amor

Hui ens hem sumat al crit llençat des de totes les parts del món en contra de la injusticia, la crueldat i la misèria de les guerres. En un modest, però emotiu acte hem recordat i desitjat allò de omnia vincit amor.

Ens haguera agradat que la biblioteca estaguera més plena que no pas la cantina a l'hora del pati. Com no podia ser d'una altra manera l'institut és un reflexe de la societat.

Gràcies a tots els qui heu preferit la poesia als entrepans.

Tots han estat genial, però permitiu-me que felicite en particular a Cristina, per haver-se atrevit amb el llatí.

Paz y amor

El proper divendres es celebra el dia mundial de la pau. Des de la biblioteca i els departaments de llengües estem organitzant un acte per recordar i denunciar les guerres indecents que hi ha al món.

Ens reunirem al primer pati en la Biblioteca per llegir alguns poemes de temàtica pacifista o de germanor entre els pobles. No vindràn els mitjans de comunicació ni cap polític a fer-se una foto amb nosaltres; la nostra veu no arribarà lluny, potser només fins al cor dels qui s'apropen.

Els clàssics que vullgueu participar podeu fer-ho amb un poema en llatí o en grec. Podeu triar i proposar els versos que vullgueu. Si no teniu cap idea, vos done dos possibilitats, potser més relacionades amb l'amor i el desamor que no pas amb la pau, però com potser no celebrem el dia de San Valentí...

• El poema VIII que Catul dirigix a sí mateix i que parla del rebuig que ha rebut de la seua amada Lèsbia.

Via rubenshito.blogspot.com

VIII. Ad se ipsum

Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod vides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum ventitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu volebas nec puella nolebat,
fulsere vere candidi tibi soles.
nunc iam illa non vult: tu quoque impotens noli,
nec quae fugit sectare, nec miser vive,
sed obstinata mente perfer, obdura.
vale puella, iam Catullus obdurat,
nec te requiret nec rogabit invitam.
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui videberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
at tu, Catulle, destinatus obdura.

• Una cançò popular grega: Σ'ΑΓΑΠΩ

Σ'αγαπώ
Σ'αγαπώ γιατι είσαι ωραία
Σ'αγαπώ γιατι είσαι ωραία
Σ'αγαπώ γιατι είσαι εσύ

Αγαπώ
και αγαπώ όλον τον κόσμο
και αγαπώ όλον τον κόσμο
γιατι ζεις και εσύ μαζί

Το παράθυρο κλειμένο,
το παράθυρο κλεισμένο
το παράθυρο κλειστό

Άνοιξε
άνοιξε το ένα φύλλο
άνοιξε το ένα φύλλο
την εικόνα σου να δώ

En aquesta entrada de l'any passat trobareu un video amb la música i lletra (en grec modern i traduccions en grec antic i llatí)

Educació + TIC = llibertat

La situació en la que ens deixa l’administració educativa és realment per a plorar en molts aspectes. Açò no impedix, però, que fem certa autocrítica.

No compartisc en absolut l'opinió dels qui pensen que els joves d'ara sabem menys que abans i que cada nova generació té menys nivell. El que ha canviat és la societat en conjunt, les relacions personals, les inquietuts i també les formes d'aprendre i d'ensenyar.

Jo no sé més que un xiquet de primària. Ni sabia tampoc, quan tenia quinze anys, el que saben hui els meus alumnes adolescents. Potser perquè no vaig xafar una escola fins als sis anyets. Aleshores no hi havia aquestes modernes guarderies on els més menuts aprenen a llegir. No només aprenen les lletres, és veritat. Als patis de les escoles infantils també aprenen aviat altres habilitats lingüístiques. A banda de l'anglès, els xiquets i xiquetes coneixen el misteriòs poder de les paraules, i també de les paraulotes, juntament amb el sentit de la possessió. Però acò és, potser, conseqüència inevitable de la socialització, necessari en el procés d'evolució de la condició humana.

I en aquest procés hui tenen un paper indiscutible les noves tecnologies, que lluny de ser una moda passatgera, pareix que han vingut per instal·lar-s'hi. La revolució digital és, sens dubte, un fenòmen d’una importància només comparable a l’aparició de la impremta. Fins que aquesta no existia els analfabets no sentien gaire la necesitat d’aprendre a llegir. El poble, a més a més, era més fácil de manipular, degut a la manca difusió de la cultura, privilegi d’una minoria culta, l’aristocràcia i els clergues. La cosa va canviar quan començaren a circular llibres per tot arreu. Qui no en sap res d’informàtica a nivell d'usuari hui pot tenir la mateixa sensació de pèrdua i desorientació.

En matèria d'ensenyament les noves tecnologies constituixen un recurs complementari val la pena conèixer per tal de no quedar fora del joc. En aquest sentit la rutina acadèmica, la falta de motivació i la por a allò desconegut són el nostre pitjor enemic. Es cert que hi ha gran quantitat de programes i aplicacions que canvien constantment, que allò que hui emprem demà queda ja obsolet, però també es veritat que en general el funcionament d'aquestos aparells cada vegada és més senzill. Ara és el moment d’aprendre alguna coseta que encara no saben els nostres alumnes, sovint experts només en el messenger i el tuenti. És a dir, tenim l’oportunitat d’anar per davant dels natius digitals en les nostres clases emprant ferramentes digitals atractives, abans que ells ens adelanten definitivament.

La meua nebodeta té quasi cinc anys i els reixos enguany li van portar un ordinador portàtil taronja de plástic, però funcional. L’altre dia me'l va ensenyar i em vaig quedar perplexe veient la facilitat amb que obri i tanca els jocs i com empra ja el ratolí. Per sort es va cansar pronte i vam passar a fer un puzzle de 100 peces de princeses. Ja se les coneix totes, perquè les ha vist en DVD, un aparell que també coneix, per supost. Una altra pantalla que li és familiar és la del mòbil. Ja sap que no només servix per parlar, sinò que hi caben fotos i videos. A este pas no tardará molt en enviar un SMS als seus pares per a que l'arrepleguen de l'escola.

No será el seu tio qui li compre una Nintendo per passar les hores matant monstres, ni una Wii per jugar partides de tennis amb un comandament a distància. Però serà inevitable que tard o pronte es conecte a Internet per xatejar, per baixar-se música o pujar les seus fotos en ret. Caldrà, però, estar molt d'amunt d'ella per tal que faça un ús adient d'Internet i no tinga massa confiances amb desconeguts internautes, ni publique la seua intimitat. A casa, però també a l'escola, ensenyarem als nostres fills a emprar les noves tecnologies no només com a fórmula d'oci, sinó també per buscar informació, produïr coneixement i compartir-lo.

Cada vegada els docents són més conscients de que el seu tradicional paper com a transmisors de coneixement hui ja no té sentit i de que els alumnes demanen ser protagonistes del seu propi procés d'aprenentatge. Es cert que poc podem fer quan les autoritats continuen centrant l'interés del sistema educatiu en el cultiu de la ment, en detriment del desenvolupament personal dels joves i de la seua formació crítica en valors. Ni els llibres ni els exàmens tradicionals escrits ens ajuden a potenciar allò que se'n diu intel·ligència emocional. I per seleccionar les ments més privilegiades en aquest món competitiu tendim a valorar allò que es recorda i no el que realment es sap, perquè el que interessa és potenciar la productivitat de la societat que hem construit. Dissortadament, de la felicitat de l'individu no tenim gaire temps d'ocupar-nos en les escoles.

Precisament per la manca de temps l'ús de les noves tecnologies s'imposa com a mitjà útil per tal d'assolir els continguts de formació de manera més ràpida i millor. Però no és tracta només de posar els mitjans tècnics per acabar ensenyant el mateix de sempre, sinò d’emprar-los amb un enfocament metodològic diferent que dinamitze la creativitat i la construcció personal del coneixement. Penjar els nostres apunts en la ret ens estalviarà fer fotocòpies, per exemple, però no farem que els alumnes siguen més autònoms. Si no canvia la idea de que un bon mestre no és aquell que explica molt, sinò el que és capaç d'inspirar, les tecnologies fracasaràn i res no transformarem. Però si ho aconseguim contribuirem a que els alumnes de hui esdevinguen homes més lliures del demà.

Meme del diablillo

Una entretenida forma de dar vidilla a la blogosfera, al tiempo que nos permite conocernos un poco más, son los "memes". Isabel, que ya estaba tardando, me envia el primero del 2009.Sus reglas son:

- Subir la imagen del meme e incluir la fuente. Hecho.

- Subir las reglas. Las subo también, a saber:

• Compartir 3 cosas que nunca haya hecho, pero que me gustaría hacer
  

1. Aprender a tocar la flauta travesera y tocar las 4 estaciones de Vivaldi en una buhardilla
2. Subirme a un globo y aterrizar en una isla mediterránea
3. Apuntarme a maestros sin fronteras y llevarme mis pinturas
   

• Compartir 3 cosas que nunca haya hecho y que nunca haría

1. Alistarme en el ejército; los uniformes me dan alergia
2. Invertir en bolsa; perdería hasta los calzones el primer día
3. Comer ancas de rana; ¿y si es una princesa?
   

• Elegir a 3 personas para que continúen el meme. Elijo a:

Toñi, para que nos explique lo de la escuela que le gustaría montar
Neli, para que se estrene en la blogosfera
Sunny, un pretexto para saber de ella

• Avisarles dejando un comentario en su blog. Hago lo que puedo.