ΚΟΣΜΟΣ

Recapitulem, ara que arribem a la fi del nostre segon capitol, que compartisc ací amb qui tinga interés. ΚΟΣΜΟΣ 

Què hem après doncs a nivell gramatical?

En primer lloc l'existència de les tres declinacions gregues. 

Ja reconeixiem els masculins en -ος (ex. ἄνθρωπος. Llatí -us, tipus "dominus"), i neutres -ον (ex. ἄστρον. Llatí -um, tipus "oppidum"), que ara incloem en la 2ª declinació, així com els femenins en -α (ex. Ἀσία. Llatí  -a, tipus "Europa") i en -η (ex. Εὐρώπη), que ara sabem pertànyen a la 1ª. 

Ens em trobat ara alguns masculins de la 1ª, tipus ὁ πλανήτης, ὁ Ἅιδης, i un femení de la 2ª ἡ ἥπειρος. 

De la 3ª de moment ens hem fixat sobre tot en el mot ἡ Ἑλλάς. Intuïm, a més a més, que d'altres com ara Ἀπόλλων, Ποσειδών, Δημήτηρ serán també mots de la 3ª.

Hem aprés a més a més l'equivalent de frases llatines com ara "Italia in Europa est". "In Imperio Romano mulatae provinciae sunt". El grec no té cas ablatiu i la funció de CCL la fa el cas datiu, acompanyat de la preposició ἐν. Atenció, perquè l'article també es declina (dat. masc. τῷ, dat. fem. τῇ).

Coneixiem també alguns adjectius regulars, de tres terminacions, tipus καλός, καλή, καλόν (equivalent del llatí, per exemple, "bonus, bona, bonum"). Ara hem aprés d'altres com μικρός, μικρά, μικρόν, i un irregular: μέγας masc., μεγάλη femení (ja veurem el neutre). De dos terminacions ara hem trobat ὀλύμπιος (masc.fem), ὀλύμπιον (neutre), com en el capitol primer teniem ἀθάνατος, -ον.

Sabem que la 1ª persona sing. del present actiu acaba, com en llatí -o ("amo", "video", "audio", etc.),  en -ω (έγὼ γιγνώσκω); la desinència de la 2ª pers. sing. és -εις (llatí "amas, vides, audis"). De la 3ª persona de moment coneixem les terminacions de verbs contractes (que notem per l'accent circumflexe): -εῖ (tipus οἰκεῖ. Llatí -t), i el plural -οῦσιν (tipus οἰκοῦσιν. Llatí -nt). Les formes del verb èsser, ἐστίν (sing. Llatí "est"), εἰσίν (pl. llatí "sunt"), ja les coneixiem. Ara veiem que poden significar ser, haver o estar.

A nivell comunicatiu, a banda doncs de saber situar coses en l'espai, responent a la pregunta ποῦ; (llatí "ubi?") hem aprés a definir coses especificant el seu tamany quan responem a la pregunta ποῖος; ποία; (com?) (recordeu que en els exercicis pràctics empravem aquest interrogatiu per preguntar qui? quina?) També sabem identificar coses o èssers responent a la pregunta equivalent del llatí "quis?", (masc.sing) "quae?"  (fem. sing.), "qui?" (masc. pl): τίς; (masc.fem. sing.) τίνες; (masc.fem.pl).

Pel que fa al lèxic hem aprés com són en grec alguns accidents geogràfics, continents i pobles principals del món grec arcaic, quins eren, segons la mitologia, els habitants de l'inframón, els deus olímpics, o els noms dels planetes i astres de l'univers.

Crec  que está sent de profit. Només em preocupa l'absència puntual d'alguns alumnes. Espere no es confabulen els i ἄστρα pugueu vindre tots amb regularitat.