Post per a Núria

Este és uno d'eixos posts que s'escriuen amb emoció.
Perquè emocionant ha estat la classe de grec de hui.

Ens ha vingut a veure una exalumna, Núria Agulló, una de les primeres que vaig tenir en arribar al Cotes i de qui guarde molt bons records, gràcies a l'alegria amb què participava en totes les propostes teatreres que ferem aquell any, com ara la Familia Lucentina, Cuéntame Eufileto o Jo estuve allí.

Núria ha estat estudiant periodisme aquestos anys a València i ha tingut també oportunitat de viatjar en qualitat d'estudiant becada Erasmus a Portugal. Allà va poder triar un curs de cultura clàssica i, encara que sembla no li va resultar massa profitòs, segons ens ha contat, per culpa de la metodologia tradicional amb que s'impartia allà la matèria, va aprofitar per llegir l'Odisea i la Iliada. Encara que feia més d'un any que s'havia examinat d'Homer al païs veí, ha tingut el detall de preparar uns breus apunts per compartir amb tots nosaltres la seua experiència lectora amb l'èpica homérica i ens ha demostrat que allò que s'estudia amb passió no s'oblida mai.

Dels missatges i consells que ens ha donat em quedaria amb dos: la necesitat de viatjar, com tenia Odiseu, per seguir coneixent coses del món i la importància del treball en equip per aprendre dels demés i obrir-se a tothom.

Ha estat un plaer escoltar-la.

Hui ha segut uno d'eixos dies en què sens que aquesta feina sí val la pena.