3 anys d'ΑΙΓΙΑΛΟΣ

Estem d'aniversari.
Hui fa tres anys començavem aquesta aventura internauta. Des que vam salpar de la vora d'aquest ΑΙΓΙΑΛΟΣ de l'alcoià, hem anat surcant els mars de la xarxa en recerca de nous i bells paratges. L'oratge no sempre ens ha acompanyat, però hem seguit remant, de vegades una mica a soles, dins de la blogosfera clàssica. El primer viatge fou prou ambiciós i entusiasta. En el segon vam seguir explorant amb curiositat, encara sense rumb fixe, però parant-nos ja en ports coneguts. Ara, al començament del tercer, ens preguntem en aquest diari de bord, si el trjecte ha estat a la fi profitòs. La qüestió és que, amb sorpreses o sense, ja no podem fer enrere.
En moments de desànim com aquest sempre va be recordar el poema Ìtaca de Kavafis. En particular em fan recupear energies aquestos versos, que en versió de C. Riba, diuen:

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

Com que ja he cumplit amb la nadala de rigor, aci deixe ara el poema grec amb la música del genial compositor Lluís Llach. Dedicat a tots els amics chironians.