L'única cosa que mai no canvia és el canvi, com deia Heráclit, crec. A més a més els canvis sempre són d'allò més complicat. Fins que ens adaptem.
En l'institut els alumnes de llatí i grec de 2n amb nostàlgia recorden ja els nostres amics Diceòpòlis, Iulius i les seues respectives famílies, doncs ara tot gira al voltant de les notes mitjes i el temut selectiu. No tenim temps per res que no siga empollar, l'agenda està plena de dies senyalats amb el roig d'exàmens i estem desitjant que arriben els reixos, tot i que enguany es preveu que arriben carregadets de deures.
Amb aquest ritme no pocs estudiants cada any entren en un estat anímic d'ansietat, que es manifesta de varies maneres: intent d'abandonament davant d'un mur que sembla infranquejable com el de Troia, passotisme, mal rotllo amb els companys que trauen millors resultats o animadversió cap al professor que no ens compren i ens ompli de faena. Aquesta atmosfera carregada es pot contagiar als professors, per als qui sovint la seua assignatura esdevé la més important. És així com oblidem el propòsit bàsic de la nostra tasca en escola, que no és altre sinó aprendre, més que aprovar, i conviure, més que sobreviure.
Apliquem ara aquestes reflexions generals al curs de grec II. Un sector de la classe ha decidit no treballar, confiant-se en la seua capacitat mnemotècnica. Fins ara la seua memòria no els ha fallat, però atenció, perquè el disc dur té capacitat limitada i el discurs de Lisias ompli uns quants megabytes. Els temes de cultura s'han apres i desaprés al mateix temps, básicament perquè, en general, no s'ha fet un exercici de reflexió, contrastant fonts i elaborant els propis materials.
Així les coses els resultats del primer parcial (paràgrafs 1-5) són:
En l'institut els alumnes de llatí i grec de 2n amb nostàlgia recorden ja els nostres amics Diceòpòlis, Iulius i les seues respectives famílies, doncs ara tot gira al voltant de les notes mitjes i el temut selectiu. No tenim temps per res que no siga empollar, l'agenda està plena de dies senyalats amb el roig d'exàmens i estem desitjant que arriben els reixos, tot i que enguany es preveu que arriben carregadets de deures.
Amb aquest ritme no pocs estudiants cada any entren en un estat anímic d'ansietat, que es manifesta de varies maneres: intent d'abandonament davant d'un mur que sembla infranquejable com el de Troia, passotisme, mal rotllo amb els companys que trauen millors resultats o animadversió cap al professor que no ens compren i ens ompli de faena. Aquesta atmosfera carregada es pot contagiar als professors, per als qui sovint la seua assignatura esdevé la més important. És així com oblidem el propòsit bàsic de la nostra tasca en escola, que no és altre sinó aprendre, més que aprovar, i conviure, més que sobreviure.
Apliquem ara aquestes reflexions generals al curs de grec II. Un sector de la classe ha decidit no treballar, confiant-se en la seua capacitat mnemotècnica. Fins ara la seua memòria no els ha fallat, però atenció, perquè el disc dur té capacitat limitada i el discurs de Lisias ompli uns quants megabytes. Els temes de cultura s'han apres i desaprés al mateix temps, básicament perquè, en general, no s'ha fet un exercici de reflexió, contrastant fonts i elaborant els propis materials.
Així les coses els resultats del primer parcial (paràgrafs 1-5) són:
Pandoreta 9 Niki 8,7 Venus 8,4 Atenea 7,5 Cronos 6,5 Posidó 1,5
Dit lo qual, vos invite a que, si teniu curiositat, aprengau una mica més sobre Lisias anant més enllà dels rígids apunts i l'angoixa del selectiu -que tots passareu- mitjançant:
- el blog de Carlos: Lisias y Eufileto, amb un análisi exhaustiu del text de Lisias
- el blog de Virginia: Atlanta, amb acurades explicacions del context socio-cultural de la seua època
- els power points que ha preparat l'amic Mario sobre el Bloc II: La societat i la dona en Grècia
M'he trobat amb el teu blog per la xarxa i és realment sorprenent la dedicació que tens pel grec. No he dubtat en fer un link al teu blog perque les meues alumnes puguen trobar un reforç amb les teues activitats interactives. Quina meravella!Gràcies per treballar tant des de l'Alcoià.
ResponEliminaGràcies pels comentaris, sunny (?). Si et servix el meu treball, jo encantat.
ResponEliminaSalutacions