divendres, 20 de juliol de 2007

Oposicions 2007 i altres reflexions estiuenques

Que les clàssiques estan mal no és una novetat. Que poden arribar a estar pitjor, vull pensar que no. I no perquè espere que l’administració vaja a preocupar-se i siga conscient de la importància de les nostres especialitats en la societat, assegurant una major presència de la cultura grecoromana en l’ensenyament. Ho pense perquè els professors, dels qui ha de partir l’espenta fonamental, estan cada vegada més implicats en la tasca docent.
Lluny queden els temps en què, si volies innovar una mica, en les teues classes només disposaves de les orientacions de l’apartat de didàctica publicat en la revista de la SEEC. Des de fa uns anys la feina que realitza la nostra Assessoria de Cultura Clàssica des del Cefire de Sagunt, fomentant la formació permanent amb cursos i seminaris, està contribuint sens dubte a que açò no pare. D’altra banda la ret avui ens ha facilitat la posta en comú de materials i experiències d'altres companys. Gràcies a plataformes com Chiron qui no es renova és perquè no vol. Per a molts la docència sense les TIC és ja algo imprescindible.
Les meues primeres converses sobre metodologia es remunten als anys d’estudiant universitari. Compartir pis amb una companya de carrera et permet, a banda de poder copiar-te els apunts- tindre algú que et done ànims i no decaure penedit de no haver triat uns altres estudis. Aquesta teràpia avui la substituí la blogosfera.
Una de les qüestions que sempre em va preocupar fou el tema de la pronunciació. Durant molt de temps vaig viure en la ignorància completa, gràcies als meus il·lustres professors, sobre tot pel que fa al grec. I què passava amb el llatí? Era correcta la pronunciació italiana? Per què la nostra no? Estudiar per a l’examen d’Horaci és el que hauries de fer millor, em recomanava la meua companya. Per aquella època enteníem que estudiar una llengua clàssica passava per empollar-se la gramàtica i copiar els textos en un full per tal d’omplir-los de ratlletes i posant etiquetes a cada paraula. Vaig suspendre Horaci, és clar, i també m’haguera caigut Tàcit si no haguera fet com Al Pacino en el Padrí, amagant l’arma en el lavabo.
Tenía un company que, al contrari meu, suspenia totes les matèries teòriques, però era brillant en les de traducció. No venia mai a classe, perquè es quedava a casa o al bar llegint els originals. Va estar molts anys fent de carter per Albacete, fins que li vaig perdre la pista. Espere que en algun moment es pugura presentar a les oposicions, abans que canviaren el sistema, llevant la part de traducció.
D’aquest nou sistema se n’ha parlat molt. Quasi tot el mon, com ara A. Ortolá, s’ha mostrat contrari, per dues raons: perquè suposadament obria les portes a gent d’altres especialitats i perquè ja no calia saber grec ni llatí. Lo primer no s’ha produït, i en qualsevol cas em pareixeria bé sempre que als clàssics ens deixaren optar per una plaça d’història o d’educació física. En aquest món globalitzat tot pot ser, oi? El segon argument és més conflictiu. A tots els filòlegs clàssics se’ls pressuposa un nivell suficient de coneixements per poder fer classes en secundària. Algú em comentava que la reducció de les proves pràctiques tenien com objectiu bàsic primar els mèrits dels interins. Potser tinga raò. Però és que tal vegada els interins saben traduir menys que els que han acabat fa poc la carrera? Vull pensar que en realitat el que es tendix a valorar és la capacitat de motivar els alumnes i d’ensenyar-los a que aprenguen a aprendre. Ser un excel·lent traductor no implica saber cóm ensenyar l’aorist. Per aixó, supose -a banda de les qüestions polítiques derivades- van suprimir els temes de la LOGSE, insistint en la programació i les unitats didàctiques. Jo llevaría fins i tot els temes de cultura, si més no, el de les laringals! Llevaría el tema 69 i posaria una sala amb ordinadors per a que feren una aplicació qualsevol. Llevaria el tema de l’oratòria i demanaria m’explicaren quin mètode cal emprar per aprendre a traduir l’Apología de Sòcrates de Xenofont. Si el que se’ns exigeix és competència lingüística, per què no es fa una entrevista i prou? en llatí o grec, és clar.
La meua enhorabona als que han aprovat, entre ells Mariví. Ho senc molt per Isra, Iaenus i la meua companya de pis en Valencia, que s'ho mereixíen tant.

6 comentaris:

mertxu ha dit...

Sempre he cregut que el sistema d'oposició era molt injust, dolorosament injust. Encara se'm remouen els budells quan hi penso. Que et sembla aquesta qüestió: Com faries que els alumnes de 2º de Bat traduíren l'Apologia de Sòcrates de Xenofont i el discurs de Lisies, estudiaren el temes de cultura i a més foren encantadors?
Resposta: ¿?

santi ha dit...

Supose que la resposta ens la hauríen de donar els que fixen els examens de selectiu, oi? El que és injust és que als opositors no se'ls demane traducció i als nostres xavals els amarguem d'aquesta manera. Potser si la universitat es dedicara a formar no filòlegs, sinó docents, canviaría la filosofía de les oposicions.

Ramon Torne ha dit...

Les administracions han de fer desaparèixer el nombre d'interins i aquests s'han afiliat a sindicats que han forçat una situació esperpèntica. Ara en comencen a sortir les incongrüències: un professor que no sap grec i que ha aprovat les opos amb un tema triat d'entre cinc boletes, amb una programació didàctia "pirata"... què us sembla que exigiran d'aquí a quatre dies en els programes de les PAU? Ja s'endevina, oi?

santi ha dit...

Desconec quines puguen ser les preocupacions de les administracions, segurament poc relacionades amb la qualitat de l'ensenyament. El que s'hauría de valorar, a banda de saber més o menys grec i llatí, hauría de ser l'entusiasme i desig de fer les coses el millor posible. I ací les programacions pirates -que sempre les ha havut- no ajuden molt.

Álvaro Fernando Ortolá Guixot ha dit...

Per favor, rellegeix l'email que vaig remetre al Director General de Personal, que vaig publicar al meu blog http://departamentodegriegoiesmariaenriquez.org/blog i veuràs que no he escrit cap de les coses que m'atribueixes. Les meues raons per oposar-me a aquest sistema d'oposició estan allí escrites i, per descomptat, res no tenen a veure amb l'intrusisme, sino amb la demostració de competències. Salutacions.

santi ha dit...

Reconec l'error, Álvaro, arreplegar els arguments que en contra del nou ´atípic´ sistema d'oposicions han manisfestat altres companys i posar el teu enllaç. En qualsevol cas, no t'atribuisc tots i cadascún dels raonaments per mí esmentats.
Coincidisc de plé amb tu en que els clàssics no estem rebent de l'administració l'atenció als constants esforços dels companys que tracten de millorar dia rere dia, acudint a cursets, dedicant hores i hores a les TIC, etc. De la degradació, però, de les humanits no faría només responsable al sistema educatiu o als canvis socials.
Si les clàssiques no són valorades com cal potser siga perquè nosaltres no hem sabut convéncer de la seua necessitat, i no podrem fer-ho mentre mantingam un tipus d'ensenyament del grec i llatí passiu, basat exclusivament en la traducció i análisi de textos originals. Per a mí la formació científica i el domini de les tècniques de traball pròpies d'un filòleg en secundaria no són tan necesàries com la competència en matèria de didáctica. En aquest sentit crec que necessitem un profund canvi metodològic, no sé si ha de vindre de dalt o és millor començar de baix. Siga com siga, em resistic a pensar que amb aquest nou sistema s'ha permès enguany accedir al funcionariat a uns professors sense tindre garantíes de llur capacidad docent. Salve.